Diem que citem quan anomenem algun autor/a als nostres textos i el referenciem adequadament. Incloure cites en un text ens serveix per reforçar, ampliar i aclarir idees. Dóna més valor al text, ja que amb les cites es fonamenta allò que s’explica (Universidad Nacional Autónoma de México, 2013).
Citar els escrits consultats per a la realització de qualsevol treball és obligatori. Si no es fa correctament, el treball pot ser qualificat de plagi.
Un plagi consisteix a “robar els mots (orals o escrits), les idees, les teories (...) d’una altra persona fent-les passar per nostres. La traducció, total o parcial, de textos d’altri constitueix una forma de plagi si no se cita la font de procedència” (Domènech i Puigdevall, 2009, p.2).
Diferenciem dos tipus de cites, aquelles que són textuals, és a dir, quan diem les mateixes paraules de l’autor/a o autors/es; i aquelles en les quals parafrasegem allò que deia l’autor/a o autors/es.
Recordeu que les cites s’escriuen en minúscula (tenint en compte la normativa de l’ús de les majúscules) i sempre cal respectar l’idioma original en el qual està escrit el text consultat, sense fer traduccions.
Hi ha diversos programes que permeten gestionar de manera automàtica la bibliografia. Els principals gestors que teniu a l’abast: Mendeley, Zotero i EndNote Web.
La llista de referències és una relació de totes les fonts consultades (enciclopèdies, llibres, revistes, articles, vídeos, webs...) en què es basa el treball. En el nucli del treball es fa referència a aquesta llista quan se cita alguna d’aquestes fonts. En tots els casos cal conèixer la forma adequada de respectar els drets d’autoria, la forma de citar adequadament les fonts consultades i l'ús ètic de la informació obtinguda. (Sistema APA, Vancouver…).
Sistema citació APA
https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
Sistema citació Vancouver
https://ddd.uab.cat/pub/guibib/60727/mvancouver_a2016iSPA.pdf