La Maria Shapaghatian, el Daniel Xifré, la Nora Maestro, la Miriam Simón i jo, amb l'acompanyament de la Maribel Virgili i l'Adelaida Terol vam fer un viatge a Burgos de tres dies i dues nits. El motiu d'aquest viatge va ser la nostra ponència en el «XV Congreso para el Impulso a la Investigación en Jóvenes». Aquest congrés era per exposar les nostres monografies i hi vam anar nosaltres perquè així ho van triar els profesors.                                                        

A banda del congrés, aquest viatge també va servir per veure la catedral de Burgos i passejar pels seus carrers, però més que re perquè el congrés en si també tenia planejades les seves activitats, com visitar Atapuerca i anar a un sopar elegant. Realment, la majoria dels dies van consistir a veure les exposicions d'altres companys/es i després gaudir d'un dinar/sopar tots junts o individualment (amb el nostre grup o altres).

Malgrat que algunes estones no van ser d'allò més agradable, com el sopar conjunt perquè no vaig estar a gust amb la taula a la qual vaig asseure, o el dinar del dissabte perquè no estava gens bo, va valdre la pena, perquè les estones bones sempre les recordaré. Per exemple, quan va nevar i la Maria estava supercontenta, o quan jo vaig veure el riu, o quan vam fer amics des del primer moment perquè tots compartíem un tret en comú: el BI. 

Són tots els petits detalls i records els que van fer d'aquesta una experiència magnífica, tant pel fet d'haver estat escollits per presentar les nostres monografies en un congrés, com pel que significava per mi fer un viatge com aquest. A més, sé que anar amb la Maria, la meva millor amiga, ho va fer tot molt més bonic i més divertit, ja que les dues som unes entusiastes quan es tracta de viatjar i descobrir nous indrets sols, o almenys sense pares o familiars. En definitiva, aquesta experiència estarà sempre guardada al fons del meu cor i sé que m'enduc de Burgos una nova “Jo”; una Noa capaç de fer molt més i amb moltes més forces per afrontar-ho tot.