El 24/09/2023 va ser la boda de la meva tieta d'Itàlia, la Perla Farregut. Per ella, va ser molt important que tant la meva mare, el meu germà i jo anéssim a la boda (el meu pare no podia per la feina), però el meu paper va ser crucial. Em va adjudicar com a dama d'honor, però també volia que m'encarregués de la col·locació de la decoració, de l'elecció dels vestits per a totes les dames d'honor i de vigilar a la seva filla petita perquè no s'avorrís.                                                         

Sabent les tasques que em tocava fer, uns mesos enrere vaig mirar els vestits, i en conjunt amb els colors de la boda, vaig triar-ne uns de verd, però que s'adaptassin a cadascuna de nosaltres per l'edat i la complexió física. Pel que fa a la col·locació de la decoració, també vaig comptar amb l'ajuda de la meva mare i vam decidir fer-ho «sobre la marxa», però tenint una idea prèvia d'allò que li agradaria a la meva tieta i dels elements decoratius que teníem al nostre abast. Per últim, per l'entreteniment i la supervisió de la seva filla vaig pensar a fer una taula de jocs acorde amb la seva edat i la dels altres nens de la boda, i com estava a la vista de tothom, tots els nens van estar sempre vigilats.  

Aquesta va ser una experiència molt completa, amb moltes pujades i baixades i amb moltes emocions entremig, però molt emocionant i tot un repte per mi. 

Em va encantar que la meva tieta em posés aquesta responsabilitat per a la seva boda, perquè significa que em té confiança i que li agrada com faig les coses. Però, com en qualsevol repte, no tot va ser fàcil i a vegades vaig sentir que podia fer les coses millors, fet que em va provocar fer una retrospecció per veure els meus punts febles i animar-me a millorar-los.