7. barça atlètic

Aquesta temporada (23-24) vaig animar a una amiga a anar a veure el Barça b de futbol, principalment hi anàvem perquè jugaven els nostres jugadors preferits, però jo em vaig començar a fixar en els comentaristes que hi havia a la part superior de les grades, i vaig voler saber més sobre la seva feina, per això moltes vegades quan anàvem a veure el partit ens asseiem al costat o a prop dels comentaristes per veure com feien la seva feina. 

També considero això una activitat CAS, ja que totes les vegades que hem anat a veure el Barça, que intentàvem que sigues cada 2 caps de setmana, havíem d'anar soles, i això volia dir buscar quines combinacions de tren agafar, mirar les incidències i els retards, saber-nos orientar per ciutats desconegudes, etc.

Normalment, tots els partits eren diumenge a la tarda, per tant, agafàvem un tren des de la Selva del Camp fins a Barcelona (un R16 o R14), baixàvem a Barcelona Sants i allí agafàvem un tren fins a Sant Joan Despí (R4 sud). Després dels partits, com que normalment era bastant tard i ja no hi havia trens que arribessin fins a la Selva del Camp, agafàvem un tren fins Sant Vicenç de Calders (R4 sud), que era on més a prop arribaven els trens en aquelles hores, i algun dels nostres pares ens venia a buscar allí.

Vaig descobrir un nou interès pels comentaristes esportius, cosa que no havia considerat abans. A seure a prop d'ells, vaig poder veure la manera com analitzaven el partit en directe i com comunicaven les seves observacions al públic. Aquesta curiositat va despertar en mi el desig de saber més sobre la seva feina, i vaig començar a investigar sobre les habilitats necessàries per ser un bon comentarista esportiu. Aquesta experiència va ser una font d'inspiració i em va permetre valorar el periodisme esportiu des d'una nova perspectiva.

L'assistència regular als partits també va suposar un repte logístic important que va contribuir al meu desenvolupament personal. Cada dos caps de setmana, la meva amiga i jo organitzàvem els nostres viatges des de la Selva del Camp fins a Barcelona i després fins a Sant Joan Despí. Això implicava coordinar horaris de trens, gestionar possibles incidències o retards i saber orientar-nos per ciutats que no coneixíem bé. Aquesta experiència em va ajudar a desenvolupar habilitats d'autonomia, planificació i resolució de problemes, ja que moltes vegades vam haver de prendre decisions ràpides per assegurar-nos d'arribar a temps als partits i després tornar a casa de manera segura.