L'osmosi és un procés en el qual el dissolvent d'una solució, separada per una membrana semipermeable, flueix cap a la solució amb major concentració (solut). La membrana impedeix el pas de partícules grans i permet el de les molècules més petites com les del aigua. El dissolvent intenta igualar les concentracions. Es diferència de la difusió, ja que en aquesta és el solut el que intenta homogenitzar-se per tot el dissolvent.

En l'osmosi s'intenta arribar a l'equilibri de concentrancions per mitjà del dissolvent ja que no es viable la difusió del solut. Existeixen tres tipus de solucions, depenent de la diferència de concentracions entre el dos medis: isotòniques, hipertòniques o hipotòniques.

Una solució hipertònica és aquella en la que la concentració del medi extern és major a la del medi intern, resultant en una alliberació de dissolvent per tal de diluir l'exterior i equilibrar les concentracions. Això, en contextos biològics, dona part a pèrdues d'aigua i a una deshidratació (per exemple, plasmòlisi en les cèl·lules vegetals).

A continuació, una solució isotònica és aquella en la que els dos costats de la membrana semipermeable tenen concentracions similars. Per tant, en el cas d'una cèl·lula o animal, aquest no patiria cap deformació estructural.

Finalment, una solució hipotònica és aquella en la que es pot arribar a produir la citòlisi. Aquesta té lloc quan el medi exterior està molt diluït, generant així un flux constant d'aigua a l'interior, fins i tot podent fer explotar la cèl·lula. En el cas de les cèl·lules vegetals, al tenir una paret cel·lular no exclaten, però s'omblen d'aigua igualment. Aquesta inflació s'anomena turgència.