"La clau és preguntar i ser curiós: així pots millorar"

El Joan juga a Hoquei des que era un nen: als 16 anys va fitxar pel Barça i, des de fa poc, juga amb el primer equip. Avui ens comparteix com és el món d'un equip professional: els espais, les dinàmiques, els títols... I adverteix que res de tot això l'aparta ni dels amics, ni dels estudis ni tampoc de la família. Un consell per als qui es vulguin dedicar a l'esport professional:  pregunta molt per a entendre bé el perquè de cada jugada, sigues disciplinat, tingues compromís amb l'equip i, sobretot, passa-t'ho molt bé. Gaudeix! 

Maia V., Sania R., Ariadna C. i Jan C. 

"Fes i creu en tu mateix... encara que t'equivoquis!"

El Pere és un aventurer que ha viatjat arreu del món. Ha viscut moltes experiències intrigants, com la que més ens destaca, el seu viatge a Àfrica. Va fundar la primera televisió de Sabadell i una de les primeres de Catalunya, on gravaven diferents reportatges i informatius amb l’objectiu de ser una televisió propera als ciutadans. Aquí, ens parla de tot això i ens deixa aquest missatge: quina sort tenir una escola com aquesta!  

Gina I., Raul, S., Hamid R., Rosa S., Nerea M. 

"Hi ha poca gent disposada a treballar en ambients difícils"

El Leonardo és mecànic i ha desenvolupat la seva feina sobretot en l’àmbit de la mineria. En aquesta entrevista ens explica coses sobre un ofici amb moltes branques (informàtica, matemàtiques, química, física…) i un món, el de la mineria, molt exigent. Ell es declara un apassionat d’aprendre i ens deixa un advertiment: “per més anys que treballis en una cosa, mai deixes d’aprendre”. 

“Vull que mai més ningú hagi d'ocultar qui és i d'on ve”

“De petita, sentia que no era ni d’aquí ni d’allà i intentava ocultar el meu origen familiar tamazight. Però ara he entès que estar entre dos mons és un autèntic privilegi”. Amb aquestes boniques paraules, la Ikram descriu el sentit últim de la seva música. I ens fa un petit regal: interpreta en directe un fragment de La mitad de la mitad, una de les seves cançons més conegudes. Gràcies, Ikram! 

“A la caserna, fomentem els valors del futbol”

Oleguer Presas explica com es va crear la Caserna, un equip de futbol autogestionat i d'iniciativa popular ubicat a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell. També parla de la seva carrera futbolística al Barça i a l’Ajax d’Amsterdam. I ens fa una petita confessió: diu que es penedeix una mica d’haver marxat del Barça just quan l'equip començava a guanyar-ho tot. 

“M’agrada ajudar els ciutadans”

El nostre entrevistat ens explica com és la seva feina de mosso d’esquadra. Hem après les dificultats que se li han presentat en la seva carrera professional i també ha compartit els seus moments més especials. Com a conclusió, ha esmentat quins estudis s’han de cursar per arribar a ser mosso d’esquadra. Paga molt la pena! 

“La meva nena estaria contenta amb la jove que soc”

La Flavia estudia Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí ens explica com ha arribat a triar aquests estudis, què és el que més li crida l'atenció i com s'imagina que serà exercir de psicòloga. I ens confessa que, si hagués d'eliminar alguna cosa al món, eliminaria els diners i la pobresa, els coloms i els insectes. En aquest podcast, però, la vida de l'institut se'ns ha colat a l'àudio. Encara n'estem aprenent!

“La unió i el respecte entre companys és vital"

El Jander va néixer a l'Equador i va venir aquí per a forjar-se un futur millor. Ara treballa com a tècnic de manteniment a un club de tennis de la ciutat. En aquesta entrevista ens explica en què consisteix la seva feina i quins esports li agraden. I llença un advertiment: en un lloc de treball, el respecte entre tots els companys és la cosa més important, és cabdal. 

“Em sento feliç quan veig que soc útil i la feina és valorada”

El Fran és infermer i també responsable del servei d’Emergències Mèdiques de la zona del Vallès. En aquesta entrevista explica perquè va triar aquest ofici, què és el que li agrada més i quines coses curioses li han passat anant en una ambulància. I sobre la pandèmia, aporta una idea suggerent: “el confinament ens ha deixat temps per a preguntar-nos cap on anem”.

“Era la ciutat més lletja i vaig decidir posar-hi color” 

“Primer traces l’esboç, després l'omples de color i al final fas els detalls. Ah, i la foto, sempre la foto!”. Ramon Puig, conegut com a Werens, explica com es fa un grafiti i puntualitza: “si no hi ha paret, no hi ha grafiti”. Parla sobre pintar amb permís o sense i ens planteja un repte: què hi ha al darrera de les seves abelles? 

“El teatre és com un verí que se’t fica a dins de la sang”

Des que, quan era jove, va passar un casting al Teatre Lliure fins avui, el Santi ha treballat sempre com actor. En aquesta entrevista fa un repàs a llums i ombres d’aquest ofici, respon a la clàssica pregunta de cinema o teatre i deixa un consell pels joves que volen fer teatre: que ho provin, que s’hi dediquin a fons i que tinguin sempre un pla B.