La ciutadella Ibèrica de Calafell
Grup 1: Presentació de dos espais.
Porta de la Ciutadella.
Els Ibers són els pobles indígenes de la costa peninsular. Van ser els pobles que habitaren a les terres de la costa mediterrània peninsular durant l'edat de ferro i fins la consolidació de la cultura llatina, introduïda arran de la conquesta romana. A Catalunya trobem manifestacions de la cultura ibèrica des del segle VI a.C fins ben avançat el segle II d.C. (podeu consultar el nivell 1 per l'elaboració del vostre guió: eix cronològic o línia dels temps que vau elaborar).
Un jaciment és una concentració de restes arqueològiques. A la Ciutadella ibèrica de Calafell s'hi descobreixen concentracions de restes d'activitat humana, amb presència d'artefactes (ceràmica, elements estructurals, per exemple, una casa, una muralla, etc.).
La Ciutadella ibèrica és un assentament fortificat d'aquesta important cultura. Els poblats ibèrics estaven fortificats. Eren independents entre si. Solament els unia la llengua, els costums i la religió. Té la característica única, a tot l'Estat espanyol, d'haver estat reconstruïda en gran part emprant els coneixements proporcionats per l'arqueologia experimental.
Mireu al nivell 2: Quin nom té la tribu de Calafell?
Tipus de poblat de Calafell
Poblat barrera
El poblat de Calafell estava en una mena de petita península. Penseu que la costa mediterrània ha canviat al llarg del temps, i la muralla era, sobretot, una barrera que protegia de l'istme. La paraula "istme" ve del grec isthmos i literalment significa pas estret. Es tracta d'un accident geogràfic que consisteix en la unió de dues àrees a través d'una franja estreta de territori.
Ciutadella ibèrica de Calafell
Grup 1: Alimentació
Alimentació (podeu consultar el nivell 3, on trobareu més informació: vida quotidiana)
Us ve de gust menjar??? Doncs aquí teniu una recepta ibèrica...
Sopa negra i els seus ingredients són: sang, greix dels animals i faves.
Com sabeu els ibers no coneixien l'oli, la vinya i el blat fins a l'arribada dels grecs a la península que van introduir la trilogia mediterrània.
Grup 2 : Casa de les tres estances
L'aristocràcia: comerç marítim
L'aristocràcia, que vivia a la nostra Ciutadella de Calafell, s'abastia de productes dels voltants i, sobretot, de productes exòtics que arribaven gràcies al comerç marítim de llarga distància. S'han trobat àmfores procedents d'Eivissa, colònia fenícia i cartaginesa.
Grup 2: Casa de tres estances
Casa Cabdill
Com sabeu, la societat ibèrica és una societat jerarquitzada. La casa del cabdill té unes dimensions majors que la resta de les cases del poblat, pot mesurar uns 60 metres quadrats, amb habitacions separades i un pis superior. Al mig de la casa trobem la llar de foc, de grans mides. Aquest detall és molt significatiu, i ens parla de la importància dels banquets en els rituals familiars.
Pots completar aquesta informació amb el que has aprés al Nivell 3: vida quotidiana.
Com sabeu, el comerç era una de les activitats més importants dels ibers que vivien a la costa. El mar constituïa, pels antics, la millor via de comunicació. Per comerciar líquids, van idear un sistema d'envasos, anomenats àmfores, aquests recipients acabaven en punxa (pivot), les seves funcions són: facilitar el transport dins del vaixell sense que es vessi el líquid interior i, quan es realitzava la descàrrega al port marítim, poder-la clavar la sorra de la platja.
Grup 3 : Mur.
Com es feien les construccions?
Mireu el nivell 3 (vida quotidiana) per fer el vostre guió, aquí teniu més informació!
Les cases es construïen de forma col·lectiva, ja que es necessitava l'ajuda de la resta dels membres del grup familiar per aixecar-les. Per la construcció feien servir el fang, les canyes, la palla, les pedres i els troncs dels arbres. Amb cordills traçaven la planta i sovint les parets mitjanceres, és a dir, la d'una casa servia per fer la del veí. Com ja sabeu, les cases eren molt simples, d'uns 20 a 40 metres quadrats. La majoria eren fetes amb basament de fang i encofrats de tàpia. Posaven terra dins dels calaixos o caixons i la xafaven fort amb maces de fusta. Les parets de terra són fresques a l'estiu i si, a l'hivern, s'encén llar de foc, són molt calentes, ja que tenen poques obertures.
Mireu la imatge per saber què és un encofrat!
Teulada d'una casa del poblat ibèric de Calafell.
Grup 4: Casa complexa.
La gent que vivia a la Ciutadella
A la Ciutadella de Calafell, no sabem quantes persones hi vivien, però ho podem calcular i arribar a una xifra aproximada. Sabem que hi havia un gran palau, habitat per un aristòcrata poderós. Si comptem que, a més del palau, hi havia dotze o quinze cases i considerem que una família com a mínim eren cinc persones ens dóna unes seixanta o seixanta-cinc persones. Fora de la muralla devia haver-hi els que treballaven la terra, és a dir, els pagesos, els que pescaven; els que pasturaven, els ramats; el ferrer, que forjava les eines i les armes.
Els escribes
A la ciutadella s'ha trobat testimonis d'escriptura ibèrica, basada en signes alfabètics i també sil·làbics. Avui dia sabem llegir-la i en coneixen algunes paraules, però no hem reeixit a poder-la traduir. Escrivien sobre làmines de plom i ceràmica, sobretot fragments d'àmfora, ja que les àmfores eren molt abundants i es llençaven.
Segurament que els escribes eren els encarregats de fabricar o encunyar les monedes. Utilitzaven unes monedes anomenades denaris. L'ús de la moneda va ser introduït pels grecs per les transaccions comercials.
La Religió
La faceta religiosa en la qual el vi passa a ser motiu cerimonial, als banquets cerimonials en honor a la deessa grega Demèter, que duia el front adornat amb cereals i les arracades fetes amb raïm.
Els sacrificis als déus
Els ibers eren un poble religiós que adorava tota mena de déus, a qui oferien sacrificis sagnants. El sacrifici consistia en una ofrena feta als déus amb voluntat d'agradar i amb la finalitat de demanar que les seves gràcies i els seus dons caiguessin sobre els seus adoradors. Sacrificar volia dir destruir alguna cosa estimada i cremar-la en honor als déus.
A Calafell s'ha trobat diversos llocs de sacrifici, ja que els rituals eren sovint domèstics i es feien a les cases i als palaus. On més sacrificis s'han descobert és a la casa del cabdill, on vivia l'aristòcrata més important.
Grup 5. La dona ibera
Filar i teixir
El filar, és a dir, el procés de transformació de les fibres vegetals (lli, espart, etc.) o animals (llana) en fils aptes per fer teixit era una tasca que es devia fer en les llars i, segurament, es feia a prop de foc. El teixit era dirigit per les matrones, dones casades. Es requerien coneixements tècnics, instruments especialitzats. Per teixir s'havia de saber fer passar una llançadora horitzontalment entre els fils de l'ordit col·locat verticalment. Les teles de colors eren només per la gent rica; el color era un símbol de poder.
Els forns de pa
Al poblat Ibèric s'han trobat dos forns, situats al carrer. Es tractava de forns col·lectius on totes les dones anaven a coure el pa que havien preparat prèviament. Aquest sistema de cocció de pa encara s'utilitza alguns pobles del nord d'Àfrica.
Grup 6 : La guerra i els ferrers
La feina dels aristòcrates era la guerra i les classes altes dels ibers eren guerrers. A més, la ciutadella era la residència d'un guerrer. Per aquesta finalitat els ibers havien desenvolupat tàctiques de guerra i també alguns tipus d'armes. El guerrer ibèric anava armat amb llança llarga, punyal i espasa o falcata. A més, portava un escut gran de protecció, juntament amb un casc i gamberes per protegir-se les cames.
Els guerrers ibèrics es van veure embolicats a les guerres entre les potències militars del III aC: els cartaginesos, que tenien les seves bases al nord d'Àfrica, i els romans, que les tenien al centre d'Itàlia. El camp de batalla entre cartaginesos i romans va ser a la península Ibèrica i els guerrers ibèrics van haver de decidir amb qui lluitar.
Els ferrers eren els que dominaven la tècnica del ferro, artesans especialitzats que treballaven al servei dels aristòcrates i dels guerrers. Quan hi havia guerres, mai es matava els ferrers capturats a l'enemic: se'ls portava a palau i se'ls feia treballar pel nou amo.
Amb al ferro es feia tot allò que era important: espases, llances, martells, destrals, serres, pics, tisores, etc.