El projecte Geometrika és un projecte dins l’àmbit STEAM pensat per a nois i noies de 1r d’ESO. Està contextualitzat a la Grècia clàssica i es basa en la concepció aristotèlica de la perfecció i amb la idea pitagòrica que el nombre és el principi de totes les coses. 

El Kalos i l’Episteme: La bellesa i el coneixement, l’harmonia, la simetria, la perfecció del cercle, la geometria a la natura i la raó àuria en el món que ens envolta en són l’eix vertebrador.

Els alumnes, que són els protagonistes, viatgen a través d’un forat de cuc, una drecera de l’espai i del temps, fins a una altra època desconeguda. Van a parar a l’Antiga Grècia i més concretament al període hel·lenístic, el de més prosperitat del món grec.

Allà es troben dins un nou món, que es convida a conèixer: La geografia, la vida social i econòmica, l’organització de les ciutats, les polis, fins que arribem a l’Àgora, punt de trobada dels ciutadans grecs. En un punt de l’Àgora crida l’atenció un petit grup de persones que parlen una llengua estranya, però que semblen parlar de temes molt interessants i que intercanvien opinions i experiències de manera acalorada. Aquí apareixen els personatges que seran els encarregats de transmetre els seus coneixements. Alguns són contemporanis de l’època , altres han arribat com l’alumnat a través del forat de cuc: Pitàgores, Tales, Fídies, Hipàtia, Fibonacci i Leonardo da Vinci.

En la primera sessió del projecte es dediquen a presentar-los, cadascú treballa un personatge i el presenta en primera persona com si fos ell/ella mateixa. D’aquesta manera són conscients de la seva importància científica i històrica i els situen en l’època en la que realment van viure.

A partir d’aquesta primera sessió introductòria, cadascun dels personatges proposa la seva sessió d’activitats de dues hores de duració, tal com queda especificat en l’apartat de continguts.

Pitàgores ensenya el seu teorema dedicat al triangle rectangle i ens suggereix un escape room molt divertit on a partir de reptes amb l’ús del seu teorema cal descobrir la combinació d’un cadenat d’una caixa amb sorpresa.

Amb Tales i el seu teorema aprenen a calcular l’alçada dels objectes o la llargada d’una ombra.

El mag Fibonacci mostra la seva successió i els seus trucs. L’alumnat construeix l’espiral àuria a partir de la successió i la converteix en obra d’art. Fibonacci els mostra la presència de la seva successió a la natura i com l’espiral àuria s’ha utilitzat per fer projectes on la proporció i l’harmonia han estat les protagonistes, com els mostra Leonardo en les seves obres d’art més conegudes.

Hipàtia, una fan embogida del con d’ Apol·loni i les còniques, els ensenya a observar-les de manera natural a l’entorn.

De la mà de Fídies aprenen el sistema dièdric i les escales i serà ell també, qui proposarà la construcció d’un temple grec a partir dels plànols que ell mateix ha dissenyat.

El projecte es porta a cap en grups heterogenis ideats per a què l’alumnat es pugui reforçar i potenciar entre ell. Cadascun dels membres del grup elabora «un quadern de viatge» digital on queden reflectides les diferents tasques de cada sessió.

Es combinen activitats de tipologia molt diversa: de càlcul i mesura, de raonament, expositives, de gamificació, creatives i manipulatives on de manera pautada i amb les indicacions del professorat present a l’aula, els nois i noies treballen de manera autònoma individual o cooperativa.

Totes les sessions tenen activitats d’ampliació pensades per a l’alumnat que vulgui aprofundir més. El professorat fa un seguiment continu de les activitats dutes a terme i l’alumnat periòdicament fa una autoavaluació i una coavaluació de tots els membres del grup.

L’última part del projecte és l’elaboració d’un producte final: La construcció a partir de plànols a escala d’un temple grec. Aquest projecte final es pot realitzar en dos nivells de dificultat, bàsic i pro per aquells alumnes més atrevits. Els plànols a escala han estat elaborats i inspirats en el temple de Nike que es troba a l’Acròpolis d’Atenes .

El temple es construeix en cartró, cartolina i cartró ploma i la decoració i el déu al qual li dediquen és lliure i decisió de cada grup. Una vegada acabat el temple, cada grup el presenta a la resta dels companys/es i explica a quin déu li han dedicat i la seva ubicació. La construcció va acompanyada d’un codi QR que enllaça amb un vídeo time-lapse per a què es pugui veure tot el procés de construcció. 

Els temples i les seves representacions són avaluades per la resta de companys/es que escullen aquells temples que més els agraden. El projecte final s’avalua també mitjançant una rúbrica, per part dels docents. El projecte es fa visible a l’alumnat a través de Google Classroom, dividit en vuit sessions més el producte final que és físic. Es fomenta l’ús de les TAC en tot moment per al seu desenvolupament des d’aplicacions diverses fins a l’ús de diferents recursos audiovisuals.

Tal com hem comentat, l'eina fonamental per al seguiment del projecte és El quadern de viatge. D'aquesta manera, totes les activitats queden recollides en el mateix espai.

Tots els grups estan tutoritzats per un professor que periòdicament passa a controlar el progrès que estan fent i que totes les activitats estiuguin correctament enllaçades.

Com el treball en equip és fonamental, durant el projecte farem dues aturades on els alumnes podran valorar el seu treball (autoavaluació) i el dels seus companys de grup (coavaluació). Aquestes enquestes ens serveixen per controlar el treball dels alumnes i per solucionar algun problema, en cas que n'hi hagués.