L’Educació visual i plàstica, en aquesta etapa, es proposa adquirir recursos que permetin a l’alumnat aplicar el llenguatge propi de l’àrea en la comprensió i expressió de missatges visuals i plàstics. Es pretén que els nois i les noies assimilin l’entorn visual i plàstic més immediat, i aprenguin a establir-hi un diàleg respectuós i crític que els porti a apreciar i gaudir dels valors estètics del patrimoni natural i cultural.

En una societat com l’actual, en què els estímuls visuals adquireixen una dimensió prevalent, la cultura de la imatge i del fet artístic requereix que els nois i les noies sàpiguen discernir i valorar tota la informació que els arriba per aquest mitjà. Així, cal preparar-los perquè en aquesta etapa aconsegueixin la informació necessària per ser capaços d’interpretar i elaborar missatges de caire subjectiu i objectiu.

En l’etapa anterior, l’educació visual i plàstica ha estat treballada de forma intuïtiva i ha donat resposta a propòsits de caire exploratori (aprendre a veure, descobrir l’entorn i l’expressió personal). D’una forma progressiva, en aquesta etapa d’educació secundària es consideren fonamentals dos tipus d’accions: les que verbalitzen les impressions plàstiques i atenen situacions específiques de comunicació i expressió, i aquelles altres accions que dinamitzen una part del coneixement tot desenvolupant aptituds creatives, enginy, imaginació, intuïció, i actituds de reflexió i autonomia.

El llenguatge visual i plàstic ha de constituir un mitjà de comunicació que l’alumnat ha d’emprar des de qualsevol àrea de treball: tant a l’escola com, posteriorment, en actuacions laborals. A més, l’educació visual i plàstica connecta l’alumnat amb un àmbit que configura la cultura de la imatge, l’art, els mitjans de comunicació i les tecnologies audiovisuals.

Els continguts d’aquesta àrea se centren al voltant de la percepció visual, el llenguatge visual i plàstic, l’expressió gràfica i plàstica, i l’elaboració, lectura, anàlisi i interpretació d’imatges. La percepció visual forma part d’una manera implícita dels altres continguts. Cal ressaltar aquest aspecte perquè la percepció és l’operació que ens permet de copsar tota la realitat, i és incidint-hi com es poden aconseguir uns nivells més alts d’informació. A través d’aquesta àrea, s’actua justament en aquest sentit, ja que s’aborda el procés de comunicació des de la percepció sensible passada per la consciència crítica.

Crear imatges bidimensional i tridimensional.

La representació de formes i l’elaboració d’imatges impliquen, com a tram final de la seqüència, saber elaborar missatges plàstics i saber manipular materials.

Pel que fa a la lectura i interpretació d’imatges, implica que es treballin, d’una banda, l’anàlisi i reconeixement dels elements bàsics que defineixen una determinada imatge, i, de l’altra, la interrelació d’aquests elements (sintaxi visual) que configuren un text plàstic, tant si és elaborat pel mateix alumnat com si es tracta d’una obra realitzada o dissenyada per altres autors.

L’aprenentatge de la lectura de formes i imatges, i a la producció d’obres de creació. Això ha de provocar una intercomunicació satisfactòria entre l’alumnat i la pròpia obra, i l’ha de predisposar a ser receptiu i crític envers aquesta. Aquest procés d’aprenentatge comportarà l’obtenció de respostes diversificades com a resultat d’haver fomentat la diversitat i haver atès la individualitat de cada noi i noia.