Grec
Aquest són els sabers bàsics que veurem entre 1r i 2n curs de Grec. No tots es donen amb el mateix nivell d'aprofundiment, si vols saber les seves ponderacions, clica aquí.
Sabers bàsics
I. El text: comprensió i traducció
A. Unitats lingüístiques de la llengua grega - Alfabet, pronunciació i accentuació de la llengua grega clàssica. - Classes de paraules. Funcions i sintaxi dels casos. - Concepte de llengua flexiva: flexió nominal i pronominal (sistema casual i declinacions) i flexió verbal (el sistema de conjugacions). - Sintaxi oracional: funcions i sintaxis dels casos. - Estructures oracionals. La concordança i l’ordre de paraules en oracions simples i oracions compostes. - Formes nominals del verb.
B. La traducció: tècniques, processos i eines. - L’anàlisi morfosintàctica com a eina de traducció. - Estratègies de traducció: formulació d’expectatives a partir de l’entorn textual (títol, obra…) i del propi text (camps temàtics, famílies de paraules, etc.), així com a partir del context; coneixement del tema; descripció de l’estructura i gènere; peculiaritats lingüístiques dels textos traduïts (discurs directe/indirecte, ús de temps verbals, gèneres verbals, pregunta retòrica, etc.); errors freqüents de traducció i tècniques per evitar-los. - Eines de traducció: glossaris, diccionaris, atles o correctors ortogràfics en suport analògic o digital, etc.
- Lectura comparada de diferents traduccions i comentari de textos bilingües a partir de terminologia metalingüística. - Recursos estilístics freqüents i la seva relació amb el contingut del text. - Estratègies bàsiques de retroversió de textos breus. - La traducció com a instrument que afavoreix el raonament lògic, la constància, la memòria, la resolució de problemes i la capacitat d’anàlisi i síntesi. - Acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i actitud positiva de superació. - Estratègies i eines, analògiques i digitals, individuals i cooperatives, per a l’autoavaluació, la coavaluació i l’autoreparació.
II. Plurilingüisme - Sistemes d’escriptura al llarg de la història. - L’alfabet grec: la seva història i influència posterior. Regles de transcripció de l’alfabet grec a les llengües d’ensenyament. - De l’indoeuropeu al grec. Etapes de la llengua grega. - Lèxic: procediments bàsics de composició i derivació en la formació de paraules gregues; lexemes, sufixos i prefixos d’origen grec en el lèxic d’ús comú i en l’específic de les ciències i la tècnica; significat i definició de paraules d’ús comú en les llengües d’ensenyament a partir dels seus ètims grecs; influència del grec en l’evolució de les llengües d’ensenyament i de la resta de llengües que conformen el repertori lingüístic individual de l’alumne; tècniques bàsiques per a l’elaboració de famílies lèxiques i d’un vocabulari bàsic grec de freqüència. - Interès per conèixer el significat etimològic de les paraules i la importància de l’ús adequat del vocabulari com a instrument bàsic en la comunicació. - Respecte per totes les llengües i acceptació de les diferències culturals de les gents que les parlen. - Eines analògiques i digitals per a l’aprenentatge, la comunicació i el desenvolupament de projectes amb estudiants de grec a nivell transnacional. - Expressions i lèxic específic bàsic per reflexionar i compartir la reflexió sobre la comunicació, la llengua, l’aprenentatge i les eines de comunicació i aprenentatge (metallenguatge).
III. Educació literària - Etapes i vies de transmissió de la literatura grega. - Principals gèneres i autors de la literatura grega: origen, tipologia, cronologia, característiques, temes, motius, tradició, característiques i principals autors. - Tècniques bàsiques per al comentari i anàlisi lingüística i literària dels textos literaris grecs. - Recepció de la literatura grega: influència en la literatura llatina i en la producció cultural europea, nocions bàsiques d’intertextualitat, imitatio, aemulatio, interpretatio, allusio. - Analogies i diferències bàsiques entre els gèneres literaris grecs i els de la literatura actual. - Introducció a la crítica literària. - Interès cap a la literatura com a font de plaer i de coneixement del món. - Respecte de la propietat intel·lectual i drets d’autor sobre les fonts consultades i continguts utilitzats: eines per al tractament de dades bibliogràfiques i recursos per evitar el plagi.
IV. L’antiga Grècia - Geografia de l’antiga Grècia: topografia, nom i funció dels principals llocs. - Història: etapes; fites de la història del món grec entre els segles VIII a. C. i V d. C.; llegendes i principals episodis històrics, personalitats històriques rellevants de la història de Grècia, la seva biografia en context i la seva importància per a Europa. - Història i organització política i social de Grècia com a part essencial de la història i la cultura de la societat actual. - Institucions, creences i formes de vida de la civilització grega i el seu reflex i pervivència en la societat actual. - Influències de la cultura grega en la civilització llatina: Graecia capta ferum victorem cepit. - L’aportació de Grècia a la cultura i al pensament de la societat occidental. - Relació de Grècia amb cultures estrangeres com Pèrsia o Roma. - La mar Mediterrània com a cruïlla de cultures ahir i avui. - La importància del discurs públic per a la vida política i social.
V. Llegat i patrimoni - Conceptes de llegat, herència i patrimoni. - La transmissió textual grega com a patrimoni cultural i font de coneixement a través de diferents cultures i èpoques. Suports d’escriptura: tipus i preservació. - La mitologia clàssica i la seva pervivència en manifestacions literàries i artístiques. - Obres públiques i urbanisme: construcció, conservació, preservació i restauració. - Les representacions i festivals teatrals, la seva evolució i pervivència en l’actualitat. - Les competicions atlètiques i la seva pervivència en l’actualitat. - Les institucions polítiques gregues, la seva influència i pervivència en el sistema polític actual. - Tècniques bàsiques de debat i d’exposició oral. - L’educació en l’antiga Grècia: els models educatius d’Atenes i Esparta i la seva comparació amb els sistemes actuals. - Principals obres artístiques de l’Antiguitat grega. - Principals llocs arqueològics, museus o festivals relacionats amb l’Antiguitat clàssica.