Vivim en un món radicalment visual i audiovisual, on, igual que cal saber llegir i escriure, cal conèixer el llenguatge visual i audiovisual.
Cada dia ens arriben missatges a través de la televisió, del cinema, de la publicitat, d'Internet. El bombardeig és constant. Com assumeixen els joves un anunci d'un cotxe, les imatges de guerra d'un informatiu o la portada d'un periòdic?. Com han d'interpretar el què veuen? Açí, precisament, és on radica la importància d'aquesta assignatura.
Davant aquest canvi és necessari que els alumnes prenguin consciència de la importància d'aquest llenguatge i sàpiguen llegir-ho i utilitzar-ho sota uns criteris estètics, funcionals i de respecte cap a la societat.
Per tant, la millor manera de saber com funcionen aquestes imatges és passar de ser un espectador a convertir-se en un creador.
L'Educació Plàstica, Visual i Audiovisual, com el seu nom indica, fa referència, d'una banda, al llenguatge plàstic, el qual s'encarrega de desenvolupar la creativitat i l'expressió lliure de l'ésser humà; per una altra al llenguatge visual, que ajuda a desenvolupar el pensament simbòlic, i finalment al llenguatge audiovisual, que es centra en la importància i desenvolupament de les TIC, les quals han adquirit un valor preponderant en l'actualitat, com a mitjans de comunicació i expressió humana, però també com a eines per a la conservació i transmissió de coneixements.
Per això aquesta assignatura és imprescindible en la formació de l'alumne, partint de la necessitat de desenvolupar les seves capacitats d'expressió, anàlisi, crítica, apreciació i creació d'imatges.