El nostre planeta està malament. La tercera guerra mundial ha deixat seqüeles.
El que abans va ser pau i felicitat ha desaparegut, la ira ha dominat el món. Les persones es va apagant a poc a poc, com una espelma. Després de 30 anys de conflictes, dolor i venjança només podia quedar tristesa.
El panorama actual és desastrós, els humans han perdut el seu somriure, han perdut l'esperança. Se senten sols, molt sols. Paraules com "felicitat" o "passió" fa ja mesos que s'han esfumat del seu vocabulari, sense deixar rastre.
Ha mort molta gent i tots han perdut. Independentment del bàndol que hagi guanyat, en una guerra perdem tots.
Però aquesta vegada les persones no estan sent capaços de refer-se, d’aixecar-se. Són incapaços de mirar cap endavant, s'han estancat en aquells horrorosos records que ha deixat la guerra a la seva ment. Cada malson, cada plor silenciós, cada record... Tot això està provocant una cosa mai vista, una cosa inèdita, el món es torna gris, els colors es van atenuant cada vegada més de pressa, molts ja han desaparegut.
Queden poques hores perquè el planeta es tenyeixi del tot, i un cop això passi ens veurem condemnats, ja no hi haurà marxa enrere. Per això cal evitar-ho, tu has de evitar-ho. Cal trobar els colors de nou i tornar-los al seu lloc, i d'aquesta manera l'esperança i els somriures a les persones. Tot ha de tornar a ser com abans.