"Històricament, en les accions educatives, s'ha donat major importància a la interacció asimètrica que s'estableix entre l'educador o l'educadora i l'educand, i a l'esforç i al treball personal, individual, de l'educand. Quant millor és la intervenció de l'educador o l'educadora sobre l'educand i com més gran és l'esforç d'aquest, major és el nivell de desenvolupament i d'aprenentatge que aconsegueix l'educand. Des d'aquesta perspectiva, es dóna poca importància, per no dir cap, a la interacció més simètrica que puga establir-se, en l'acció educativa, entre els propis educands, i pràcticament es considera una pèrdua de temps el treball en equip que puga dur-se a terme al llarg de l'acció educativa. Aquesta perspectiva continua estant molt arrelada en moltes institucions educatives.

No obstant això, des de Piaget (1969) –i altres psicòlegs de l'educació- ha quedat molt clar que la interacció entre iguals que aprenen (xiquets, joves o adults), en una relació més simètrica, és tan important com la relació més asimètrica entre aquests i el que els ensenya. Des del punt de vista intel·lectual, la relació entre iguals és la més apta per a afavorir el vertader intercanvi d'idees i la discussió, és a dir, totes les conductes capaces d'educar la ment crítica, l'objectivitat i la reflexió discursiva.

Per això, en l'estructura d'aprenentatge que hi ha darrere del programa que es presenta el programa CA/AC, a més de (no en lloc de) la interacció educador-educant, es dóna una gran importància a la interacció educant-educant, i, com a conseqüència, a més del (no en lloc del) esforç i el treball individual, es dóna també una gran importància al treball en equip. No es tracta, per descomptat, de substituir una cosa per l'altra, sinó d'afegir una mica més al que es feia."

Pere Pujolàs i José Ramón Lago, EL PROGRAMA CA/AC (“Cooperar per a Aprendre /Aprendre a Cooperar”) per ensenyar a aprender en equip. Implementació de l'aprenentatge cooperatiu en el aula