Marsella, 1943. El “Ratolí Blanc” és el nom que la Gestapo ha donat a un dels membres de la Resistència més difícils d'atrapar, la Nancy Wake. Formada com a espia, liderarà com a comandant un grup 7.000 homes en la seva lluita incansable contra els nazis.

Amb Els últims dies dels nostres pares, la seva primera novel·la, Dicker ens descobreix la desconeguda història del SOE, una unitat dels serveis secrets britànics creada l’any 1940 que entrenava joves de diferents països europeus per enviar-los després a organitzar les xarxes de la resistència i a realitzar accions de sabotatge i d’espionatge des de l’altra banda de les línies enemigues.

Després de ser reclutats a través de la resistència francesa i de superar un duríssim període d’entrenament per diferents punts d’Anglaterra, nou joves francesos s’infliltren a la França opcupada i aprenen a conviure amb la por, l’enyorança i la mort en una novel·la que parla també de l’amistat, la força del “nosaltres” i el vincle sagrat amb els pares.

Sobre la revolució Islàmica de l’Iran (Pèrsia) el 1979. 

La pequeña Maryam asiste desde el vientre materno al comienzo de la revolución iraní. Seis años después, ella y su madre se reúnen con su padre en el exilio, en París. Con ayuda de los primeros recuerdos, Maryam relata el abandono de su país, la separación de su familia, la pérdida de sus juguetes -entregados a los niños de Teherán a instancias de sus padres, comunistas- y el borrado gradual del persa en favor del francés, idioma que al principio rechaza y luego adopta, hasta eel punto de dejar enterrada su lengua materna durante mucho tiempo. Maryam Madjidi desmonta con humor y ternura la siempre espinosa pregunta por las “raíces” en este libro sorprendente, que puede leerse tanto como una autobiografía, un diario o una fábula.

Paris segle XVIII. En un mercat infecte i putrefacte una peixatera dona a llum. Llença el nadó a les escorrialles del peix però miraculosament sobreviu. Es dirà Jean-Baptiste Grenouille i tindrà un poder sobrenatural: l’olfacte.

L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament.

La Cilka només té setze anys quan el comandant del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau la converteix en la seva concubina. Separada a la força de la resta de presoneres, la Cilka se salva de morir-se de gana i de la cambra de gas. Quan s’acaba la guerra i alliberen el camp, la Cilka és acusada de colaboracionista per haver-se’n anat al llit amb l’enemic i és condemnada a treballs forçats en un gulag de Sibèria. Allà la Cilka,s’enfronta a més perills, alguns de nous i alguns que li resulten horriblement familiars, inclosa l’atenció indesitjada per part dels guàrdies.

Records del final de la Segona Guerra Mundial a Europa, quan l’exèrcit alemany està a punt de caure davant l’ofensiva aliada. Els danys de la guerra son visibles a tot el país, 

Walter i Friedrich, dos amics de disset anys que treballen en una vaqueria, creuen que mai seran cridats a files tanmateix acaben sent reclutats per les tropes nazis i assistiran al caos provocat per l’ensorrament de l'exèrcit alemany

Aclamada com una de les obres més importants de la ficció contemporània alemanya, Morir en la  primavera és una emocionant novel·la en la que la innocència i la culpa, la llibertat i el destí, l’amistat i el deure, son conjurats en un estil net  i contingut.

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 8 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. 

El 1944 la Mathilde, una jove alsaciana, s’enamora de l’Amine Belhaj, un oficial marroquí que lluita a l’exèrcit francès. Acabada la Segona Guerra Mundial, la parella es trasllada a Meknès a l’interior del Marroc. Mentre l’Amine s’escarrassa perquè una finca de terra pedregós comenci a donar fruit, La Mathilde se sent més i més ofegada pels costums i el clima inclement del país: aïllada a la finca, amb dos fills petits, pateix la desconfiança que inspira per ser estrangera, per ser dona.

Narra l'existència precària i l'adaptació, primer difícil i a la fi impossible, de tres exiliats catalans, que s'han refugiat a la República Dominicana, sota el règim de Rafael Trujillo. 

Lluís, Ramon i Miquel, exiliats catalans, arriben a Ciutat Trujillo, on esperen obrir-se camí. Comença llavors la recerca d'una feina i d'un habitatge estable, empresa que resulta més difícil del que pensaven. Les experiències de tots tres amb els homes i les dones del país —que és la trama d'una novel·la dividida en capítols independents— tenen com a funció posar en relleu la manca de valors que regnen a l'illa caribenya: promiscuïtat, mandra, corrupció entre les capes populars i caciquisme, amb l'abús de poder que comporta, en les altes. 

La paraula «feixisme» és utilitzada sovint per polítics i periodistes. Però què significa en realitat? Es parla molt del que varen fer els feixistes a Itàlia, Alemanya i Àustria, però molt menys del que pensaven o quins eren els seus ideals. Què fa que algunes persones se sentin atretes per la ideologia feixista? Aquesta breu introducció en format còmic sobre un tema tan complex resulta molt escaient per conèixer i comprendre els orígens del feixisme i prevenir les seves ramificacions en el present, en la nostra societat, en forma de populismes i moviments que promouen el racisme i l’exclusió. 

En les obres d’un dels estadis olímpics de Shanghai, uns policies obliguen a una jove a despullar-se i a fer que corri en una competició d’atletisme. És violada, ganivetada i deixada per morta pels servidors de l’Estat. L’únic que recorda la víctima és que un dels agressors tenía marques de verola a la cara. 

Ambientada a Romania en el moment més àlgid de la dictadura, la bèstia del cor ens endinsa en l’experiència d’un grup de joves que abandonen els pobres dominis on viuen i opten per l’exili, a la recerca d’un futur millotr. Però les seues esperances són devastades per l’evidència que en aquest nou escenari tampoc és possible fugir de la mirada omnipresent de la dictadura. Per a molts, l’única eixida serà el duïcidi, davant d’un estat totalitari que domina totes les esferes de la vida i on fins i tot els més forts sucumbeixen o resisteixen fins que queden anul·lats.

Format còmic. Aquesta novel·la gràfica recorre els anys de l'anomenada Transició espanyola a la democràcia a través dels seus protagonistes: els obrers, les dones, els veïns dels barris, els militants revolucionaris, els camperols, els quinquis, els presos comuns, els torturats pels seus idees, entre molts altres. I també a través del dictador i del rei, dels patrons, militars i espies. 

Format còmic. El diari d'Anne Frank és un diari escrit per una nena de tretze anys entre el 12 de juny de 1942 i el 4 d'agost de 1944. Oculta amb la seva família i altres jueus en unes golfes d'uns magatzems d'Amsterdam durant l'ocupació nazi d’Holanda, Anne Frank explica en el seu diari la vida del grup. 

Rojo País Río Amarillo és un llibre en format gran i il·lustrat amb dibuixos de l’autor. Narra les vivències del jove Ange Zhang (Pequín, 1953), qui amb només tretze anys es veu immers en la Revolució Cultural Xinesa i de sobte descobreix que pertany al bàndol del “roïns” perquè prové d’una família culta, el seu pare és un escriptor famós. 

És un llibre que segueix el fil d’una partida d’escacs, i està ple d’històries del franquisme i de la Guerra Freda, sovint presentades com a contrapunts, com una mena de moments estel·lars. Els peons són les víctimes i, evidentment, la història els passa per damunt. La partida que és l’eix del llibre és la que els escaquistes Arturo Pomar i Bobby Fischer van jugar l’any 1962, en un campionat a Estocolm. 

En aquesta novel·la l’autor ens descriu la transformació de Barcelona de finals segle XIX i principis del XX a través de la figura d’Onofre Bouvila, un jove d'orígens humils que gràcies als seus esforços, la seva manca d'escrupols i la seva crueltat esdevindrà una de les persones més poderoses de la ciutat. Anarquisme, lluites obreres i exposicions internacionals son part dels esdeveniments històrics que apareixen a la novel·la.

Formar part del taller de costura d’Auschwitz pot significar la diferència entre viure o morir.

Els records del passat, la passió per la seva feina i el món de la moda i les teles seran el refugi que ajudarà l’Ella a superar la terrible realitat que l’envolta.

L'autor rememora la història dels últims cent anys de Mequinensa, l'antiga vila de la vora de l'Ebre enfonsada sota les aigües del pantà de Riba-Roja, que en el seu temps va ser centre important d'una conca minera i d'un tràfic fluvial intens. Períodes de la I Guerra Mundial i de la Guerra i postguerra Civil espanyola. 

La crueltat del padrastre, la tirania del mestre, la malícia dels impostors i els amors enganyosos creen un ambient de misèria material i moral que només el protagonista, sol, en distanciar-se de la pròpia experiència, pot capgirar amb fortuna. David Copperfield, l’obra preferida per l’autor, mostra el Dickens més crític amb les desgraciades conseqüències del sistema capitalista sorgit amb la revolució industrial. 

La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Seko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus. És la història d’un grapat de dictadors africans. Aquests homes es van presentar davant dels seus i de tot el món com a éssers d’excepcionals qualitats. En justa correspondència amb els seus suposats mèrits, es van atorgar títols altisonants, com ara Líder d’Acer, Senyor de les Bèsties de la Terra i de l’Aigua, i Miracle ünic. Es van fer portar en cadira gestatòria i van obligar tot un poble a dirigir-los pregàries.

Ens farem humans? Aquesta és la pregunta clau que es planteja l’arqueòleg Eudald Carbonell, el qual no només s’interroga sobre el futur de l’homo sapiens, sinó que també defineix una sèrie de reptes de cara a culminar el procés de socialització de l’espècie. I ho fa pensant en el planeta i en l’univers que l’envolta.

Basat en fets reals. Llibre sobre un viatge iniciàtic,  recull les vivències d’una noia que es veu obligada a creuar a peu el desert australià en companyia d’una tribu aborigen que li revela els coneixements mil·lenaris que li permet sobreviure a aquest medi hostil.

No disponible a la biblioteca de l'institut.

La periodista Clara Uson reconstrueix els darrers mesos de vida d’Anna, la filla del general serbobosni  Ratko Mladic, acusat de crims contra la humanitat, durant la guerra de Bòsnia als anys noranta.

No disponible a la biblioteca de l'institut.

Selecció de textos originals sobre l’amor, la passió i l’erotisme que es vivia fa dos mil anys a Roma. Es tracta d’un retrat que ens mostra la desinhibició i la permisivitat amb la que es gaudien aquestes pulsions abans de l’aparició de la moral catòlica.

No disponible a la biblioteca de l'institut.

Ètica per a Amador va ser un assaig escrit a l'inici de la dècada dels noranta, per l'escriptor Fernando Savater, per al seu fill, Amador. L'assaig consta de nou capítols, que s'enfoquen en l'ètica, la moral i la filosofia de l'existència.

Reconstrucció d’un crim real al Pallars que va quedar impune. La matança d’una família de masovers a Carreu l’any 1943 va commocionar les masies i els pobles veïns d’aquest racó del Pallars Jussà. La notícia de l’assassinat múltiple no va arribar gaire més lluny. En una època en què calia donar la imatge que la nueva España era un paradís de pau, la censura va fer callar la premsa. Setanta anys després, Pep Coll investiga els secrets d’aquest fet esfereïdor que va marcar la seva infantesa a Pessonada. 

L’autora d’aquest llibre va néixer a Barcelona i va ser educada com a catòlica en l’apostòlica i romana Espanya de Franco. Després de morir la seva mare va descobrir en un armari set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi.