Escriure és ancorar emocions en el temps i donar forma a sensacions indefinides per atresorar-les. Aquest és un espai on queden reflectides les impressions que anem tenint durant l’aventura. És un espai democràtic i segur per expressar-nos (sempre des del respecte) amb llibertat.
El projecte “2024-1-ES01-KA121-SCH-000214432” està cofinançat pel programa Erasmus+ de la Unió Europea. Les opinions i punts de vista expressats en aquesta publicació només comprometen als seus autors i és responsabilitat exclusiva de l'IES Felanitx i ni la Unió Europea ni el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (SEPIE) són responsables de l'ús que pugui fer-se de la informació aquí difosa.
Aquesta experiència a Suècia ha estat inoblidable. Hem fet amics per totes bandes, hem compartit moments únics i hem viscut aventures que quedaran gravades per sempre en la nostra memòria. No vull oblidar les nits de rialles, les converses profundes i la sensació de sentir-nos com a casa malgrat estar lluny.
Ens hem divertit molt amb activitats increïbles: jugar a bowling, fer esquí i patinatge sobre gel, sentir l’adrenalina al jumping, i simplement divertir-nos com nens lluitant amb boles de neu. També hem descobert nous llocs, amb paisatges espectaculars que ens han deixat sense paraules.
Aquest intercanvi no ha estat només un viatge físic, sinó també un viatge emocional i cultural. Hem après, hem crescut i, sobretot, hem creat records que ens acompanyaran sempre. Això és el que no vull oblidar.
Aquest intercanvi que he pogut participar m’ha ajudat molt a conèixer gent nova a part de les persones de Suècia, ja que, ja som nou al centre i així he pogut fer amistats amb gent que no hauria xerrat mai fora de l'intercanvi.
Respecte quan varen venir a Mallorca jo personalment m’ho vaig passar molt bé. Sí que vaig notar que els Suecs eren molt més freds que nosaltres i d’una forma de ser molt diferent de nosaltres. Per això quan ells varen venir no vàrem acabar de formar un grup d’amistats entre tots.
En canvi, quan nosaltres vàrem anar allà ja teníem més confiança amb el nostre suec i jo personalment trobo que no va ser tan incòmode per ells.
Respecte a quan vàrem anar cap allà la meva primera impressió va ser que era un país molt trist, ja que va ser sortir de l’avió i ja estava tot gris i la gent d’allà estava molt apagada. En canvi, vaig trobar Gävle molt guapo i acollidor, ja que jo vivia en el centre i era un lloc que estava molt cuidat.
El que més em va impressionar d’allà va ser l’institut, ja que no té res a veure amb el nostre.
El que més em va agradar del viatge va ser la relació que vàrem crear els darrers dies amb tota la gent i poder gaudir de la neu i d’esquiar i el que menys em va agradar va ser el menjar, ja que respecte a Mallorca és molt diferent i repetitiu.
Les coses que més en varen xocar va ser que dinàvem a les 11.00 i sopàvem a les 17.00 i també les hores de llum.
Respecte a la relació amb el meu company i amb la meva família va ser boníssima, em vaig dur molt bé amb tothom i ells em varen cuidar com un més de la família. Vaig arribar a tenir molta confiança amb ells amb molt poc temps.
En conclusió, ha estat una experiència inoblidable, ja que a part del paisatge, la neu, l’institut, l’esquí … Em vaig passar molt bé amb el grup d’estudiants tant com els mallorquins com els suecs.
Crec que aquest viatge a Suècia ha estat una de les millors experiències de la meva vida, encara que ha tingut algunes coses dolentes.
Primer de tot, les coses que més m’han agradat i que no les vull oblidar mai, són els moments que vaig passar amb la família sueca, que em varen acollir com si fos de veritat de la seva pròpia família, els moments que vàrem quedar amb els nostres amics mallorquins per tirar-nos amb trineu i fer una torrada. Una altra cosa que m’ha agradat molt són les activitats amb les professores, com anar a fer patinatge sobre gel, encara que vaig caure bastants vegades, em va parèixer molt divertit, i també quan vàrem anar a Estocolm, on em vaig comprar molts de llibres per gaudir.
Però com ve he dit abans, no tot ha estat bo.
El primer dia, per culpa dels nirvis vaig estar molt malament de sa panxa, no deixant-me gaudir del primer dia correctament, cosa que em fa un poc de pena, i que de certa forma m'agradaria oblidar.
I el que menys em va agradar va ser fer la presentació oral allà, ja que de per si, me pos extremadament nerviosa fent presentacions orals a Mallorca, i quan ho vàrem fer a Suècia, hi havia moltíssima gent mirant, i em va donar molta d’ansietat.
Una cosa que em va sorprendre bastant, és com fan classes allà, pel fet que, trob que feien les classes d’una forma molt calmada, on deixaven als alumnes menjar i beure durant la classe. Els professors no els hi deien res als alumnes si seien on no tocava o si es canviaven de lloc, i que s’aixecaven per anar al servei sense demanar permís, cosa que em va sorprendre bastant. Però, es vere que per fer preguntes, també aixecaven el braç com nosaltres.
Així i tot, tenint coses bones i dolentes, crec que tot el viatge va ser meravellós, i inoblidable, cosa que també ho va ser així gràcies a les professores, els companys, i la família sueca.
Aquest intercanvi ha estat una experiència inoblidable, un record que sempre serà allà, ses amistats i els moments que crees són increïbles, i ja no només amb les persones d'allà, sinó també amb persones d’aquí, del teu voltant que no pensaves mai tenir amistat. Aquest viatge m’ha fet recordar que no he de tenir por de viure noves experiències i que he de gaudir i atrevir-me a tot.
Una cosa que no oblidaré és el primer cop que vàrem veure nevar allà. Molts de nosaltres ja havíem vist neu i nevar abans, però el fet de ser a Suècia, amb els nostres amics, i tant temps esperant que nevés, va ser una emoció inexplicable.
Una cosa que no vull oblidar són els sopars amb la seva família. Pràcticament, cada dia vam sopar a casa seva, i a part que la seva mare va cuinar cada dia molt bé i em va encantar, xerrar amb ells (amb anglès), a les conversacions de cada vespre m’ho passava molt bé. Eren petits moments que em feien voler continuar vivint aquella experiència. No vull oblidar la relació que vaig tenir amb ella i els seus pares.
M’encantaria fixar en el temps el primer moment que vaig entrar a casa seva, i em va mostrar cada racó del seu home, que finalment jo també vaig acabar anomenant home, com si fos ja casa nostra. Quan ens vam asseure al seu llit i em va demanar per una cosa concreta que va passar quan ella va venir a Mallorca, que em va marcar i ella ho sabia. Em va agradar que ho recordés i que s’interessés per saber tota la història, com havia acabat.
També m’encantaria fixar en el temps el dia que no vàrem aturar d’esquiar, la meva felicitat d’aquell dia. L’emoció i les rialles del moment que baixàvem aquella muntanya en trineu. L’alegria del dia que vam anar a les boleres, i després de molts intents fallats, fer un pleno i anar corrent cap als suecs i mallorquins botant i cridant. Les ganes que nevés el darrer dia, quan finalment va nevar un poc i va ser un moment molt feliç.
Tot això i mil coses més…
Aquest intercanvi a Gävle s’ha convertit en una experiència inoblidable. Tot i que s’ha fet molt curt, ha estat una de les millors experiències que he viscut a la meva vida, tant pel que fa al lloc de destí, com a la companyia immillorable amb la qual hem gaudit aquest viatge. Tot i que en general hem passat la setmana entre rialles, he viscut alguns moments de tristesa i ràbia, però que han quedat camuflats per les coses bones.
Pel que fa a les seves classes, són molt diferents que les d’aquí. A les diverses classes que vaig presenciar (mates i italià) vaig notar un ambient completament diferent del que estic acostumat. Els alumnes s’aixecaven i sortien de classe sense necessitat de demanar-ho a la professora, empraven el mòbil quan volien tot sent evident que no prestaven atenció a les explicacions i menjaven i bevien el que volien i quan volien. Tot i això, les classes estaven bastant netes i sense pintades a les parets ni ratxades a les taules, coses que serien impensables al nostre institut.
Respecte a la família que em va tocar, tot va anar molt bé, casa gran, bon menjar i em van proporcionar bastant privacitat. Tot i que vivíem molt enfora de la resta i vaig quedar exclòs d'alguns plans, sempre que podíem allargàvem l’hora de tornada de l’institut per quedar a fer plans conjuntament.
Aquest intercanvi no només ha servit com a aprenentatge lingüístic i cultural, sinó que també ha reforçat algunes amistats que abans de partir eren quasi inexistents i també per crear-ne de noves de molt bones i que mai oblidarem.
En conclusió, estic molt content d’haver decidit participar en l’intercanvi, perquè a part de gaudir una experiència impressionant a un lloc tan diferent i allunyat de casa, hem forjat amistats que mai desapareixeran.
He disfrutat molt aquest intercanvi, perquè és una molt bona manera de conèixer gent nova d’un altre país, amb una cultura totalment diferent de la nostra a un país nou.
L'emoció del principi, de pujar a l’avió amb els teus amics i saber que esteu a punt de viatjar a un país desconegut a kilòmetres de casa, és un sentiment indescriptible.
Recomanaria que tothom que pugui aprofiti aquesta oportunitat, perquè és una experiència única que mai oblidarem.
Aquest intercanvi a Suècia ha estat una experiència increïble plena de records inoblidables, tant quan varen venir aquí a Mallorca com quan vàrem anar noltros allà. Alguns dels mil records que m'enduc d’aquest intercanvi ha estat els bons amics que hem fet, totes les activitats que vam fer a Mallorca, veure nevar a Gävle, anar a esquiar, conèixer la seva cultura, tirar mos en trineu, anar a Estocolm... M’enduc molts de records i molts bons amics i no oblidarem mai aquesta experiència.
En termes d’experiència, ha estat una bona manera de sortir de la rutina, de fer alguna cosa diferent i intentar fer amics nous d’un altre lloc, a la vegada que faig nous records amb amics d’aquí. Ha estat interessant veure els costums, la cultura i els menjars que hi ha allà, a més de les coses que poden fer en el dia a dia. He pogut veure el comportament d’aquí i allà, i ha estat un poc xocant, ja que són diferents, però he pogut acostumar-me fàcilment. M’ha agradat conèixer gent nova i poder tenir amics i amigues d’altres països, a més de seguir en contacte amb ells. També m’han agradat els “Cinnamon Buns/Rolls” i moltes de les altres coses que m’han fet per sopar, com la carn d’ant, pastís ‘enganxós’... I veure la neu i tocar-la. En conclusió, ha estat una experiència que repetiria tantes vegades com pugui.
La veritat, aquest intercanvi ha sigut una de les millors experiències de la meva vida… mai havia sortit d’Espanya (bé, he anat a Portugal de viatge d’estudis, però com està a la península no compta per a jo.) i crec que un intercanvi és una manera molt bona per sortir de la meva zona de confort.
Vàrem fer moltes coses durant aquella setmana, no oblidaré les bones amistats que vaig fer al viatge, les quals m’agradaria tornar a veure. A més vaig trobar una segona casa a la qual em vaig sentir segura i amb confiança per qualsevol cosa.
M’agradaria no oblidar-me de les veus dels companys de l'altre país, ja que crec que la veu és una cosa molt important a cada persona, i estava molt bé escoltar qualcuna cosa diferent.
M’enrecordo que la mare del meu alumne suec volia fer un pastís amb jo, però per coses de temps no ho vàrem poder fer, i ella em va dir que això seria una excusa perquè jo torni a Suècia.
Ha sigut una experiència única per a jo que m’ha deixat amb les ganes de més.
Aquest intercanvi ha estat una gran experiència que recordaré sempre, ja que m’ha agradat molt, m’ho he passat molt bé i a la mateixa manera he après. També ha estat una manera de reforçar amistats.
Aquest intercanvi ha estat i serà inigualable, una experiència inoblidable. Vaig tenir la sort de fer noves amistats i de fer activitats que a Mallorca naturalment no pots fer, com ara esquiar, tirar-se per trineu i fer patinatge sobre gel real.
A més vàrem fer altres activitats que encara que també es poguessin fer a Mallorca, no se sentirien igual d'especials com es van sentir allà, com ara un scape room, torrar a una barbacoa o sopar a un sushi.
Tot això va ser possible gràcies a la família que vaig tenir, que em varen acollir molt bé, igual que la Sueca que em va tocar, varen ser persones molt amables i agradables.
L’intercanvi trobo que ha estat una manera molt bona de poder conèixer a gent nova, poder conviure amb una família que no és la teva, cosa que trob que està molt bé per poder sortir de la teva zona de confort, que sincerament crec que de tant en tant ens va molt bé a tots, també, poder practicar, durant uns dies, l'anglès, i sobretot per poder conèixer una petita part del món, que quasi tots de nosaltres (per no dir tots) no coneixíem d’abans.
Personalment, aquest intercanvi m’ha agradat molt i he passat molt de gust, i si l’hagués de tornar a fer, no m’ho pensaria dos pics.
My exchange trip to Gävle, Sweden, was incredible and very enriching. From the very first moment, I was surprised by the organization and the kindness of the people. The Vasaskolan school seemed like a very welcoming place. I especially liked the relationship between teachers and students, which was closer and based on trust.
Additionally, I found Swedish culture fascinating. The way they value nature and balance between work and personal life was really impressive. I also noticed how much they emphasize respect and equality in all aspects of society.
As for the city of Gävle, I loved its tranquility and natural surroundings. I had the chance to try typical Swedish food, and although some flavors were new to me, I really enjoyed the culinary experience.
All in all, this exchange allowed me to discover a new culture, improve my English, and make friends from different backgrounds. I would highly recommend this experience to anyone who wants to open their mind and explore new ways of living and learning.
Encara que per jo aquesta oportunitat va ser una decisió difícil perquè no estava segura de si participar en l'intercanvi o no, em vaig animar, i va ser una de les decisions més encertades que vaig prendre en molt de temps.
Participar en aquest intercanvi va ser una experiència inigualable i inoblidable perquè m’ho vaig passar molt bé i vaig gaudir moltíssim, tant quan varen venir els suecs a Mallorca com quan vàrem anar a Suècia nosaltres. Ja que vàrem poder fer activitats que normalment no sol fer i a més vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent i fer noves amistats.
Totes aquestes experiències van ser molt divertides i especials, però també he de mencionar l’amabilitat amb la qual em va acollir la família de la meva parella, perquè gràcies a tots ells vaig poder tenir un viatge meravellós.
Ha estat una experiència increïble i hi ha tantes coses que em van agradar, però més em va agradar conèixer gent nova i conèixer millor alguns dels meus companys.
Primer de tot vull donar les gràcies a na Lorena, na Roser i na Victòria per fer aquest viatge inoblidable i possible. Un dels millors viatges a Suècia. Des del meu punt de vista les coses que no oblidaré van ser quan vaig anar a esquiar i vaig caure molt perquè no hi havia anat mai. Però na Nela i la seva amiga sempre m’animaven per continuar. Una de les altres coses va ser quan vàrem anar a tirar-nos en trineu, va ser una experiència molt divertida. Quan vàrem anar a fer una visita a la ciutat. Hi havia unes cases molt guapes i meravelloses. I també quan vàrem anar a Estocolm i el tren quasi ens deixa perquè l’estació era molt grossa i no sabíem on anar. M’agradaria no oblidar-me de res i tornar a aquella setmana tan divertida. Moltes gràcies per tot!!!!
No sé ben bé per on començar, per això deixeu-me dir que ha estat una de les experiències més bones i emocionant que he viscut. Estic infinitament agraïda per l'oportunitat que m'heu donat, sobretot perquè no estava planejat.
He de dir que he estat molt afortunada amb la família que m'ha tocat, ja que ens hem dut molt bé. La part d'anar a Suècia òbviament ha estat meravellosa, però mai m'ho hagués passat tan bé si no fos per la meva host i els seus amics. Des del primer moment ens hem dut com si ens haguéssim conegut de fa molt. Mai m'he sentit tan vinculat amb algú, i tan ràpid. M'han acollit com si fos una d'elles, inclús podria dir que són com la meva segona família.
Estic molt contenta i tornaré el més prest possible, moltes gràcies per ajudar-me a trobar la meva segona família.
Estava davant del meu ordinador, pensant que escriure, pensant com redactar una història inoblidable, com sentiments i sensacions es poden escriure, però la veritat és que és una de les coses que has de viure per poder creure.
No podria triar una sola cosa de la qual no m'oblidaria, perquè sent honestos, porto cada trosset, dolent o bo, d'aquest viatge al meu cor.
La companyia, la llar, els llocs, el fred fregant-te la punta del nas, el fred que se't ficava entre els forats dels guants, l'olor de la neu, a mullat. L'abraçada que et feia la mare quan arribaves d'un dia cansat, la germana de Jesper recorrent per casa seva trucant a la seva gosseta. En Miquel, quan jo m'intentava dormir al sofà i ell em molestava, el renou de fusta que feien les escales de la casa cada vegada que pujaven o baixaven. Quan gairebé vam treure el fetge per la boca perquè ens deixava el tren. El més interessant: que sota les carreteres hi hagués alguna cosa per poder escalfar-les perquè la neu es pogués fondre.
També el dia que tota la família vam fer sauna a casa seva, i tots suàvem i quan no podíem més sortíem corrents fora per refrescar-nos i poder tornar a entrar. Crec que mai havia suat tant a la meva vida. Les rialles que ens sortien d'orella a orella eren REALS.
Hauria d'escriure cada segon que he viscut per quedar-me a gust escrivint tot del que em recordaré, però se'm fa molt difícil. Tot i així, hi ha una de les experiències que he viscut, que no l'oblidaré mai i és, quan vam anar a esquiar. Sempre des de petita ha estat un somni poder anar a esquiar i haver-ho aconseguit amb aquesta família tan gran que hem format, m'ha fet sentir-me completa, no necessitava res més, cada caiguda que hi havia eren rialles, érem a les muntanyes, totes nevades i ningú tenia fred, al contrari, estàvem morts de calor. Em feia més mal la panxa de riure que pensar que les botes m'estaven destrossant els peus, tenia més ganes d'anar a la següent pista que pensar en quina hora era, de pensar a parar-me a fer fotos. És un sentiment i una experiència que MAI oblidaré. Estic molt orgullosa d'haver pogut tenir aquest plaer, haver pogut fer el meu somni real. Amb llàgrimes als ulls és EL VIATGE que no oblidaré mai.
Aquest intercanvi crec que, tant per mi com pels altres, serà una experiència que mai oblidarem i que en el meu cas no havia viscut abans.
Mai oblidaré el dia del patinatge sobre gel o del "infarts moment" al metro d’Estocolm uns minuts en els quals quasi traiem els budells per la boca, però que també ens feia mal la panxa de l’atac de rialles que en va pegar perquè no ens podíem creurà la situació que estàvem vivint, era de pel·lícula.
Durant aquest viatge he viscut noves experiències i activitats inoblidables que no m’hagués esperat mai. També ha estat ple de moments que mai oblidaré i guardaré com un record molt bonic sempre. Així i tot, només arribar el primer dia estava un poc preocupada pel que passaria, però després de xerrar amb la meva sueca una estona em vaig tranquil·litzar i vaig comprendre que seria una setmana meravellosa.
Una de les primeres activitats que em va encantar va ser fer patinatge sobre gel, mai m’hagués esperat saber-ne, perquè el principi no m’aguanta ni dreta, però la meva sueca em va ajudar i em va ensenyar, animant-me, fins que ho vaig aconseguir. Tot seguit, quan això va finalitzar vam anar a unes boleres que hi havia a la ciutat de Gävle amb un parell més de l’intercanvi. Era una activitat que mai havia fet i em va agradar molt, al principi, la punteria no era la millor, però a poc a poc vaig anar agafant tècnica. Ens vam dividir en dues pistes i les sueques estaven devora, i quan em vaig girar i vaig veure la puntuació de la meva em vaig sorprendre, sempre les feria totes.
El següent dia ens vam reunir tots i em vaig tirar per trineu per primer pic, va ser increïble. Una altra cosa que em va cridar l’atenció va ser l’institut, que era bastant diferent, sobretot el fet de veure com els estudiants sempre feien silenci i eren molt nets i ordenats, ja que normalment això no passa quan et passeges pel nostre institut.
També em va venir de nou la manera en què feien les classes, ja que, per exemple, els alumnes se’n van de classe sense demanar permís i els conceptes que ensenyen són molt més senzills, coses que nosaltres ja hem donat altres anys. Una estudiant que vaig conèixer a la classe em va dir que era perquè ells feien un any més que nosaltres, però de totes maneres eren coses bastant senzilles i les feien amb un mètode diferent de nosaltres. També eren classes amb menys alumnes, només 18, en referència la grandària de l’aula, no sé si just a aquella que vaig anar o a totes. A més, les aules eren molt diferents de les nostres, més similars a una de laboratori. Concretament a la que jo vaig anar que era de matemàtiques, els alumnes no prestaven gaire atenció i tampoc agafaven apunts, a part, tenien un llibre amb les activitats i les solucions darrere, cosa que a Mallorca consider que no podria ser perquè tots miraríem les solucions.
Més activitats que vam fer va ser anar a Estocolm, allà vam visitar l’ajuntament que em va deixar boca badada perquè era immens, ja que la intenció que té és similar un palau. També vam passejar per la ciutat i va ser molt entretingut, sobretot record el moment de sofriment que vam patir quan ens vam perdre per l’estació d'Estocolm i vam haver de córrer darrere na Lorena i na Victòria sense aturar. Tant la ciutat de Gävle com la d’Estocolm en van parèixer precioses, són molt diferents de les que hi ha per aquí i tenen les cases de colors que les fan més boniques, ja que com és un clima més apagat pel fred els dona alegria. Xerrant de fred, per allà en feia molt, i tant que en vaig passar, mentre la meva sueca en contava que per ella era un hivern calorós, que havia arribat a estar a menys 20 graus.
Això ha estat una petita part de tot el que vam viure durant una setmana, i molt més que podria contar i no acabaria mai. També m'agradaria donar les gràcies a tots els que han fet possible que visquem aquesta experiència i ens han acompanyat en el viatge per fer-lo encara més divertit. Ha estat una experiència que mai de la vida oblidaré.
Aquest viatge ha estat un bot personal molt gran, mai havia anat tan enfora, a un lloc tan diferent del que veníem.
He tengut molta sort amb la família que em va tocar, que em va fer sentir com a casa, i es va esforçar a mantenir-nos ocupats durant tot el viatge, involucrant-me en les seves amistats i llocs destacats.
Em va semblar un lloc molt interessant, venint d’un lloc càlid anant a un lloc tan fred, tant el paisatge com el comportament de les persones i la seva rutina. Haver-me d’adaptar a ell va ser una manera meravellosa d’aprendre i veure tota la diversitat que hi ha arran del món, cosa que em va sentir molt afortunada per l’oportunitat.
Ha estat una experiència que m’acompanyarà sempre i que repetiria mil pics.
Aquest intercanvi per jo ha estat una experiència inoblidable, per sort he trobat una gran família que en tot moment m'ha tractat molt bé i s’han preocupat perquè em sentis còmoda amb ells. Considero que he millorat el meu anglès des del primer dia que vaig arribar a la casa fins al darrer, de fet la seva família ahir també m’ho va dir.
El que crec que més m’ha impactat d’aquest viatge fou l’institut i la manera que tenen allà de fer les classes. L’institut és molt guapo i molt nou, a les classes però (almenys la que vaig anar jo) tothom menjava, bevia, hi havia nines que es maquillaven, la classe va començar tard, hi havia breaks, la gent s’aixecava fora demanar permís, el professor llevava els mòbils i la gent s'aixeca a agafar-los quan el mestre està despistat… He de dir que ho considero un mal ambient per aprendre, però vaig parlar amb la meva sueca i em va dir que això només passava a aquella classe.
Finalment, penso que l’intercanvi ha anat molt bé ja que no hi ha hagut malentesos ni mals rotllos, ni entre els mallorquins ni amb els suecs, sí que és veritat que m'hagués agradat que els suecs s'obrissin un poc més però en general molt bé. I amb la meva partner jo he estat encantada!
Aquest intercanvi m’ha ajudat a conviure amb persones que no coneixia i tenien cultures molt diferents de les meves, però també m’ho ha fet passar-ho molt bé tant quan jo era el host com quan era el convidat. M’ha agradat molt l’organització del viatge i que no hi hagués hora fixa per ser a casa, ja que era decisió de la família. Crec que el que no podré esborrar serà l'experiència en general, no hi ha hagut res que hagi estat mal fet o que ho hagi passat malament.
Crec que aquest intercanvia a Suècia a aquesta una experiència molt important per sortir de la meva zona de confort, sobretot amb l’anglès, ja que no és el meu punt fort. Crec que he pogut aprendre coses noves tant amb l’idioma com amb la cultura que tenen, ja que hi ha diverses coses que m’han impactat i que són molt diferents de Mallorca. Per a jo serà una experiència inoblidable que m’agradaria repetir tantes vegades com m’he fes possible. Sense dubtar, Suècia sempre tindrà un lloc en el meu cor.