Embedded Files
XARXES TRÒFIQUES
XARXES TRÒFIQUES
Una xarxa tròfica mostra com es relacionen les espècies d’un ecosistema a través de l’alimentació. Es divideix en nivells tròfics:
Productors (autòtrofs): creen la seva pròpia matèria amb fotosíntesi i formen la base de la xarxa.
Consumidors (heteròtrofs): s’alimenten d’altres éssers vius. Són primaris (menjen productors), secundaris, terciaris i quaternaris (depredadors d’altres consumidors).
Descomponedors: degraden la matèria orgànica morta i tanquen el cicle de nutrients.
Llacunes
Llacunes
En el cas del Delta, a les llacunes hi ha ecosistemes amb una alta producció biològica degut a l’entrada de nutrients del riu. A les llacunes, els productors primaris és el fitoplàcton. Aquest es troba a la zona fòtica del mar, és a dir, en els primers 200 m marins on hi arriba la llum solar. Com a consumidors d’aquest hi ha el zooplàcton. Després els invertebrats (com el cranc blau invasiu i crustacis petits que aprofiten la matèria orgànica en descomposició), també els peixos (com l’anguila, el fartet, que està en perill d’extinció, la llissa, l’orada i el llobarro. Tots aquests peixos entren a les llacunes per créixer i alimentar-se.
Ecosistema litoral i marí
Ecosistema litoral i marí
L'ecosistema litoral (platges i badies) té com a medi l'aigua de mar, ja que la influència marina hi és total.
Els productors són les plantes psammòfiles, és a dir, adaptades a la sorra, com el jull de platja.
Els consumidors primaris són petits invertebrats marins com el musclo i l'ostra, que s'alimenten de fitoplàncton.
Els superdepredadors són aus com el flamenc (que filtra petits organismes) i el gavià (au marina).
La xarxa tròfica del bernat pescaire
La xarxa tròfica del bernat pescaire
Aquí veiem un exemple de la xarxa tròfica de l'ecosistema lacustre. Podem veure com les algues i el fitoplàncton són els productors. El cranc de riu, la carpa, els mol·luscs i el zooplàncton són els consumidors primaris. La gambúsia és el consumidor secundari. I el bernat pescaire és el consumidor terciari
Éssers vius que hi viuen
Éssers vius que hi viuen
El Delta de l’Ebre és un ecosistema amb una gran biodiversitat on els éssers vius es poden classificar principalment en ocells, peixos i mamífers. Els ocells són el grup més destacat, amb més de 350 espècies diferents.
Ocells
Ocells
Algunes de les més representatives són el flamenc, la gavina corsa i el xatrac becllarg. Aquest espai és molt important tant per a la nidificació com per a la migració, ja que durant l’hivern hi arriben moltes aus del nord d’Europa gràcies al clima suau, i es concentren sobretot a les llacunes i als arrossars inundats.
Peixos
Peixos
Pel que fa als peixos, la seva diversitat és molt gran a causa de la barreja d’aigua dolça del riu i aigua salada del mar. Això permet la convivència d’espècies molt diferents, com la carpa o l’anguila, pròpies d’aigua dolça, i altres com l’orada o el llobarro, d’origen marí. També hi ha espècies en perill d’extinció com el samaruc, el fartet o la rabosa de riu, així com espècies introduïdes com el silur, que poden alterar l’equilibri de l’ecosistema. A més, al Delta també es desenvolupen activitats d’aqüicultura, com el cultiu de musclos i ostres.
Mamífers
Mamífers
Finalment, els mamífers són menys abundants a causa de la presència humana, però tot i així s’hi poden trobar animals com senglars, guineus, conills o eriçons, així com petits mamífers com rates d’aigua i ratolins. També cal destacar els ratpenats, que tenen un paper important perquè s’alimenten de mosquits.
Xatrac becllarg
(Thalasseus sandvicensis )
Gavina corsa
(ichthyaetus audouinii)
Senglars
(Sus scrofa)
Ratpenats
(chiroptera )
Samaruc
(Valencia hispanica)
Llobarro
(Dicentrarchus labrax)
Bernat Pescaire
(Ardea cinerea)
Rata d'aigua
(Arvicola sapidus)
Relació amb factors ambientals d’aquest ecosistema
Relació amb factors ambientals d’aquest ecosistema
La salinitat de l'aigua és un factor clau, ja que actua com un filtre biològic que determina quines espècies poden viure en cada zona. La combinació d'aigua dolça i salada permet la coexistència de peixos de diferents orígens, però un augment excessiu de la salinitat pot posar en risc la supervivència de moltes espècies.
Desenvocadura
Desenvocadura
Barreja d'aigua dolça i salada ---> coexistència de moltes espècies.
El cicle dels arrossars és un altre factor clau al qual la fauna s'ha adaptat. A la primavera i l'estiu, la inundació dels camps crea zones riques en aliment que atrauen moltes aus. A l'hivern, quan els camps s'assequen, els animals es desplacen cap a les llacunes i les badies, canviant la seva distribució.
La reducció de sediments causada pels embassaments provoca erosió i fa que el delta perdi terreny. Això comporta la desaparició de zones de cria i la pèrdua de canyissars. El canvi climàtic i la pujada del nivell del mar augmenten el risc d'inundacions i modifiquen els hàbitats.
INTRUSIÓ SALINA
INTRUSIÓ SALINA
L'avanç de l'aigua salada
L'avanç de l'aigua salada
La reducció del cabal del riu combinada amb l'augment del nivell del mar provoca que l'aigua salada penetri cap a l'interior del delta. Això afecta directament els peixos d'aigua dolça, els arrossars i la vegetació de ribera.
ESPÈCIES INVASORES
ESPÈCIES INVASORES
Alteració de l'equilibri ecològic
Alteració de l'equilibri ecològic
L'arribada d'espècies com el cranc blau o el cargol poma desequilibra l'ecosistema: competeixen amb les espècies autòctones pels recursos i poden destruir els seus hàbitats naturals.
Els éssers vius del Delta de l'Ebre depenen estretament dels factors ambientals, que en determinen la distribució, l'alimentació i la reproducció. Aquests factors poden afavorir la biodiversitat, però si s'alteren, poden generar desequilibris greus i irreversibles.
Page updated
Report abuse