DE MÉS a MÉS (informació completa)
(Zona epipelàgica)
(Zona mesopelàgica)
(Zona batipelàgica)
Zona epipelàgica:
Aquesta zona és la part superior del mar, va des de la superfície fins als 200 m sota l'aigua.
La zona epipelàgica està ben il·luminada perquè els depredadors visuals puguin utilitzar la seva vista. Generalment, està ben barrejada i oxigenada per l’acció de les onades i pot ser un bon hàbitat perquè creixin algues. Els peixos d’aquesta zona es poden dividir àmpliament en petits peixos i peixos depredadors més grans que s’alimenten d’ells. La majoria d’aquests peixos tenen cossos aerodinàmics, capaços de navegar de forma sostenida durant les migracions.
La majoria de la vida marina se centra a les zones costaneres i a les capes més superficials dels oceans o gràcies a l’entrada de la llum solar, les plantes poden realitzar la fotosíntesi. Aquesta zona és important per algunes formes marines fotosintètiques, com el fitoplàncton i algunes espècies d'algues i planes marines. La salut i la productivitat de la zona de llum del mar són fonamentals per la salut general dels ecosistemes marins.
Exemple: un dels exemplars que habiten en aquesta zona és la sardina.
Zona mesopelàgica:
Zona en què es divideix verticalment l'oceà, entre els 200 i 1.000 m sota l'aigua.
Aquí, la quantitat de llum solar és més reduïda, insuficient per a la fotosíntesi, però encara permet una certa visibilitat i activitat biològica. Les condicions són més fredes i la pressió és més alta. Tot i la falta de llum, hi ha vida adaptada a aquest entorn, alguns peixos, cefalòpodes i crustacis, que han hagut de desenvolupar estratègies per sobreviure i adaptar-se a les circumstàncies.
El seu potencial alimentari és bastant considerable, però no pels humans. La seva captura seria molt costosa per nosaltres, però sí que és veritat que tenen fonts de compostos com el contingut d'omega-3 i també farina per produccions aqüícoles i ramaderes.
Exemples: uns dels exemplars que habiten en la zona mesopelàgica són meduses o calamars.
Zona batipelàgica:
Els animals de les profunditats marines resisteixen les pressions per sota del kilòmetre per dues raons:
Tenen més mioglobina, una molècula que els ajuda a emmagatzemar més oxigen en els seus pulmons.
L'òxid de trimetilamina que evita la destrucció de les proteïnes en els cossos davant de les pressions extremes de les profunditats.
Una de les característiques més destacades de la "zona batipelàgica" són les Adaptacions úniques: Els organismes que habiten en el batipelàgic han desenvolupat adaptacions sorprenents per sobreviure en aquestes condicions extremes.
Baixa temperatura i falta de llum: Les temperatures en aquesta zona sol ser propera al punt de congelació de l'aigua, al voltant de 2-3 °C i la llum solar és gairebé inexistent, que crea un entorn diferent de les capes superiors.
Exemples: uns dels exemplars que habiten en la "zona batipelàgica" o zona abissal són: anguila abissal, calamar gegant, bacallà d'aigües profundes, coral negre d'aigües profundes.
Zona abissal:
L'anomenada zona abissal és una de les parts de l'oceà que es caracteritza per la seva profunditat, i pel que respecta aquesta zona, és la que està entre quatre mil i sis mil metres sota el nivell del mar.
La zona abissal és la regió més profunda dels oceans, les altes pressions, les temperatures fredes i l'absència de nutrients el fan un dels pitjors llocs per viure. Les espècies que hi viuen han desenvolupat adaptacions per sobreviure en aquest ambient extrem.
Algunes de les espècies tenen òrgans desenvolupats i adaptats per detectar preses en la foscor total, mentre que altres han evolucionat per produir llum pròpia, com el peix llanterna (gràcies al procés de la bioluminescència) per comunicar-se, trobar parella o caçar. A més, molts peixos abissals tenen cossos prims i no molt grans que els ajuden a resistir a les altes pressions. A part d'això se sap que el seu metabolisme és molt més lent que el d'un animal normal, ja que ajuda a conservar l'energia en un ambient on els aliments poden ser escassos.
Un dels peixos que compleix i recull totes les adaptacions mencionades anteriorment és el conegut com a peix llanterna. Comença demostrant les seves adaptacions amb un cos reduït per aguantar millor les pressions, igual que els seus òrgans preparats per aguantar-les. A més, la característica per la qual rep nom, és un òrgan adaptat i és la "llanterna" que té al cap amb la que gràcies a la bioluminescència genera llum per caçar.