ABANS DE COMENÇAR

El primer pas és la creació dels entorns de treball.

Les tasques les heu de realitzar, compartir i desar al DRIVE. Cal doncs, crear una carpeta compartida amb tots els membres del grup de treball.

Potser us caldrà també, crear subcarpetes per ordenar bé la feina.

Les tasques les heu de presentar enllaçades en la pàgina web del grup. 

No us demanarem que creeu una pàgina web de zero però sí que us copieu la plantilla que us facilitarem, que la publiqueu, envieu al correu del projecte l'enllaç de la pàgina web publicada 

PROPOSTA DE PROJECTE: Elaboració poètica

Podeu triar alguna d’aquestes tres opcions, o bé mirar-vos aquestes opcions per plantejar-ne una altra.

1. Poema per denunciar una situació injusta/ Poema per alegrar-se que s’ha resolt una greu situació de desastre natural.

2. Himne al mar al voltant d’alguna temàtica humana actual.

3. Poema/ cançó/ rap sobre: "Què dirien els personatges del món clàssic si veiessin el mar com està ara?"  

Pautes per fer el treball de grup:

1. Llegir els poemes models i entendre’ls.

2. Mirar les notícies relacionades que s’han proposat. Prendre apunts (llibreta, side, carpeta de drive compartida). Indicar també si s’han trobat altres materials. Ha de quedar registre de la feina de documentació.

3. Triar una temàtica. Fer pluja d’idees (ha de quedar escrit) i si convé fer una pausa per buscar nova documentació/inspiració.

4. Estructurar el poema (mínim 16 versos: 4 estrofes de 4 versos)  o himne (mínim 4 estrofes de 4 versos i una tonada de tres versos): un guió que indiqui què es dirà a cada estrofa.

5. Començar a fer provatures per realitzar el poema. S’ha de fer en grup i tothom ha d’anar donant idees.

6. En acabat el poema s’ha de decidir en quin format es presenta: 

   1. audiovisual (cal buscar-enregistrar imatges, so i música…), 

   2. àudio recitat amb música de fons, o bé poema cantat. Cal tenir present els drets d’imatge i d’autor; 

   3. presentació acompanyada d’il·lustració pròpia: Cal fer l’esborrany i una pluja d’idees prèvia abans de passar a fer la il·lustració definitiva. S’ha de decidir amb quin tipus de material  s’elabora (llapis, aquarel·la, témpera… collage…)

1. POEMA PER DENUNCIAR UNA SITUACIÓ INJUSTA PER LA NATURA/ POEMA PER ALEGRAR-SE QUE S’HA RESOLT

Per començar aquí teniu un exemple dels poemes que va fer Maria Àngels Anglada  dedicat als Aiguamolls de l’Empordà, en una època en què es volia convertir la zona en una gran macrourbanització de xalets. 

Poemes sobre els Aiguamolls de l'Empordà i propostes de comprensió

ELS AIGUAMOLLS 

Al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà 

Envaireu aquest recer vivent 

que ja de lluny enyoren tantes ales? 

No trobarà més l’aigua nodridora 

i els verds amagatalls l’ocell del Nord? 

Àlics rosats, amics coll-verds, adéu, 

adéu, xic corriol i fredeluga, 

princesa acolorida de l’hivern. 

Murs de ciment, deixalles, només pols 

seran els nius on bategà la vida. 

Però quan haurà mort l’últim ocell, 

lassat del vol, a frec d’aigua alterada, 

quan escates d’argent no tindrà el mar 

no espereu respirar; ja, lentament, 

l’home-botxí comença l’agonia. 

Maria Àngels Anglada. Publicat dins Columnes d'hores, 1990 

Escrit l'any 1976

Quan per fi es recuperen els Aiguamolls i es protegeixen, Maria Àngels Anglada va fer aquest altre poema: 

AIGUAMOLLS 1985 

No han destruït aquest recer vivent 

que ja de lluny enyoren tantes ales. 

Aquí retroba l’aigua nodridora 

i els verds amagatalls l’ocell del nord. 

Àlics rosats, amics coll-verds, torneu, 

torneu, xic corriol i fredeluga, 

princesa acolorida de l’hivern. 

Murs de ciment i ferro han reculat 

davant dels nius tots bategants de vida 

com un somriure clar, repòs d’ocells 

cansats del vol, a frec de les onades 

i el sol que hi riu, i escates d’or i argent. 

Hem aturat la mort en llarg combat 

–una treva signada amb aire i ales. 

Maria Àngels Anglada. Publicat dins Columnes d'hores, 1990

ACTIVITATS 

A) Respon les preguntes: 

1) A qui està dedicat el primer poema? 

2) Quants anys han passat entre els dos poemes? 

3) El primer vers diu "envaireu", a qui es refereix? 

4) Què vol dir "recer"? a què es refereix quan diu "recer vivent"? 

5) Quan diu "ales" a què es refereix? 

6) Pot ser una descripció de la funció dels aiguamolls els versos que diuen "aigua nodridora" i "verds amagatalls", digues per què. 

7) Busca les imatges dels quatre ocells que anomena. 

8) Mira si es correspon la fredeluga amb la idea de "princesa acolorida de la nit" 9) Per què diu que els nius seran "murs de ciment, deixalles, només pols"? 10) En quin temps està la forma verbal "bategà"? Què vol dir "bategar"? 

11) Què volen dir les paraules "lassat" i "frec" que surten al vers 11? 

12) A què es refereix quan diu "escates d'argent"? 

13) Per què diu "no espereu respirar"? 

14) Qui se suposa que és "l'home-botxí"? Què és un "botxí"? 

15) Per què diu que l'home botxí comença l'agonia? 

Havent vist aquest exemple de dues versions del mateix poema, inspira’t sobre la situació del mar Mediterrani actualment.

Estudieu com està actualment el mar i per què és important evitar-ne el col·lapse. Tot seguit expresseu la vostra idea poèticament com va fer anys enrere Maria Àngels Anglada.

Llocs on es pot trobar informació:

El col·lapse dels coralls marins al Mediterrani

Entrevista científic: “Mai vaig pensar que seria testimoni del col·lapse del Mediterrani”

Plàstics al mar. Diari Ara

1. POEMA, HIMNE

Aquí podeu prendre com a model l’Himne dels pirates que té una visió del mar concreta: lloc on s’hi amaguen els desterrats que aspiren a dominar.

Analitzeu-lo i a partir de les propostes que hi ha després elaboreu un himne per als temps actuals on la visió sigui d’esperança i de pau.

Himne dels pirates (Dagoll Dagom, dins l’obra Mar i cel)

El mar és com un desert d'aigua,

no té camins ni té senyals;

El mar és un desert d'onades,

una lluita sorda i constant;

és el mar la nostra terra ferma

on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones.

El sol és el senyor del dia,

la lluna és reina de la nit;

però la reina ens dorm a les veles

i al matí no es pot amagar;

aleshores ens fa de bandera

i el sol vol fer-se enrere i fugir.

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones.

El mar serà tot per nosaltres,

ja som senyors i reis del mar;

tots voldran fugir de la lluna

que flameja al nostre estendard;

però per a ells no hi haurà pietat,

perquè Al·là ens ha volgut triomfants. 

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones.

I arribarà el dia de glòria,

quan ja no quedin cristians,

que cantarem la gran victòria

dels fidels valents fills d'Al·là.

I aquest mar estimat serà nostre,

serà el mar dels germans musulmans.

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones.

Treball de preparació de l’Himne:

Podeu sentir la cançó i veure el muntatge teatral: Himne dels pirates

Temes sobre els quals es pot centrar l’himne: la pandèmia fa lliures els animals; el mar és un camí de fugida i esperança; el mar és un abocador…

Enllaços per reflexionar:

El mar és un desert d’aigua o bé “el mar és un abocador”. Mireu l’entrevista: Mar abocador

L’abocador del mar: Article a El Punt

Amb la pandèmia els dofins anaven lliures: Imatges insòlites

Fugen de la guerra i la misèria a través del mar: Immigrants rescatats, TV3

CANÇÓ DELS PIRATES DE SECÀ

Quan la mar s’assequi tota

i s’hi pugui amorejar

hi anirem amb bicicleta

disfressats de bacallà.

Plantarem una bandera

als vaixells de l’antigor

que descansen de fa segles

sota una ombra de verdor.

La bandera serà groga

amb ditades de vermell

i, atiada pel bon dia,

llevarà tot el rovell.

Ballarem damunt l’escata

del llobarro o del corball

amb una ostra a cada orella

i una pipa de corall.

Per l’embruix d’aquestes danses

tornarà a venir la mar

i amb les ones arrissades

ens farà de viva llar.

Com corsaris d’una reina

lluitarem amb els taurons

i amb els núvols insurrectes

i amb les llàgrimes del fons.

I, cofats amb barretina

de color de pluja i vent,

tocarem fins la follia

el timbal del firmament.

MIQUEL DESCLOT  “Cançons de la lluna al barret”, Edicions 62, Barcelona, 1978.Envia a un amic

Com plora el mar

Joan Dausà

Com plora el mar

Com plora el mar

Com plora el mar

Com plora el mar

Quan veu un cos que cau,

un altre cos que cau

i la mort amb gust de sal

s'escola gola avall

i el fons els peixos corglaçats

imploren pietat 

i Neptú impotent abaixa el cap,

fa tant de mal però és llei de mar.

No entenc aquests humans

No entenc aquests humans

No entenc aquests humans

No entenc aquests humans

No entenc aquests humans

Com plora el mar

Com plora el mar

Com plora el mar

I les balenes que tants cops va dibuixar

se l'emporten quan ja tot ha passat

i el mar és un mirall 

i es fa un silenci llarg,

i blau.

Mediterrània

Cançó d'Esquirols

Agonitza la sirena

De la mar Mediterrània, Mediterrània

Ai, la barca! ai, la vela!

Ai, la xarxa, pescador

Un pastor de la muntanya

Ha baixat a consolar-la, a consolar-la

Ai, la barca! ai, la vela!

Ai, la xarxa, pescador

Ha tombat la Tramuntana i la bonança l'ha pentinada

Un matí de pluja fina l'ha refrescada per despertar-la

I a la nit li fa la vetlla l'estelada

Agonitza la sirena

De la mar emmetzinada, Emmetzinada

Ai, la barca! ai, la vela!

Ai, la xarxa, pescador

El silenci de les algues

Va nuant una mortalla, Una mortalla

Ai, la barca! ai, la vela!

Ai, la xarxa, pescador

El pastor de la muntanya se'n torna enrere sense l'aimada

Pescador vora la platja mira la barca, mira l'onada

A la pell del cor hi porta un tatuatge

MITOLOGIA DEL MAR

Déus de la mar de la mitologia grega.

Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar. El filòsof Plató comentà una vegada que els grecs eren com granotes segudes al voltant d'un estany: les seves ciutats abraçaven la costa mediterrània, des del continent hel·lènic fins a Àsia Menor, Cirene, Sicília i el sud d'Itàlia. Font: Viquipèdia

Déus, herois i nimfes.

En la mitologia grega, Posidó fill de Cronos i de Rea, és un dels Déus més importants i coneguts dels oceans. A Posidó li correspon el domini de la mar. Com a déu del mar, té el poder de convocar tempestes, trencar roques amb el seu trident i fer néixer fonts. El seu domini arribava a les aigües corrents i als llacs. Els rius tenien les seves pròpies divinitats. Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava amb vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins o animals monstruosos, mig cavalls i mig serps. Viatjava acompanyat de peixos, de criatures marines de tota mena, Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú. 

Quan s'enfadava o era ignorat, punxava a terra el seu trident i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. 

LES NIMFES:

Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs , dels boscos i de les muntanyes. També se les anomena oceànides.

LES NEREIDES

Una nereida és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.  

LES SIRENES

Una sirena té meitat cos de dona i meitat d’au. Les primitives sirenes tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. També és coneguda com a ondina en català poètic.

Aquestes atreien els navegants amb el seu cant. El cant de les sirenes, representa en la mitologia antiga, el poder del miratge i l’encanteri per apartar l’home de la seva ruta. Els mariners, en escoltar el seductor cant d’aquestes criatures marines, queien en un estat d’encant i aquests estavellaven els seus vaixells contra les costes.

 Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's per no tornar a casa.