Cançons i poemes de temàtica marinera
ABANS DE COMENÇAR
El primer pas és la creació dels entorns de treball.
Les tasques les heu de realitzar, compartir i desar al DRIVE. Cal doncs, crear una carpeta compartida amb tots els membres del grup de treball.
Potser us caldrà també, crear subcarpetes per ordenar bé la feina.
Les tasques les heu de presentar enllaçades en la pàgina web del grup.
No us demanarem que creeu una pàgina web de zero però sí que us copieu la plantilla que us facilitarem, que la publiqueu, envieu al correu del projecte l'enllaç de la pàgina web publicada
COPIA LA PLANTILLA
L'encarregat de la tasca d'adiministració ha de:
Clicar sobre la imatge de la plantilla de pàgina web.
Fer-ne una còpia al comte de gmail de l'Institut
Compartir la còpia amb els companys del grup
Publicar la pàgina web amb l'opció "tothom que tingui l'enllaç
Enviar l'adreça de la web publicada al correu de projecte: projecte3@iescarlesrahola.net
PROPOSTA DE PROJECTE: Elaboració poètica
Podeu triar alguna d’aquestes tres opcions, o bé mirar-vos aquestes opcions per plantejar-ne una altra.
Poema per denunciar una situació injusta/ Poema per alegrar-se que s’ha resolt una greu situació de desastre natural.
Himne al mar al voltant d’alguna temàtica humana actual.
Poema/ cançó/ rap sobre: "Què dirien els personatges del món clàssic si veiessin el mar com està ara?"
Pautes per fer el treball de grup:
Llegir els poemes models i entendre’ls.
Mirar les notícies relacionades que s’han proposat. Prendre apunts (llibreta, side, carpeta de drive compartida). Indicar també si s’han trobat altres materials. Ha de quedar registre de la feina de documentació.
Triar una temàtica. Fer pluja d’idees (ha de quedar escrit) i si convé fer una pausa per buscar nova documentació/inspiració.
Estructurar el poema (mínim 16 versos: 4 estrofes de 4 versos) o himne (mínim 4 estrofes de 4 versos i una tonada de tres versos): un guió que indiqui què es dirà a cada estrofa.
Començar a fer provatures per realitzar el poema. S’ha de fer en grup i tothom ha d’anar donant idees.
En acabat el poema s’ha de decidir en quin format es presenta:
audiovisual (cal buscar-enregistrar imatges, so i música…),
àudio recitat amb música de fons, o bé poema cantat. Cal tenir present els drets d’imatge i d’autor;
presentació acompanyada d’il·lustració pròpia: Cal fer l’esborrany i una pluja d’idees prèvia abans de passar a fer la il·lustració definitiva. S’ha de decidir amb quin tipus de material s’elabora (llapis, aquarel·la, témpera… collage…)
POEMA PER DENUNCIAR UNA SITUACIÓ INJUSTA PER LA NATURA/ POEMA PER ALEGRAR-SE QUE S’HA RESOLT
Per començar aquí teniu un exemple dels poemes que va fer Maria Àngels Anglada dedicat als Aiguamolls de l’Empordà, en una època en què es volia convertir la zona en una gran macrourbanització de xalets.
Poemes sobre els Aiguamolls de l'Empordà i propostes de comprensió
ELS AIGUAMOLLS
Al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà
Envaireu aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales?
No trobarà més l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del Nord?
Àlics rosats, amics coll-verds, adéu,
adéu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment, deixalles, només pols
seran els nius on bategà la vida.
Però quan haurà mort l’últim ocell,
lassat del vol, a frec d’aigua alterada,
quan escates d’argent no tindrà el mar
no espereu respirar; ja, lentament,
l’home-botxí comença l’agonia.
Maria Àngels Anglada. Publicat dins Columnes d'hores, 1990
Escrit l'any 1976
Quan per fi es recuperen els Aiguamolls i es protegeixen, Maria Àngels Anglada va fer aquest altre poema:
AIGUAMOLLS 1985
No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del nord.
Àlics rosats, amics coll-verds, torneu,
torneu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategants de vida
com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
–una treva signada amb aire i ales.
Maria Àngels Anglada. Publicat dins Columnes d'hores, 1990
ACTIVITATS
A) Respon les preguntes:
1) A qui està dedicat el primer poema?
2) Quants anys han passat entre els dos poemes?
3) El primer vers diu "envaireu", a qui es refereix?
4) Què vol dir "recer"? a què es refereix quan diu "recer vivent"?
5) Quan diu "ales" a què es refereix?
6) Pot ser una descripció de la funció dels aiguamolls els versos que diuen "aigua nodridora" i "verds amagatalls", digues per què.
7) Busca les imatges dels quatre ocells que anomena.
8) Mira si es correspon la fredeluga amb la idea de "princesa acolorida de la nit" 9) Per què diu que els nius seran "murs de ciment, deixalles, només pols"? 10) En quin temps està la forma verbal "bategà"? Què vol dir "bategar"?
11) Què volen dir les paraules "lassat" i "frec" que surten al vers 11?
12) A què es refereix quan diu "escates d'argent"?
13) Per què diu "no espereu respirar"?
14) Qui se suposa que és "l'home-botxí"? Què és un "botxí"?
15) Per què diu que l'home botxí comença l'agonia?
Havent vist aquest exemple de dues versions del mateix poema, inspira’t sobre la situació del mar Mediterrani actualment.
Estudieu com està actualment el mar i per què és important evitar-ne el col·lapse. Tot seguit expresseu la vostra idea poèticament com va fer anys enrere Maria Àngels Anglada.
Llocs on es pot trobar informació:
El col·lapse dels coralls marins al Mediterrani
Entrevista científic: “Mai vaig pensar que seria testimoni del col·lapse del Mediterrani”
POEMA, HIMNE
Aquí podeu prendre com a model l’Himne dels pirates que té una visió del mar concreta: lloc on s’hi amaguen els desterrats que aspiren a dominar.
Analitzeu-lo i a partir de les propostes que hi ha després elaboreu un himne per als temps actuals on la visió sigui d’esperança i de pau.
Himne dels pirates (Dagoll Dagom, dins l’obra Mar i cel)
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là.
I aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans.
Les veles s'inflaran,
el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
Treball de preparació de l’Himne:
Podeu sentir la cançó i veure el muntatge teatral: Himne dels pirates
Temes sobre els quals es pot centrar l’himne: la pandèmia fa lliures els animals; el mar és un camí de fugida i esperança; el mar és un abocador…
Enllaços per reflexionar:
El mar és un desert d’aigua o bé “el mar és un abocador”. Mireu l’entrevista: Mar abocador
L’abocador del mar: Article a El Punt
Amb la pandèmia els dofins anaven lliures: Imatges insòlites
Fugen de la guerra i la misèria a través del mar: Immigrants rescatats, TV3
CANÇÓ DELS PIRATES DE SECÀ
Quan la mar s’assequi tota
i s’hi pugui amorejar
hi anirem amb bicicleta
disfressats de bacallà.
Plantarem una bandera
als vaixells de l’antigor
que descansen de fa segles
sota una ombra de verdor.
La bandera serà groga
amb ditades de vermell
i, atiada pel bon dia,
llevarà tot el rovell.
Ballarem damunt l’escata
del llobarro o del corball
amb una ostra a cada orella
i una pipa de corall.
Per l’embruix d’aquestes danses
tornarà a venir la mar
i amb les ones arrissades
ens farà de viva llar.
Com corsaris d’una reina
lluitarem amb els taurons
i amb els núvols insurrectes
i amb les llàgrimes del fons.
I, cofats amb barretina
de color de pluja i vent,
tocarem fins la follia
el timbal del firmament.
MIQUEL DESCLOT “Cançons de la lluna al barret”, Edicions 62, Barcelona, 1978.Envia a un amic
Com plora el mar
Joan Dausà
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
Quan veu un cos que cau,
un altre cos que cau
i la mort amb gust de sal
s'escola gola avall
i el fons els peixos corglaçats
imploren pietat
i Neptú impotent abaixa el cap,
fa tant de mal però és llei de mar.
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
No entenc aquests humans
Com plora el mar
Com plora el mar
Com plora el mar
I les balenes que tants cops va dibuixar
se l'emporten quan ja tot ha passat
i el mar és un mirall
i es fa un silenci llarg,
i blau.
Mediterrània
Cançó d'Esquirols
Agonitza la sirena
De la mar Mediterrània, Mediterrània
Ai, la barca! ai, la vela!
Ai, la xarxa, pescador
Un pastor de la muntanya
Ha baixat a consolar-la, a consolar-la
Ai, la barca! ai, la vela!
Ai, la xarxa, pescador
Ha tombat la Tramuntana i la bonança l'ha pentinada
Un matí de pluja fina l'ha refrescada per despertar-la
I a la nit li fa la vetlla l'estelada
Agonitza la sirena
De la mar emmetzinada, Emmetzinada
Ai, la barca! ai, la vela!
Ai, la xarxa, pescador
El silenci de les algues
Va nuant una mortalla, Una mortalla
Ai, la barca! ai, la vela!
Ai, la xarxa, pescador
El pastor de la muntanya se'n torna enrere sense l'aimada
Pescador vora la platja mira la barca, mira l'onada
A la pell del cor hi porta un tatuatge
MITOLOGIA DEL MAR
Déus de la mar de la mitologia grega.
Els antics grecs tenien una gran quantitat de déus de la mar. El filòsof Plató comentà una vegada que els grecs eren com granotes segudes al voltant d'un estany: les seves ciutats abraçaven la costa mediterrània, des del continent hel·lènic fins a Àsia Menor, Cirene, Sicília i el sud d'Itàlia. Font: Viquipèdia
Déus, herois i nimfes.
En la mitologia grega, Posidó fill de Cronos i de Rea, és un dels Déus més importants i coneguts dels oceans. A Posidó li correspon el domini de la mar. Com a déu del mar, té el poder de convocar tempestes, trencar roques amb el seu trident i fer néixer fonts. El seu domini arribava a les aigües corrents i als llacs. Els rius tenien les seves pròpies divinitats. Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava amb vaixell, solia moure's amb una quàdriga impulsada per dofins o animals monstruosos, mig cavalls i mig serps. Viatjava acompanyat de peixos, de criatures marines de tota mena, Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Neptú.
Quan s'enfadava o era ignorat, punxava a terra el seu trident i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis.
LES NIMFES:
Les nimfes són divinitats de la natura de la mitologia grega i la mitologia romana venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs , dels boscos i de les muntanyes. També se les anomena oceànides.
LES NEREIDES
Una nereida és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
LES SIRENES
Una sirena té meitat cos de dona i meitat d’au. Les primitives sirenes tenien aparença de mig ocell o rèptil i mig dona. També és coneguda com a ondina en català poètic.
Aquestes atreien els navegants amb el seu cant. El cant de les sirenes, representa en la mitologia antiga, el poder del miratge i l’encanteri per apartar l’home de la seva ruta. Els mariners, en escoltar el seductor cant d’aquestes criatures marines, queien en un estat d’encant i aquests estavellaven els seus vaixells contra les costes.
Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's per no tornar a casa.