Informació addicional

L’exposició "A la vora de la mar" al Museu Marítim de Barcelona

Del 15 de març al 13 d'octubre de 2017, l'Espai Mirador del Museu Marítim de Barcelona (MMB), situat a l'avinguda de les Drassanes, va acollir l'exposició "A la vora de la mar", una mostra que va oferir un esplèndid desplegament d'instruments musicals de la Mediterrània. La comissaria de l'exposició va ser Oriol Rossinyol, musicòleg reconegut, que va concebre la mostra amb l'objectiu de fer una mirada profunda sobre la música que ha acompanyat l'activitat humana de les cultures mediterrànies al llarg de la història.

Aquesta exposició volia mostrar la diversitat i la riquesa de les tradicions musicals que han coexistit a la Mediterrània durant segles, una regió que ha estat un punt d'encreuament per a diverses civilitzacions, pobles, llengües, religions i costums. Aquesta diversitat ha donat lloc a un ric patrimoni artístic i cultural, i l'exposició es va centrar a reflectir aquest llegat, amb els vaixells com a protagonistes, representant la comunicació constant i l'intercanvi de coneixements i sons entre cultures a través de les rutes marítimes.

Introducció: en aquest espai, l'exposició començava amb un audiovisual que transportava els visitants al mar. A través d'una combinació de so i imatge, els espectadors podien experimentar la comunicació mitjançant els sons i la música, amb un enfocament en el coneixement compartit entre les cultures a la vora de la Mediterrània. Així, l'exposició introduïa els visitants a la idea que la música és un vehicle essencial per a la comunicació i l'intercanvi cultural.

Patrimoni exposat: aquest segon espai estava dedicat a la mostra dels instruments musicals, amb una selecció impressionant de fins a 82 instruments que abasten des del segle XVII fins al segle XXI. Aquests instruments, com també 58 fotografies de músics i 12 vaixells representats amb maquetes i diorames, van servir per destacar la relació entre la música i la cultura marítima. Els instruments exposats no només eren una representació sonora, sinó també un reflex de les connexions entre la música i les tecnologies marítimes. Per exemple, la forma de les arpes egípcies feia pensar en les embarcacions de l'època, que van viatjar pels territoris mediterranis portant amb elles les arrels musicals que es desenvolupaven a bord. Instruments com la guitarra i l'acordió van seguir una trajectòria similar, mentre que alguns instruments de vent estaven fabricats amb materials típics de la cultura marítima, com les canyes o els corns marins.

Conclusió: l'exposició es tancava amb un altre audiovisual que posava en relleu com la música ha estat present en diversos àmbits de l'activitat humana. Des de la vida quotidiana, amb les cançons de bressol, fins a les festes i celebracions musicals mediterrànies, es mostrava com la música ha estat una part fonamental de les tradicions, les celebracions i la cohesió social a la Mediterrània.

La mostra va reunir peces de les col·leccions del MMB, inclosos instruments musicals procedents de la col·lecció particular Música per veure, així com algunes peces del Museu de la Música de Barcelona, una altra institució destacada en la preservació de la música i la història cultural de la regió.

Referents mediterranis

L'Efrén López és un dels grans referents de la música mediterrània contemporània, especialment reconegut per ser el creador del projecte L'Ham de Foc. Aquest projecte, nascut a finals dels anys 90, és una síntesi de la influència mediterrània en la música actual, i la seva aposta per la fusió de sons tradicionals amb llenguatges moderns va fer que López esdevingués una figura central dins d'aquest moviment musical. Tot i això, la mediterraneïtat com a segell identitari ja era present als anys 80, quan grups com Al Tall van començar a reivindicar la música autèntica de la Mediterrània i a defensar-la contra la globalització i la "colonització musical" de les influències estrangeres.

El grup Al Tall, i especialment el seu cantant i compositor Vicent Torrent, va ser un dels primers a debatre i reflexionar profundament sobre el concepte de la música mediterrània. A la III Trobada de Música del Mediterrani (1983), Torrent va expressar la seva preocupació per la desaparició de les formes musicals autòctones en diversos països del Mediterrani, on la música tradicional havia estat substituïda per produccions musicals estrangeres o nacionals. La seva crida a revitalitzar la música de la Mediterrània va ser un dels punts de partida per a molts músics que van començar a sentir-se identificats amb aquesta causa.

Torrent va ser també un dels mestres d'Efrén López, qui va trobar en ell una influència clau en els seus plantejaments musicals. López va explicar com, després de dominar la guitarra elèctrica, volia aconseguir la mateixa evolució tècnica amb instruments com el llaüt o la bandúrria. En aquest procés d'aprenentatge i evolució, Torrent li va oferir el suport necessari per explorar noves tradicions musicals i expandir els límits de la música mediterrània.

La Mediterraneïtat als anys 90

A principis dels anys 90, Efrén López va viatjar a Creta, un canvi que marcaria una evolució profunda en la seva música. Va ser especialment notori entre el primer i el segon àlbum de L'Ham de Foc, on la qualitat i les influències de la música cretenca es van reflectir clarament. Ross Daly, un músic irlandès establert a Creta, va ser una figura crucial en aquest procés. Daly va ser responsable de l'evolució de la música cretenca i va dirigir el Labyrinth, un centre dedicat a la investigació i l'ensenyament de la música de la Mediterrània.

Daly va ajudar López a entendre la música mediterrània d'una manera més profunda, destacant la complexitat i la riquesa de les tradicions musicals mediterrànies i la seva connexió amb altres cultures, com la música persa, la turca i la de l'Àsia Central. Daly va proposar que la música modal era una manera més flexible i inclusiva de comprendre la música mediterrània, desafiant les definicions tancades i limitades del concepte de música mediterrània que sovint es fa servir en l'àmbit comercial.

El Mediterrani

El mar Mediterrani ha jugat un paper fonamental en la història de les civilitzacions. Ja des de l'antiguitat, els fenicis, romans i grecs van navegar per aquestes aigües, establint rutes comercials i culturals que van connectar les civilitzacions d'Orient i Occident. Aquest mar va esdevenir un lloc de trobada per a diverses cultures, i les seves aigües han estat testimoni de l'intercanvi de coneixements, idees i creences entre pobles tan diversos com els de la península Ibèrica, el nord d'Àfrica, les illes del Mar Egeu, el sud de França i els territoris balcànics.

L'exposició Mediterraneum, per exemple, és un reflex d'aquest intercanvi cultural, utilitzant la música com a llenguatge globalitzador per plasmar la riquesa cultural de la regió. El projecte mostra com les melodies i els intèrprets de les diferents vora mediterrànies poden transportar l'espectador en un viatge sonor a través de les rutes comercials i culturals que han unit aquestes cultures al llarg dels segles. Aquesta unió entre Orient i Occident es converteix en un diàleg intercultural que destaca el patrimoni comú de les cultures mediterrànies i la necessitat de defensa de l'enteniment mutu.

La tradició de les havaneres a Calella de Palafrugell

Una de les tradicions més emblemàtiques de la Costa Brava és la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. Celebrada cada primer dissabte de juliol des de 1966, aquesta cantada simbolitza l'inici de l'estiu per a molts empordanesos. La localització de Calella de Palafrugell, amb els seus arcs de la porxada, les barques de colors i les cales pintoresques, crea l'ambient ideal per gaudir de la música i de la festa. L'havanera, un gènere musical de tradició marinera, es converteix així en una manera de mantenir viu el vincle amb la mar, les tradicions locals i els costums de la regió.

La informació anterior ha estat descartada del plafó final per diversos motius: principalment la informació es repeteix en altres parts, és irrellevant pel que necessitem difondre, tracta sobre temes més generals sense entrar en detalls, redacta la història d’alguns autors, hi ha opinions subjectives o basades en experiències pròpies o bé no s’alinea amb el tema principal.