COM LA FILOSOFIA ET REVOLUCIONA LA VIDA I T’OBRE NOUS HORITZONS

Primera entrega portofolis filosofia / Francina Fortuny Sintes 2n batx A

Aquest portafolis té la finalitat de deixar per escrit tot allò que he après, el que m’ha motivat i impactat, i allò que puc millorar de la primera situació d'aprenentatge, és a dir, el primer trimestre. He explicat els continguts des d’Heràclit i Parmènides passant per Aristòtil i Plató fins a arribar a René Descartes, reflectint el que hem treballat a classe.

Sabers bàsics i destreses apreses

En primer lloc, vam començar parlant sobre els orígens de la filosofia, un tema que al principi no dominava gaire. Gràcies a les explicacions a classe i els apunts agafats, he pogut comprendre millor d’on neix la filosofia i quines preguntes fonamentals es planteja. Això m’ha servit per construir una bona base teòrica per entendre la resta del curs.

Vam estudiar els inicis de la metafísica, on filòsofs com Parmènides i Heràclit intentaven respondre a la pregunta de què és la realitat. Parmènides afirmava que l’ésser és immutable i sempre idèntic a si mateix, mentre que Heràclit defensava que tot està en constant canvi, però que aquests canvis segueixen un ordre o logos. A través d’aquests autors vaig entendre que la filosofia busca explicar la realitat més enllà de les aparences i que aquests pensadors van posar les bases del pensament racional.

Treballar Parmènides i Heràclit m’ha ajudat a millorar la capacitat per resumir i organitzar informació, especialment amb mapes conceptuals sobre la divisió entre “ésser” i “no-ésser”. També he desenvolupat habilitats d’anàlisi i comparació en redactar les semblances i diferències entre aquests filòsofs.

Posteriorment, vam estudiar Plató i el seu dualisme ontològic, que diferencia entre el món sensible, canviant i imperfecte, i el món de les Idees, perfecte i immutable. Això m’ha permès entendre millor com Plató concebia la realitat i la recerca del coneixement veritable, especialment amb l’al·legoria de la caverna i el símil de la línia.

Amb Aristòtil, deixeble de Plató, vaig aprendre a diferenciar el monisme ontològic del dualisme. També vaig descobrir conceptes nous com les quatre causes aristotèliques (material, eficient, formal i final) i les idees de potència i acte, que expliquen el canvi i el desenvolupament de totes les coses.

Finalment, hem treballat René Descartes, que introdueix un mètode basat en quatre passos: evidència, anàlisi, síntesi i revisió, amb l’objectiu d’arribar a un sistema de coneixement absolut. Tot i que encara tinc punts febles amb aquest autor, he après a valorar la importància del dubte raonat per arribar a la veritat.

Durant tot aquest procés, he millorat destreses com la comprensió i l’anàlisi de textos filosòfics, la contextualització dels autors, la identificació de temes i tesis, l’expressió escrita i la correcció d’errors ortogràfics. Treballar en parella també m’ha ajudat a cooperar, compartir idees i construir arguments en equip.

Apunts Plató

Aquí he volgut deixar una espècie d’esquema, un mapa conceptual, que hem fet amb tot el que havíem estudiat de Plató per entendre com l’Al·legoria de la Caverna i l’al·legoria del símil estaven unides. L’he volgut posar aquí perquè em va ajudar molt a fer el comentari de text i a aclarir-me les idees dins el cap.

En segon lloc, parlar sobre els diferents filosòfs ha estat divertit i ha fet que la filosofia tingui un impacte més important en mi i em generi més interès. Tot i això, en la primera part, en treballar Parmènides i Heràclit, em va avorrir una mica perquè tot era molt nou i em sentia una mica perduda. Malgrat això, em van generar un cert interès, ja que em va sorprendre que filòsofs de fa tants anys poguessin arribar a conclusions tan diferents i tan elevades per l’època en què vivien.

A continuació, en treballar Plató, el meu interès per la filosofia va créixer molt més, perquè ja havíem tractat aquest filòsof a primer de batxillerat i em va ser més fàcil entendre’l. El que més em va impactar més van ser les al·legories, tant de la caverna com la del símil, ja que em sembla molt interessant la història i com la podem relacionar perfectament amb les etapes de la nostra vida.

Quant a Descartes, el que m’ha interessat és com dubta de tot per trobar la veritat. Trobo fascinant veure com podem pensar de manera raonada i no donar res per fet. Treballant-lo, em van sorgir preguntes com: fins a quin punt podem confiar en els nostres sentits? Com sabem si el que creiem i veiem és veritat? Això m'ha fet reflexionar sobre com podem confiar en el que veiem o sentim i si el que percebem és real o cert. Tot plegat m'ha fet mirar les coses amb més atenció i reflexionar abans d’acceptar-les, cosa que crec que pot ajudar-me tant en els estudis com en la vida diària.

Finalment, m'ha sorgit una pregunta molt impactant: “Podrem arribar a conèixer la veritat completament o sempre hi haurà alguna cosa que no sabrem?” He arribat a la conclusió que potser mai no podrem conèixer la veritat del tot, ja que, comparant amb tots els filòsofs que hem treballat, cap no explica del tot la veritable veritat, sempre hi ha alguna petita cosa que se'ls escapa. Tanmateix, des del meu punt de vista, això no és realment dolent, perquè d’aquesta manera pensem, explorem i creem. La recerca de la veritat ens transforma, encara que no la tinguem mai del tot.

"COGITO, ERGO, SUM"

Els sabers i destreses que encara no domino prou són, sobretot, l’ortografia. L’ortografia és com el meu pitjor enemic, atès que des de molt petita sempre he fet faltes, i al final de tots els cursos acabo millorant. Però quan començo un nou curs, sempre torno a començar de zero i a lluitar contra les faltes d’ortografia. Això em frustra molt, pel fet que realment, a 1r i 2n de Batxillerat, si tens mala ortografia i comets moltes faltes, això perjudica molt la nota. Crec que per millorar-ho hauria de llegir més pel fet he comprovat que llegint es recorden millor les paraules i com s’escriuen. Al mateix temps, faig totes les millores de redacció i lèxic/ortografia que em proposen els professors i, a poc a poc, intento anar millorant.

Al mateix temps, una cosa que considero que em costa molt i que em fa sentir insegura és entendre els mapes conceptuals. Durant l’ESO no n’havia fet gaire, i ara és un món molt nou per a mi. Tot i això, realment m’agrada que en fem perquè és una manera molt útil de comprendre millor els continguts i treballar-los per arribar a dominar-los.

Finalment, una altra cosa que també em costa molt és treballar la tesi i el tema del text. Alguns textos amb els quals treballem són fàcils d’entendre, però altres no, i has de donar moltes voltes al cap fins a poder extreure un bon tema o tesi, que després potser no és correcte. Això em frustra molt, però crec que, per millorar, simplement cal practicar, practicar i practicar.

Page updated

Report abuse