En aquest primer trimestre he après a entendre millor les idees principals de cada autor i a comparar-les entre si mateixes (gràcies a les activitats que hem fet a classe), sobretot quan tracten del canvi, la realitat o el coneixement, i com expliquen aquests temes filòsofs com Heràclit, Parmènides, Plató, Aristòtil i Descartes.
A nivell de destreses, crec que he millorat sobretot a l’hora d’explicar les meves opinions i d’expressar el que penso d’una manera més clara i amb arguments. També trobo que em costa menys entendre les idees principals i posar-les per escrit. A més a més, he après a utilitzar conceptes filosòfics bàsics (com canvi, ésser, dualisme, reminiscència, etc.).
També he après a fer una bona comparació entre dues teories filosòfiques. Ara sé que primer és necessari fer una introducció, després explicar les semblances (que han d’estar argumentades), les diferències (també argumentades) i finalment fer una conclusió amb una síntesi breu.
Aquest trimestre m’ha despertat el meu interes sobretot veure com dos filòsofs, Heràclit i Parmènides, poden pensar completament diferent sobre un mateix tema. Per exemple, Heràclit diu que tot està en canvi constant, com un riu (tot es mou i res no és igual) mentre que Parmènides creu que l’ésser no canvia mai (la realitat és fixa i immòbil). Llegint les dues perspectives he vist que hi ha moltes maneres de mirar un mateix problema i que no sempre hi ha una sola resposta correcta. Personalment, estic més d’acord amb Heràclit, perquè crec que tot està sempre en moviment i que nosaltres també canviem constantment.
Per altra banda, també m’ha interessat la idea de Plató dels dos mons, el món que percebem amb els sentits (món sensible) i el món de les Idees (món intel·ligible). Penso que aquesta idea és molt curiosa, ja que ens fa veure que hi ha coses que no podem notar només amb els sentits, tot i que em costa imaginar com es podria demostrar del tot aquesta teoria.
Amb Descartes he après que tal vegada sí és necessari qüestionar tot el que creiem per entendre millor la realitat. De fet, no sempre podem donar per segures les coses que pensem i veiem, especialment avui en dia, amb tanta informació que rebem constantment de les xarxes socials.
En conclusió, m’ha interessat poder llegir les diferents teories dels filòsofs i com defensen les seves idees. Endemés, he pogut veure clarament les diferències entre ells.
Al final d’aquest primer trimestre, encara no acab d’entendre del tot la teoria d’Aristòtil sobre la substància i els accidents i com aquestes idees expliquen què fa que una cosa sigui la que és. Al principi, el professor no ens ho va explicar gaire bé, així que em costava seguir-ho. Tot i que després tu, Andrés, sí que vas aclarir millor alguns punts i dubtes a classe, encara em resulta difícil entendre com tot encaixa i com aplicar aquestes idees a exemples concrets. Alhora, crec que també he de millorar molt les faltes d’ortografia perquè és el que més em baixa la nota quan fem les activitats avaluatives. Trob que necessit repassar els textos d' Aristòtil i fer més exercicis per poder millorar la meva ortografia .