Durant aquestes dues situacions d'aprenentatge titulades "Pas del mite al logos" i "Què és la realitat i com s'hi pot accedir?" he après:
A la primera situació d'aprenentatge vam aprendre sobre les preguntes filosòfiques i del seu origen. Mai havia pensat que les primeres preguntes filosòfiques es poguessin assemblar a les que es fa qualsevol fillet petit, això em va sorprendre molt.
També vaig aprendre vocabulari filosòfic nou o que no vaig acabar d'entendre l'any passat, com:
"Logos" significa raó, aquesta paraula s'utilitza regularment per explicar que s'ha buscat una resposta raonada a la seva pregunta inicial.
S'utilitza per referir-se a la recerca de causes immanents a la natura.
El "nómos" són aquelles lleis que són diferents de les de la natura.
A més a més, vaig aprendre que existien diferents corrents filosòfics entre els presocràtics, com el:
Els monistes creien que només existeix un únic principi, l'arkhé, i una sola causa.
Un exemple de monista presocràtic seria Tales de Milet, qui afirmava que l'aigua era el principi i causa de tot el que ens envolta.
Aquest corrent filosòfic defensa la idea que existeixen dos principis que componen la realitat.
Parmènides és considerat un filòsof dualista a conseqüència de la seva creença en l'existència del no-ésser i l'ésser.
El pluralisme és un corrent filosòfic que defensa l'existència de múltiples substàncies fonamentals, aquests són considerats atomistes.
El que més em va cridar l'atenció de la segona situació d'aprenentatge va ser:
1. L'ésser d'Aristòtil.
Aristòtil afirmava l'existència d'un ésser en potència i un ésser en acte. El motiu pel qual em va cridar l'atenció aquesta percepció de l'ésser és la gran quantitat d'afirmacions que es podien fer a partir d'aquest pensament.
Que l'església utilitzés aquest raonament per convèncer els creients que l'avortament és un tipus d'assassinat, em va sorprendre molt.
La llei de la causa eficient afirma que tot el que es mou és mogut per un altre objecte. Si tot objecte és mogut per una causa, quina és la 1a causa? Aquesta pregunta em va semblar molt interessant, tot ha de tenir un primer motor i aquest primer motor es podria entendre com inexistent, és a dir que es mou sola o que és mogut per una força omnipotent, Déu.
El motiu pel que crec que he après, és perquè em veig capaç d'explicar els conceptes i que un altre persona els pugui entendre. La claredat de l'explicació a classe va ser suficient per assolir els conceptes i poder utilitzar-los correctament.
Aquestes dues situacions d'aprenentatge, no només m'han ensenyat nous coneixements, sinó que també m'han ensenyat el que podria millorar:
Al llarg d'aquest primer trimestre m'he adonat que no em resulta fàcil expressar les meves idees de manera escrita i que a vegades faig alguna falta (normalment castellanismes o emprar els signes de puntuació de forma incorrecta).
Una de les formes en què podria millorar l'expressió escrita seria llegint més. Llegir era un dels meus hobbies preferits, però per falta de temps no ho faig tant.
També m'he adonat que m'ha costat entendre els textos filosòfics i comentar-los. Em va desconcertar molt aquesta dificultat per què mai m'havia succeït.
La solució, llegir més filosofia i entendre el pensament dels diferents filòsofs.
El que més ha despertat el meu interès ha estat l'origen de la filosofia, concretament, l'origen de les preguntes filosòfiques. El fet que més em va sobtar va ser que l'origen de les preguntes filosòfiques. Em va sorprendre molt que les preguntes que els meus pares diuen que jo feia de petita, com perquè el cel és blau, puguin ser les mateixes preguntes que es feien els primers filòsofs i que aquestes a més a més siguin l'origen de la filosofia.
El que sempre m'he plantejat ha estat com seria el pensament filosòfic si en lloc d'homes haguessin estat dones les primeres a filosofar.
Crec que la rellevància de la pregunta és evident. La forma de pensar i actuar d'homes i dones és diferent. Per tant, segur que si en lloc de filòsofs haguessin estat filòsofes, la filosofia, les ciències i la societat, per extensió, serien diferents.