En aquest segon trimestre hem acabat la primera situació d'aprenentatge, veient amb extensió els plantejaments filosòfics de dos personatges molt importants: Kant i Nietzsche, amb el qual va acabar el plantejament metafísic. Alhora, hem hagut de comparar ambdues teories en un assaig.
Immanuel Kant, a través del gir copernicà, es demana per què si la metafísica no és una font de coneixement és una tendència a la raó, mentre que Friedrich Nietzsche, un filòsof posterior a Kant, planteja per què la metafísica no té sentit.
Ara bé, ambdues teories cercaven un objectiu comú, que era analitzar l'esgotament de la metafísica a través de la crítica. Al seu torn, un altre aspecte que compartien és que creuen que no és possible el coneixement a través de la raó com una facultat que hipotèticament copsi la realitat en si mateixa.
Kant, a través del gir copernicà, diu que el subjecte transcendental imposa les condicions de possibilitat del coneixement. Aquestes condicions són les formes a priori de la sensibilitat (espai i temps), que estructuren tota experiència possible, i les categories de l’enteniment, que ordenen les dades sensibles. Així es construeix el fenomen, és a dir, la realitat tal com apareix al subjecte. El noümen, en canvi, és la cosa en si mateixa, que no es pot conèixer. A més, pensar no és el mateix que conèixer, ja que la raó ens proporciona les idees reguladores (ànima, món i Déu) que orienten el nostre pensament, però no ens dona coneixement.
Més tard, Nietzsche planteja que la metafísica és una duplicitat falsa del món terrenal i de la vida que ens ha dut a devaluar-la- Per ell, la metafísica imposa un fals ordre. Una curiositat a destacar és que té una visió tràgica de la vida, que explica amb dos principis: el dionisíac, que representa el caos i l'excés, i l'apol·lini, que fa referència a l'ordre.
Per tant, el principal punt en què no coincideixen és amb el fet que Kant planteja una teoria transcendent amb dues maneres de considerar la realitat: el noümen, que és el suprasensible i el fenomen, que és terrenal, mentre que Nietzsche defensa la immanència en tant que sosté que hi ha un únic món, que és el terrenal.
Així doncs, amb aquests dos autors s'acaba el recorregut de la metafísica, sobre tot Nietzsche és el filòsof que li posa fi, atès que a parir d'ell després es parlarà de post-metafísica.
M'ha semblat súper interessant que després d'haver estat tractant tot el primer trimestre la metafísica i el seu desenvolupament i evolució al llarg de la història arribar a posar-li punt final. Molts de filòsofs han donat moltes voltes al tema de la realitat, els mons i a l'ésser humà perquè finalment arribi Nietzsche i digui que estem oblidant la vida i, juntament amb la crítica de Kant, la duguin a la seva fi.
He de dir que jo estic bastant d'acord amb Nietzsche, donat que, al cap i a la fi, l'important, més que qüestionar-s'ho tot o trobar respostes a tot, crec que és gaudir de la vida i viure el present. No pots estar tot el dia capficat en el teu pensament, intentant esbrinar-ho tot. De vegades més val no donar-li tantes voltes i aprofitar el que tens ara, en aquest preciós moment, perquè no saps mai quan ho deixaràs de tenir. Per tant, m'agrada com acaba.
He pogut adquirir tots aquests coneixements gràcies als dossiers d'informació que ens has proporcionat, i a les bones explicacions que has donat a les aules. En especial m'han anat molt bé els esquemes en els quals plasmes tota la informació necessària de manera clara i el fet de treballar textos a classe també m'ha ajudat a interpretar el pensament filosòfic de cada autor.
Per acabar, hem dut a terme una comparació filosòfica entre la crítica a la metafísica d'Immanuel Kant i la de Friedrich Nietzsche en la qual aplicàvem els coneixements adquirits prèviament.
He adquirit molts coneixements nous amb la filosofia, i he après a veure les coses d'una manera nova.
Però sense dubte una cosa que em va agradar especialment d'aquesta situació d'aprenentatge va ser el fet de no només entendre els dos autors, sinó veure les similituds i diferències entre ells, com he comentat abans. Endemés, m'ha agradat molt la manera de treballar cada filòsof pel fet que tant les classes com els esquemes fan que l'assignatura sigui una mica més dinàmica i molt més fàcil d'entendre.
A partir de tot el que hem vist durant aquest segon trimestre, m'han aparegut alguns dubtes més generals pel que fa a la filosofia. Com hem vist que molts filòsofs basen els seus plantejaments en preguntes a les quals volen cercar resposta, jo realment em demano: l'objectiu d'aquestes preguntes filosòfiques és contestar-les o fer-nos pensar tot el temps?
Un tema que veig que no tracten i a mi em sembla rellevant és el de la veritat. Parlen molt sobre la realitat que ens envolta, però realment som capaços de distingir la veritat? Què és la veritat realment? I com puc accedir a ella?