Sóc Néstor, professor de dibuix a l'IES Balàfia d'Eivissa i sóc part de l'equip de professors que participa del projecte Erasmus+. El passat mes d'agost vaig viatjar a la ciutat de Cork, al sud d'Irlanda, amb l'objectiu de millorar el meu nivell d'anglès.

L'experiència ha estat fantàstica i estic convençut que anem a gaudir molt amb aquest projecte.

La ciutat de Cork està travessada pel riu Lee. En algunes guies turístiques la presenten com la "Venècia irlandesa" per les canalitzacions que recorren tot el casc urbà. Per a mi ha estat tot un descobriment.

La veritat és que el curs era intensiu i no vaig tenir massa temps de fer turisme. Però si vaig poder gaudir de llargues passejades per la ciutat. El centre en el qual vaig rebre les classes va ser el Cork English College. He d'agrair a tots els professors i als meus companys la paciència que van tenir. Aquesta ha estat la primera vegada en què m'he vist en la necessitat d'haver de comunicar-me en anglès i a partir d’ara no ho deixaré per a poder participar millor en futurs projectes.

Hola a tots!

Per qui no em conegui, som n’Àgueda Rodríguez, professora de Llengua Castellana i Literatura de l’IES Balàfia des de fa ja uns anys. Ja sabeu que no puc estar quieta i sempre que es posa en marxa alguna cosa nova al centre m’hi he de ficar. Vaig formar part de l’últim projecte Comenius que vam fer ja fa uns anys i enguany m’he apuntat a Erasmus+. Enguany he tingut l'oportunitat de viatjar a Florència.

Què és això d’Erasmus+?

És un programa europeu de finançament per a dur a terme diverses iniciatives a nivell europeu. A l’IES Balàfia per al curs 2018-2019 ens han concedit un projecte amb l’objectiu de millorar la formació dels docents en diferents àmbits i poder així millorar les nostres competències.

Hola!!

Sóc na Bea i sóc professora de Formació Professional. Aquest estiu de 2018 he realitzat un curs de PBL (Project Based Learning), o sigui, Ensenyament Basat en Projectes (EBP) a l'escola Europass de Florència.

Ha estat una setmana molt intensa i una experiència fantàstica. Al meu grup erem 6 persones, tres dones de dues escoles de Polònia, un al·lot anglès que fa feina a una escola de Berlín i una dona d'una escola de primària de Cuenca.

El curs ha estat molt i molt profitós. L'ensenyament basat en projectes fomenta l'autonomia de l'alumnat i el treball en equip, a banda de fer els temes més atractius i més motivadors per als alumnes.

A banda del curs en sí mateix i dels coneixements adquirits per a millorar la meua feina docent i la dels meus companys, el viatge m'ha permès conèixer gent de diferents països, compartir experiències, practicar anglès i visitar Florència que és una ciutat meravellosa.

Hola!

Sóc Pepa, profe de l’IES Balàfia i forme part del projecte Erasmus+ d’aquest centre. Aquestes vacances he estat realitzant un curs anomenat “The 4C’s: Creativity, Critical Thinking, Communication and Collaboration in Schools”.

Aquesta experiència m’ha donat l'oportunitat de treballar i relacionar-me amb professors i professores d’altres països i reflexionar sobre el que més ens interessa: l'educació.

En aquest curs, hem parlat de la creativitat, que tothom en té, com la capacitat de trobar diferents possibilitats a un problema i les solucions que apliquem (Critical Thinking); de la comunicació, com fem arribar els missatges que volem transmetre; la importància de la col·laboració en el treball a l’aula… en fi, aspectes que ens poden ajudar a millorar la nostra tasca en el dia a dia a l’aula.

Ha sigut una sort tenir aquest temps per parlar i, sobretot, aprendre d’altres experiències de companys i companyes d’altres països.

A banda de realitzar aquest curs, també he tingut temps de passejar per la ciutat i conèixer una mica d’història de la ciutat de Florència. També s’ha de dir que he tingut una molt bona experiència al lloc on vaig residir durant aquesta setmana. Vaig poder conviure amb una família i em van fer sentir com a casa.

Com a conclusió, diré que vaig tornar alegrement cansada d’haver caminat molt, d’haver parlat molt i d’haver obert camins per possibles noves experiències amb persones d’altres països.

Ciao pescao!

Sóc en Raül, professor del departament de Geografia i Història de l'IES Balàfia. Aquest passat mes d'agost vaig tenir l'oportunitat de participar en un curs d'Erasmus+ a la ciutat italiana de Florència, juntament amb dues companyes més del centre.

Fou un curs monogràfic sobre el Renaixement i, evidentment, quin millor lloc per a un historiador de l'art que Florència per poder aprendre nous coneixements sobre la matèria?

Va ser una experiència increïble, amb visites guiades als principals llocs d'interès de la ciutat tant des d'un punt de vista històric com artístic. A més, vaig poder compartir experiències i coneixements amb professorat d'altres països, ja que al curs hi varen assistir companys i companyes de Finlàndia, Hongria i Xipre. El curs, va ser íntegrament en anglès, de manera que a més d'aprendre art, vaig poder millorar els meus coneixements en aquesta llengua, ja que no em va quedar més remei que espavilar-me en aquest tema. En definitiva, una experiència meravellosa i intensa que sens dubte tornaria a repetir.

Marta Roldán i Xus Tur, companyes des de fa 13 cursos escolars, ens embarquem en aquesta aventura de job shadowing a Torí, amb l’experiència prèvia d’un viatge a Turquia amb el projecte Comenius. Tot i això, la preparació del viatge i la incertesa del que ens anem a trobar, ens fan pessigolles a sa panxa.

El primer gelat, tot just arribar, en la primera passejada pels carrers de Torí tractant de trobar el camí per arribar a l’institut, ens sap a glòria (s’ha de dir que estàvem mortes de gana). Llavors els nostres col·legues italians ens farien conèixer la glòria gelatera vertadera amb els gelats d'Alberto Marchetti.

El sopar de benvinguda amb els companys italians de l’Scuola Media Ugo Foscolo ens dóna una primera pinzellada del sistema educatiu italià i encara tenim més curiositat de la inicial. Ens anem a dormir amb aquell bri de por al que desconeixem i amb l’excitació de començar una experiència nova que, tot i la nostra dilatada trajectòria docent, ens fa dormir a trompicons.

La palestra

Només arribar a l’escola ens trobem amb un cartell que diu PALESTRA i descobrim que la palestra és el gimnàs (jo ja em sent com a casa), i més endavant descobrirem que l’escola té tres palestres. Tot i així, amb gran decepció, descobriré que l’educació física en aquesta escola està a anys llum del que feim a Balàfia i als instituts de Balears en general. El concepte d’educació física no està lligat a la salut sinó més aviat als coneixements tècnics i la competició.

Els segurates

Ens varen haver de fer explicar les funcions d’aquesta figura a les escoles perquè quasi no ens ho podíem creure. Es tracta d'una persona que controla els passadissos, les anades i vengudes als banys, s'encarrega de la neteja, i els alumnes els respecten , i molt!

“Sense pati"

I no era un càstig, sinó una mesura preventiva per tal d’evitar conflictes. Tot i que ens vàrem quedar bocabadades, els alumnes no pareixien gaire afectats.

Observant aquestes pràctiques ens preguntam i replantejam moltes coses. El nostre decret de drets i deures pareix molt lluny dels italians, especialment pel que fa als drets de l'alumnat.

Quan als drets del professorat, hem de dir que les queixes dels professors i professores eren constants (baix salari, moltes hores lectives, manca d'hores de coordinació, manca de suport als projectes per part de la direcció...). Al final de la setmana, ens sentíem més ben pagades, apreciàvem més els projectes de centre i, mirau per on, trobàvem més sentit a la Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP).

La disciplina envers l'estudi

Una altra cosa que ens va sorprendre, per diferent al que estam acostumats. Els alumnes pareixien realment interessats en l’estudi i cap professor havia de repetir les indicacions als alumnes. De fet, els propis alumnes treien el material i començaven a treballar en l’assignatura sense cap indicació per part del professorat. Pens que als italians que van a l'escola se'ls pot anomenar estudiants perquè actuen com a tals. El terme anglès, students, és realment adient. A la nit reflexionam sobre aquestes i altres qüestions... Potser als nostres els deim alumnes i no estudiants per algun motiu, o és només alguna cosa de caire cultural?

Aquesta i moltes altres qüestions quedaren en l'aire.

Els banys

Curiositat de tipus cultural. I molt nets, a tota hora!

Les classes

Encara que sabem que quan hi ha un observador a la classe els alumnes es comporten millor, aquests nens i nenes pareixen els alumnes del BUP i el COU a l’antic sistema educatiu espanyol!

La direcció

Potser la part que menys vàrem arribar a entendre en aquesta escola, va ser la manera de treballar de l’equip directiu. En primer lloc, perquè no existia tal equip; directora i cap d’estudis no pareixien unides per cap tipus de lligam, i les qüestions administratives estan totalment deslligades de la direcció acadèmica.

Sentim a faltar el lideratge pedagògic, una línia comuna de fer feina, un projecte educatiu de centre... alguna cosa que lligui la feina de tants docents que, per una altra banda, pareix funcionar com un rellotge.

Coses que no oblidarem mai

• La ciutat: acollidora, elegant, monumental. El carrer de Garibaldi que si el segueixes et porta a França.

• L'acollida del professorat i, encara més, de l'alumnat.

• Les caminades, amb rècord de passes cada dia, amb l'app de Fitbit tirant fum.

• L'alumne italià que parlava català. Se'ns van posar els pels drets de l'emoció pel que significava, perquè la seva mare l'havia volgut conservar amb el fill i pel respecte que demostra a les llengües pròpies.

• L'aperitivu, amb l'Aperol Spritz. Ho varem descobrir tard, però varem coincidir que era motiu per tornar a visitar aquesta ciutat.

• La cuina piamontesa. Exquisida, delicada, mediterrània... i nosaltres dues sempre ben disposades a tastar-ho tot.

• Les lectures en veu alta a la nit del llibre:” Dílo en voz alta y nos reímos todos. Manual gamberro de supervivència en secundaria" de Nando López. Anar a dormir amb un somriure als llavis després d'un dia intens d'experiències educatives, no té preu.

• I, molt especialment, l'experiència de viatjar amb una companya, estar una setmana juntes a tota hora, i tornar amb ganes de repetir sempre que es presenti l'oportunitat.

Sóc Xus i aquesta és la meva experiència de job shadowing  a la Scuola Media Ugo Foscolo de Torí. Una estada de job shadowing és un període d’aprenentatge per observació de bones pràctiques, i això és el que varem fer Marta Roldán i Xus Tur del 24 de feber al 2 de març.

Mai havíem fet una estada d’aquest tipus i no sabíem ben bé el què esperar. Anàvem a conèixer un centre amb el qual havíem contactat a través d’una plataforma de recerca de socis europeus.

L’acollida va ser excel·lent i teníem un complet programa d’activitats que havien preparat per a nosaltres.

Ens varen mostrar el centre, presentar a la directora en funcions i ens varem entrevistar amb la cap d’estudis; varem poder observar classes d’anglès, de tecnologia (que allí és dibuix tècnic), d’educació física, matemàtiques i robòtica; varem ser el jurat d’un concurs de vídeos per a una campanya contra del tabac; varem veure el club de debat, el de conversa d’anglès i el club de música on els alumnes ens varen oferir un magnífic concert i un alumne nascut a Torí, però de mare catalana, va fer les presentacions en la nostra llengua, tot un detall!

Hem de dir que no tot ens va agradar. Els alumnes de la Scuola Media Ugo Foscolo no surten al pati i només tenen dues petites pauses per a menjar i descansar dins l’aula. Naltros creiem que un cervell, i més si és jove, necessita oxigenar-se i desconnectar alguna estona per a poder rendir. També pensam que la relació amb alumnes d’altres grups i cursos és fonamental, i això no era possible a n’aquesta escola.

Però tot i això, es respirava un ambient tranquil i de respecte, els alumnes no frisaven per sortir i cada professor que entrava a l’aula era rebut pels alumnes dempeus amb un “Bon giorno, profesor/professoressa!” - prou diferent del que sol passar a les nostres aules…

Entre els aspectes més interessants que varem observar estan:

• Un projecte editorial de contes, poesies i narracions fetes pels alumnes i que es poden comprar online. Els beneficis s’inverteixen en material per a la biblioteca.

• Un projecte de col·laboració d’experts externs amb l’escola. Professors universitaris ajudaven als alumnes a fer treballs de recerca i el resultat d’aquests treballs eren presentacions i debats. En varem veure dos, un sobre fake news i l’altra sobre energia nuclear. Ens va sorprendre molt l’alt nivel tant pel que fa al contingut de les presentacions com per la manera d’interactuar alumnes amb alumnes, com s’escoltaven, com s’interessaven pel que explicaven els companys.

I també varem fer turisme per Torí, una ciutat carregada d’història, palaus i monuments. Les aplicacions dels nostres mòbils, sobretot la de Xus, feia temps que no comptaven tantes passes, unes 20.000 quasi tots els dies.

I després de tant caminar havíem de recuperar forces i la gastronomia italiana, molt més que pizzes i pasta, ens va encantar. Varem visitar mercats i tastar especialitats de la cuina piamontesa. Súper!

Com a conclusió cal dir que l’experiència ens ha servit per a establir una xarxa de contactes amb professors italians amb els quals hem fet ja un petit projecte eTwinning, per valorar les coses que feim bé al Balàfia per contrast amb el que no ens va agradar tant, per plantejar-nos nous reptes com a docents i per experimentar que el temps compartit d’aventures i de reflexió sobre la pràctica docent amb una companya de feina reforça lligams, crea amistat.

Tornàrem cansades, sorpreses i contentes.