En aquesta branca hi havia 21 Ràngers i Noies Guia, i aquesta va de 12-14 anys. Els caps eren Aina Rodríguez, Joel Otero, Laia Carulla i Ferran Galiano. Que van començar amb noves idees i sobretot, gaudir d'aquell segon any.
Què és per a vosaltres el cau?
Per nosaltres el Cau, és un estil de vida, un refugi de tots els problemes exteriors i la nostra segona casa.
Què és el que més us agrada d’anar al cau?
Passar temps amb tots els caps, intendents i companys, totes les activitats preparades tan conjuntes com amb la nostra branca, ajudar a cuinar, jugar a cartes, fer polseres, les hores de pànxing, el kiler, però el que més, és anar de campament o les diferents sortides preparades.
I el que menys?
Netejar olles i carmanyoles per campaments, ja que en ser tanta gent, s’han de netejar moltíssimes coses i és un cansament. També, una cosa que no ens agrada gens, i a ser els més grans som els que més ho patim és, tenir el plat ple de menjar al davant, però haver-te d’esperar a cantar.
Quin tipus d’activitats feu?
Fem tota mena d’activitats, però les més comunes són: proves d’orientació, activitats físiques, de companyerisme, valors i moltes més.
Alguna anècdota que recordeu del cau?
Que un policia de Cardona ens va haver d’avisar per cuinar amb un càmping gas a un racó de la plaça, ja que dins el Cau no teníem cap espai establit ni prepara’t per poder-nos preparar el dinar.
Vam anar de travessa, i ja era el segon dia, i anàvem a camí a Cardona, però al mig del bosc, ens vam trobar els casadors, els seus gossos… i vam haver de tornar enrere.
Què espereu de la vostra nova etapa a PICS?
Esperem que sigui una etapa molt èpica, més emocionant, diferent…
Què és el que més us agrada dels campaments i sortides?
Ens agraden moltes coses/moments del cau, però les nostres coses/moments preferides són les hores de pànxing, ja que podem descansar, jugar a cartes, fer polseres… el menjar prepara’t pels intendents; “un dels millors”, passar temps amb tots els companys i caps.
I el que menys?
És molt difícil dir alguna cosa que no ens agrada sobre els campaments, perquè són molt ben parits, però potser alguna cosa que no ens agrada tant és no poder fer xivarri a la nit o haver d’anar al lavabo en una latrina.
Quina va ser la vostra sortida preferida?
A nosaltres ens han agradat moltíssim totes les sortides, però si n’hem d'escollir una, serien els Campaments d’estiu 2022 i 2023, van ser una passada, impressionant.
Com descriuríeu al cau amb una sola paraula?
Extraordinari.
Únic.
Èpic.
Vida.
En aquesta branca hi havia 19 Llops i Daines, aquesta va des dels 10-12 anys. Els caps eren Laia Rodríguez, Cristina Lladó, Marc Obradors i Noa Sabio. Que van iniciar amb moltes ganes el segon any.
Què és per a vosaltres el cau?
Per nosaltres al cau, és un lloc per passar l’estona i un entreteniment.
Què és el que més us agrada d’anar al cau?
El que més ens agrada, és veure els caps, company i intendents, quan marxem de campaments i sortides, les activitats preparades pels caps, s’ho pensen i saben com gestionar-les per cada branca, però hi ha una cosa que ens agrada molt, que són les penyores que ens preparen quan perdem alguna activitat o joc, fan moltíssima gràcia.
I el que menys?
El que menys ens agrada, és quan els nostres caps, es fiquen seriós en els jocs i activitats que fem.
Quin tipus d’activitats feu?
Fem molts tipus d’activitats, com per exemple, jocs d’orientació, mata conills, quan comprovem que les tendes estiguin en condicions i, per tant, poder-les muntar, treballs manuals (manualitats), i inclòs, a vegades ens deixen preparar el nostre propi Cau.
Què és el que més us agrada dels campaments i sortides?
Ens encanta l’experiència de poder dormir amb tendes, el menjar preparats pels intendents, les activitats preparades a l’aire lliure, els moments de pànxing, i també, els moments de xafardeig.
I el que menys?
No ens agrada gens, les caminades tan llargues que ens fan fer, la calor, perdre les nostres carmanyoles, però el pitjor és haver de netejar olles i carmanyoles.
Quina va ser la vostra sortida preferida?
La d’aquest any, ja que eren vuit dies i hem pogut gaudir més del campament. Però, si n’hem d’escollir un altre, els campaments que vam fer a Gironella, també ens ho vam passar genial.
Com descriuríeu al cau amb una sola paraula?
Diferent
Extraordinari / extravagant.
Divertit.
Emocionant.
En aquesta branca hi havia 9 Castors i Fures, aquesta va de 7-10 anys. Els caps eren Carla Sorroche, Arnau Gil, Vinyet Carpio i Judit Capdevila. Ells/es van començar al Cau molt emocionats, i amb ganes de continuar amb la branca per segon any.
Què és per a vosaltres el cau?
Per nosaltres el cau és molt xuli, molt guai i alegria.
Què és el que més us agrada d’anar al cau?
El que més ens agrada d’anar al cau és estar amb els caps, les activitats, els campaments, els jocs i moltes coses més.
I el que menys?
El que menys ens agrada és que em facin estar vuit dies de campaments, que les nostres companyes plorin i fer excursions molt llargues.
Quin tipus d’activitats feu?
Fem moltes activitats, però les més comunes són: el mata conills, el peix (és un joc), manualitats, excursions, l’aranya…
Què és el que més us agrada dels campaments i sortides?
El que més ens agrada és estar al lloc d’acampada, que hi hagi riu, les activitats, els intendents, els caps, els companys, poder dormir amb tendes, anar amb bus i moltíssimes coses més.
I el que menys?
El que no ens agrada dels campaments és que hi hagi molts insectes i fer passa fulards.
Quina va ser la vostra sortida preferida?
La nostra sortida preferida van ser els campaments d’aquest any (campaments 2023)
Quina és la vostra activitat/joc preferit?
Els nostres jocs preferits són el peix i el mata conills.
Entrevista els Caps:
Aquesta entrevista va ser realitzada a tres Caps: el Joel Otero, l'Arnau Gil i la Cristina Lladó. Caps de la branca de Pioners i Caravel·les, que han començat el seu tercer any amb la branca nova, i la més gran, amb molta il·lusió i entusiasme, i sobretot ganes de fer activitats i sortides.
Per quin motiu es va deixar de fer el Cau quan vosaltres éreu petits?
Hi va haver diferents motius, la falta de caps, i també que hi va haver problemes. I al final, per no continuar amb aquesta situació es va decidir deixar-ho.
Què és el que us va motivar a tornar a iniciar al Cau?
Sobretot ens va motivar a tornar-lo a iniciar, el sentiment de nostàlgia de tornar-nos a retrobar, recordar tots aquells moments que havíem passat nosaltres, i poder fer que altra gent també pogués viure aquestes experiències tan extraordinàries. La unió entra la gent. I finalment, ens feia pena veure com cada vegada marxava més gent del poble per fer activitats, i volíem intentar potenciar aquestes activitats a Balsareny, des dels més petits.
Què és el que més us agrada del Cau?
El simple fet de fer les reunions, poder quedar amb els altres caps, retrobar-nos cada setmana, parlar, preparar les activitats… El fet d’anar tots els dissabtes al Cau, ja que és un moment molt bonic, on també gaudim molt i ens ho passem molt bé. Però el millor, ha sigut haver descobert a gent nova.
És molt difícil preparar segons quines activitats?
Depenen de la branca, que t’hagi tocat. Perquè és molt més complicat preparar una activitat, per a la branca més petita, que serien Castors, que pels Pioners, ja que es poden fer moltes més coses. Inclòs, a vegades, ens venen idees, per a altres branques. Però això sí, una vegada ja has conegut la branca, quines activitats els agrada i quines no, és molt més senzill preparar-les.
Quines són les més complicades d’organitzar?
Tot depèn de la branca on estiguis, ja que cada una té les seves dificultats. Unes de les activitats que més ens costen, són les de justificació, o també les sortides, pel fet que s’ha de tenir en compte, l’horari, el material necessari…
I les que menys?
Activitats més lliures, o inclòs, que siguin els mateixos infants de la branca que es facin el seu propi Cau, i se’l facin més seu, com a ells/es els agrada.
Com prepareu les activitats i tot el necessari per als Campaments?
Cada branca prepara un dossier, on allà expliquem tot el que es farà per aquella branca. Un cop fet això, fem reunions o rucades, per posar-ho tot en comú i veure quins objectius tenim com a branca. I llavors, a partir d’aquí, ens repartim el material necessari, marquem uns horaris, pensem les activitats comunes…
És complicat fer de Cap? Per què?
Depèn els dies, dies que no tinguem molta feina externa i estiguem més motivats, tot se’ns fa més fàcil. Però també és complicat, arribar un dia amb una activitat que creus que els podrà agradar, amb moltes ganes de fer-la, i que després no els agradi o no surti com nosaltres esperàvem.
ENTREVISTA DEL CAU ANTIC:
Les repostes d'aquesta entrevista les va donar Jaume Masplà, que antigament va anar al Cau durant molts d'anys. Aquí ens explica una mica la seva experiència i unes curiositats molt interessants que us farà veure com era abans i com ha evolucionat.
Com eren els campaments i sortides abans?
En els campaments sempre hi ha hagut intendents per ajudar-nos a cuinar, ja que si no, no podíem gaudir de les activitats, pel fet que ens passàvem massa estona cuinant, i preparant tot el necessari, anant a comprar…
Les tendes eren d’unes de 7 persones, canadenques. Eren una mica diferents de les que hi ha actualment. Abans, simplement eren: dos pals i una tella al darrere i portaven un absis per poder-hi deixar les maletes.
Els llocs més típics, on acostumaven a anar era a la Lou de Queralt, inclòs a vegades anàvem a vora de Vaga, a prop de la font de Senderols, però no vam tenir l’oportunitat de fer un viatja més lluny, per l’economia que hi havia.
Quines activitats acostumàveu a fer?
Sortides o caminades pel bosc, jocs i activitats tradicionals. I s'acostumava a fer molt bricolatge, creàvem mobles per penjar les motxilles, caixes per les sabates, i tot ho preparàvem per abans de marxar de campaments, i després, poder emmagatzemar-ho. També fèiem competicions de construcció.
Una tradició, era, emporta'ns la bandera de l’agrupament i la de Sant Jordi, i llavors, la tornàvem cap al Cau.
Anàveu uniformats? Com era?
Sí, amb pantalons curts caqui i camisa, també del mateix color, i llavors, portàvem el fulard, blanc i groc.
El Cau, abans, anava més ambientat en l’entorn religiós?
Si, fèiem molta missa, ja que anàvem amb capellans i cada diumenge al matí anàvem d'excursió per aquí a la vora, primer havíem d'anar a la missa i després ens deixaven sortir.
A quines hores s’acostumaven a fer el cau?
Normalment, es feia de 4 a 6, com actualment, però el canvi és que depèn la branca podíem variar els horaris.
Totes les entrevistes del cau han estat realitzades per la Sara Blanco i la Martina Arpa.
PAS DE BRANCA 2023
El dia 3 i 4, L’AEIG Guillem de Balsareny, van fer el pas de branca del cau. Aquesta activitat es va dur a terme a la sala Sindicat. Primer de tot, els nens i nenes van anar al cau com sempre, durant les dues hores es van preparar les obres de teatre per representar davant de les famílies en el pas de branca. Quan van acabar, les diferents branques van anar cap a la sala Sindicat per fer un assaig general de l'obra. Cap allà a les 6:45 de la tarda van començar a arribar les famílies, i a les 7 va començar l’espectacle.
Cada any es fa un espectacle d’una temàtica diferent. L’any passat les obres van estar ambientades en diferents canals de televisió. Aquest any les obres s’han fet amb relació als contes populars, i les branques els havien de modificar al seu gust.
L’espectacle va començar amb uns caps que representaven uns nens i nenes que no volien dormir, van arribar les caps i els van començar a explicar contes. El primer conte popular que van representar va ser la Blancaneus i els set nans. Aquest conte el van representar els castors i fures. El segon conte que va ser representat van ser les Set Cabretes i el Llop. Aquest conte el van representar els llops i daines. El tercer conte va ser la rutina diària que feien els umpalumpas de la història de Charlie i la Fàbrica de Xocolata. Aquest va ser representat pels ràngers i noies guia. I finalment es va representar el Flautista d’Hamelín. Aquest el van dur a terme els pioners i caravel·les. Aquest conte anava més enfocat en l’actualitat.
Quan es va acabar l’obra es va organitzar un sopar de carmanyola, on cadascú portava el seu propi menjar. Finalment va arribar l’hora de les postres. Aquí les famílies portaven diferents tipus de postres per compartir amb tota la gent que es va quedar a sopar. Hi va haver molta varietat de postres: pastissos de diferents mides i gustos, magdalenes, galetes, panellets i moltes més.
Les famílies van marxar i els nens i nenes van anar a dormir cadascú amb les seves respectives branques, van fer unes activitats i van marxar a dormir. L'endemà a les 10 del matí les famílies van anar a buscar els nens i nenes.
Martina Arpa