ELS CONVIDATS D'AVUI

Podcast: "Deixa el cotxe, surt i respira" 

Crear un estil de vida més sostenible: Mou-te de manera sostenible dins de la teva ciutat". 

🎧 ESCOLTA EL PODCAST: "Deixa el cotxe, surt i respira"

T’has trobat alguna vegada enganxat al mòbil tot el dia, sense temps per desconnectar? La Rebeca sí. Està esgotada, no descansa bé i el seu estrès no para de créixer. Però aquí entra en acció en Rubén, expert en hàbits saludables i benestar digital, que la desafia a fer un canvi: deixar el cotxe i començar a moure’s de manera sostenible.

En aquest episodi, descobrim:
🚶‍♀️ Per què caminar o anar en bici pot ajudar-te a reduir l’estrès.
📱 Com desconnectar de les pantalles mentre et mous per la ciutat.
🌍 Com fer petits canvis per viure de manera més sostenible i saludable.

🎙️ Rebeca i Rubén t’esperen en aquest episodi ple de consells pràctics i reflexions sobre com millorar el teu dia a dia.
📢 I tu, com creus que la Rebeca pot desconnectar millor? Comparteix-ho a les xarxes amb #DesconnectaPerConnectar!

🔊 Escolta el podcast en anglès  i llegueix la traducció aquí:

Transcripció - Podcast: "Deixa el cotxe, surt i respira" 

Crear un estil de vida més sostenible: Mou-te de manera sostenible dins de la teva ciutat". 

[00:00–00:16] Ei, tothom. Preparats per a una altra immersió profunda? Bé, avui veurem una cosa força interessant. Es tracta d’aquest vincle entre la vida sostenible a la ciutat i el benestar digital. D’acord. Concretament, com reduir l’ús del cotxe pot millorar la teva salut mental.

[00:16–00:30] Interessant. Sí. I la nostra font per això és un podcast Estil vida-. Oh, uau. D’acord. Sí. Això vol dir, més o menys, "Deixa el cotxe, surt i respira". M’agrada. Sí. És un títol força xulo, oi?

[00:30–00:44] Sí. És un títol molt enganxós. I és interessant com aquest podcast connecta dos reptes que semblen separats, oi? Com viure de manera sostenible, especialment en una ciutat. Exacte. I també aquest problema creixent de com gestionem tot aquest temps de pantalla.

[00:44–01:03] Sí, totalment. Explica-m’ho. El podcast se centra en una dona anomenada Rebecca. Exacte. La Rebecca és una professional molt ocupada i afronta molts dels mateixos estrès que crec que molts de nosaltres sentim avui dia, oi? Sí, com aquesta sensació d’estar aclaparat.

[01:03–01:19] Per descomptat. Però ella té un dolor de coll persistent, problemes per dormir i aquest estrès constant de sentir-se sempre connectada. Sí, sé exactament què vols dir. Jo també ho he sentit quan passo massa temps davant de la pantalla. És molt comú.

[01:19–01:37] Però com connecta el podcast tot això amb la vida sostenible? Doncs la Rebecca comença a treballar amb un entrenador anomenat Ruben, que és un coach de benestar digital. Però ell té un enfocament únic. Creu que viure de manera sostenible, i especialment reduir la nostra dependència dels cotxes, és clau, no només per al planeta, sinó també per a la nostra salut mental i física.

[01:37–01:54] D’acord. M’agrada. Però com deixar de fer servir el cotxe redueix l’estrès? Vull dir, jo m’he sentit molt estressat esperant l’autobús quan arriba tard o intentant moure’m amb bicicleta en hora punta.

[01:54–02:12] Oh, totalment. Però pensa-hi des d’una perspectiva científica. Quan estem atrapats en el trànsit, els nostres nivells de cortisol, l’hormona de l’estrès, es disparen. Però quan caminem o anem en bicicleta, el nostre cos allibera endorfines, que tenen un efecte positiu en l’estat d’ànim. I alhora, els nivells de cortisol disminueixen.

[02:12–02:27] Així que no només ens sentim millor, sinó que hi ha canvis fisiològics reals. Exactament.

[02:27–02:45] D’acord, això és realment interessant. Hi ha estudis sobre quant de temps hem de caminar o anar en bicicleta per notar aquests beneficis?

[02:45–02:59] Bona pregunta. Sí, hi ha estudis que demostren que fins i tot una activitat física moderada, com una caminada ràpida de 30 minuts diverses vegades a la setmana, pot reduir significativament els nivells de cortisol.

[02:59–03:13] Uau. I amb el temps, això pot millorar el son, la concentració i donar una sensació general de calma. Té molt sentit.

[03:13–03:27] Però siguem sincers, les ciutats estan plenes de distraccions digitals. Oh, Déu meu, sí! Arreu on mires hi ha pantalles. Com podem desconnectar quan estem constantment bombardejats amb informació?

[03:27–03:39] Això és una de les coses principals que en Ruben menciona al podcast. Ell subratlla la importància de crear espais lliures de pantalles.

[03:39–03:52] D’acord. I això no vol dir que hagis de viure desconnectat de tot, oi? Exactament. Es tracta més aviat de reservar consciement espais i moments en què estiguis plenament present, sense la distracció dels dispositius.

[03:52–04:05] D’acord. M’agrada aquesta idea. Però com es creen aquests espais lliures de pantalles?

[04:05–04:18] Bé, per mi pot ser tan senzill com deixar el mòbil a casa quan vaig a passejar pel parc o triar escoltar un podcast en lloc de desplaçar-me per les xarxes socials mentre viatjo en transport públic.

[04:18–04:31] Sí, fins i tot aquestes petites pauses poden marcar una gran diferència. Estàs comprometent la ment d’una manera diferent. Exacte.

[04:31–04:47] I aquí és on l’assessorament d’en Ruben es torna realment interessant, perquè parla de com caminar o anar en bicicleta sense pantalles pot millorar la claredat mental i la creativitat.

[04:47–05:00] Oh, sí! Has notat mai que les teves millors idees arriben quan estàs lluny de la teva taula? Totalment. Tinc algunes de les meves idees més creatives quan surto a córrer o a fer una llarga caminada.

[05:00–05:13] Exacte. És com si el cervell tingués espai per divagar i fer noves connexions.

[05:13–05:25] Però què passa amb les persones que depenen molt de la tecnologia per a la seva feina? És realista demanar-los que es desconnectin?

[05:25–05:38] Bona pregunta. Crec que es tracta de trobar un equilibri. En Ruben destaca que fins i tot petits canvis poden tenir un gran impacte.

[05:38–05:50] Així que suggereix començar amb dos dies sense cotxe a la setmana i anar augmentant progressivament.

[05:50–06:03] D’acord. Així que es tracta de convertir el moviment sostenible en un hàbit.

[06:03–06:22] Exactament.

[06:22–06:42] I això ens porta a un altre punt fascinant que menciona en Ruben: com escollir opcions més sostenibles, com caminar i anar en bicicleta, pot augmentar la nostra creativitat i la nostra capacitat de resolució de problemes.

[06:42–07:13] És com donar un descans al cervell de la sobrecàrrega digital constant.

[07:13–07:42] I això no és només una idea abstracta, sinó que està recolzat per la investigació científica. Els estudis han demostrat que passar temps a la natura, fins i tot en entorns urbans, pot millorar la funció cognitiva i reduir la fatiga mental.

[07:42–08:18] Això ens fa preguntar-nos si ens hem acostumat tant a l’estimulació constant de la vida urbana que hem perdut la connexió amb el poder restaurador de la natura.

[08:18–08:59] Així que no és només reduir l’impacte ambiental, sinó també millorar la nostra qualitat de vida.

[09:00–12:59] (continua amb la mateixa estructura, mantenint el missatge i estil original).

09:00–09:14]

Exactament. Així que es tracta d’un enfocament holístic de la vida a la ciutat.

Totalment. On es considera tant el benestar físic i mental com la salut del planeta.

[09:14–09:32]

Però com encaixa el moviment sostenible en aquest panorama més ampli de la vida sostenible a la ciutat?

Perquè no es tracta només del transport, oi?

Sí, tens raó. No es tracta només del transport. La vida sostenible a la ciutat té molts aspectes diferents.

[09:32–09:48]

Inclou la reducció del consum d’energia, la promoció de sistemes alimentaris locals, la creació de comunitats més equitatives i inclusives.

Oh, sí. Però crec que el moviment sostenible és una peça clau del trencaclosques.

[09:48–10:00]

Perquè connecta molts d’aquests aspectes diferents.

Exactament. Quan decidim caminar o anar en bicicleta en comptes de conduir, no només reduïm la nostra petjada de carboni,

[10:00–10:14]

també fem exercici, reduïm l’estrès i ens relacionem amb el nostre entorn d’una manera més conscient.

M’agrada això. Genera un efecte dominó que va molt més enllà de nosaltres com a individus.

[10:14–10:32]

Així que és com un catalitzador per crear una ciutat més sostenible i habitable en general.

Exactament. Però tinc curiositat, el podcast parla de cap dels reptes que la gent pot trobar quan intenta incorporar més caminades o trajectes en bicicleta en la seva vida diària?

[10:32–10:48]

Sí, en parlen.

Per exemple, estic pensant en problemes com les preocupacions de seguretat…

Per descomptat.

La manca d’infraestructura o fins i tot simplement el temps que es triga a anar caminant o en bicicleta d’un lloc a un altre.

[10:48–10:59]

Sí, reconeixen que no tothom té accés a carrils bici segurs o rutes còmodes per caminar.

[10:59–11:16]

I que algunes persones poden tenir limitacions de temps o físiques que dificulten l’elecció d’aquestes opcions de transport sostenible.

Així que no és una solució única per a tothom?

Definitivament no.

[11:16–11:30]

I també subratllen la importància de defensar una millor infraestructura i polítiques que donin suport al moviment sostenible.

[11:30–11:48]

Animen els oients a contactar amb els seus representants locals, donar suport a organitzacions que treballen per millorar la seguretat per a ciclistes i vianants i, en general, fer sentir la seva veu.

[11:48–12:16]

Així que és un recordatori que no som només consumidors passius, sinó que podem participar activament en la configuració de les ciutats on vivim.

Això és genial.

Ofereixen suggeriments per a les persones que se senten aclaparades o que no saben per on començar?

[12:16–12:30]

Sí. Recomanen començar amb petits passos.

D’acord.

[12:30–12:48]

Potser només amb un dia sense cotxe a la setmana i després anar augmentant progressivament.

D’acord.

[12:48–13:00]

També suggereixen trobar un company per caminar o anar en bicicleta,

Sí.

[13:00–13:17]

cosa que pot fer que sigui més divertit i ajudar a mantenir el compromís.

M’agrada això.

[13:17–13:31]

I destaquen la importància de gaudir realment del trajecte, ja sigui descobrint un parc nou, escoltant un podcast o simplement respirant aire fresc i prenent el sol.

M’encanta això.

[13:31–13:44]

Sí, només petites coses.

Aquests són grans consells.

[13:44–14:01]

Això em recorda una cosa que parlàvem abans sobre com és útil reformular la vida sostenible com una font de plaer i benestar en lloc d’una càrrega o un sacrifici.

[14:01–14:07]

I aquest canvi de perspectiva pot ser molt poderós.

[14:07–14:17]

Sí, quan comencem a veure les pràctiques sostenibles com una manera de millorar la nostra vida, en lloc de restringir-la, és molt més probable que les adoptem.

[14:17–14:31]

És un gran punt.

I parlant d’adoptar noves idees, una altra cosa fascinant que volia compartir del podcast…

[14:31–14:44]

Parlen sobre el futur del transport sostenible.

D’acord.

[14:44–14:58]

I és força sorprenent.

Oh, uau.

Sí.

[14:58–15:13]

Parlen d’una empresa que està utilitzant IA per optimitzar el cotxe compartit.

[15:13–15:30]

D’acord.

Però aquí ve el gir interessant.

[15:30–15:43]

Estan animant la gent a desconnectar dels seus dispositius mentre viatgen.

Espera, així que estan fent servir la tecnologia…

Sí.

[15:43–15:58]

per promoure menys ús de la tecnologia.

Sí.

[15:58–16:12]

Ja ho sé, oi? És interessant. És com una paradoxa.

Sí, ho és.

[16:12–16:25]

Realment desafia la manera com pensem sobre el paper de la tecnologia en les nostres vides.

[16:25–16:42]

Així que, en lloc que tothom condueixi el seu propi cotxe, enganxat al telèfon, s’imaginen aquests trajectes compartits on la gent pot relaxar-se, connectar amb els altres o simplement gaudir del paisatge.

[16:42–16:59]

És com un canvi de paradigma total, utilitzant la tecnologia per fomentar un sentit de comunitat i benestar en lloc d’aïllament i distracció.

[16:59–17:13]

Exactament.

[17:13–17:30]

Creus que aquest enfocament podria ser clau per crear ciutats realment sostenibles en el futur?

Crec que té un gran potencial.

[17:30–17:42]

Si podem dissenyar ciutats que prioritzin la connexió humana i el benestar,

[17:42–17:59]

al mateix temps que la sostenibilitat ambiental, crec que anirem pel bon camí.

[17:59–18:18]

Té sentit.

Tot es redueix a aquesta idea d’equilibri.

[18:18–18:42]

Sí, trobar maneres d’integrar la tecnologia en les nostres vides d’una manera que millori el nostre benestar en lloc de restar-nos-el.

[18:42–19:00]

Absolutament. Ha estat molt interessant explorar totes aquestes idees amb tu.

Sí, ha estat divertit.

[19:00–19:17]

I he de dir que aquesta immersió profunda m’ha donat una perspectiva completament nova sobre la meva pròpia experiència vivint a la ciutat.

Genial.

[19:17–19:31]

I ja estic pensant en maneres d’incorporar més caminades i temps sense pantalles a la meva rutina.

[19:31–19:44]

M’encanta això.

[19:44–20:01]

Abans d’acabar, vull deixar als nostres oients una cosa en què pensar.

[20:01–20:07]

D’acord.

[20:07–20:17]

Hem parlat de molts conceptes diferents avui.

[20:17–20:31]

Sí, ho hem fet.

[20:31–20:44]

Però com definiries el benestar digital?

[20:44–21:00]

Hmm. Bona pregunta.

[21:00–21:17]

Crec que per a mi, el benestar digital consisteix a trobar aquest equilibri.

[21:17–21:31]

D’acord.

[21:31–21:44]

Entre la nostra vida en línia i fora de línia.

[21:44–22:00]

Sí.

[22:00–22:07]

Molt bé.

[22:07–22:17]

Moltes gràcies per acompanyar-me en aquesta immersió profunda.

[22:17–22:30]

Per descomptat. Ha estat un plaer.

[22:30–22:44]

Esperem que us hagi agradat i que hàgiu après alguna cosa nova sobre la vida sostenible a la ciutat i el benestar digital.

[22:44–23:00]

Sí. I ens veiem la propera vegada per a una altra immersió profunda.

Adeu a tothom!