Va néixer el 25 de març del 1946, més tard va començar a estudiar música a l'Acadèmia Marshall, i va ampliar els seus estudis al Conservatori del Liceu i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir al 1968 la titulació superior. Posteriorment es va endinsar al camp de la música electroacústica de la mà del compositor Gabriel Brnčic, al Laboratori Phonos de Barcelona i va perfeccionar l'aprenentatge de composició amb Josep Maria Mestres Quadreny, Coriún Aharonián, Carmelo Bernaola, Luis de Pablo i Luigi Nono, amb qui va mantenir una llarga correspondència. També va assistir a cursos teòrics sobre la música del segle XX fets per Carles Guinovart. El 1976 va ser becada per la Universitat de Barcelona per assistir al Congrés de la Societat Internacional d'Estudis Musicals (ISME) a Montreux. És una artista interdisciplinar, en paral·lel va estudiar Arts Plàstiques a l'Escola Massana de Barcelona i a la Fachhochschule für Wirtschaft Gestaltung de Pforzheim (Alemanya).
La Mercè Capdevila i Gaya viu a Barcelona.
Es va centrar en el gènere instrumental i electroacústic.
La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics.
La música electroacústica és un tipus de composició musical que combina enregistraments i interpretacions instrumentals en directe, amb sons generats amb mitjans electrònics. Aquest tipus de música va començar a desenvolupar-se després de la segona guerra mundial, gràcies al notable avenç de l'electrònica i la seva aplicació als diferents àmbits científics. Va sorgir com a posició unificadora entre la música electroacústica que venia desenvolupant-se a Colònia (Alemanya) durant els anys de 1950 (la que utilitzava pràcticament tan sols sons generats electrònicament) i la música concreta, encara que a poc a poc es va anant convertint en un terme general que agrupa a l'electrònica en viu, la tape music (música en cinta), i qualsevol altra música o tendència que pugui combinar sons de l'entorn acústic natural, siguin convencionalment musicals o no, amb uns altres generats de manera electrònica mitjançant oscil·ladiors, ordinadors, etc. Quan s'utilitzen exclusivament sistemes digitals també s'anomenen música cibernètica.
Va ser Federico Schumacher Ratti. Cinquanta anys han passat des que León Schidlowsky compongués Naixement, la primera obra electroacústica xilena.
NARCISA FREIXAS I CRUELLS
COMPOSITORA DEL MODERNISME