Explorarem textos d’opinió sobre l’amor romàntic, qüestionant les idees establertes i oferint una visió més realista d’aquest sentiment. Com els sirventesos, que utilitzaven la crítica satírica per ridiculitzar certs temes, tractarem l’amor des d’una perspectiva crítica, desafiant la idea idealitzada de l’amor.
L'amor romàntic tal com el coneixem avui té els seus orígens al segle XII, en l'amor cortès de les corts feudals d'Europa. Aquest amor, idealitzat i platònic, va ser vist en les obres de cavallers i trobadors i va establir les bases per al desenvolupament de l'amor romàntic fins a la visió actual.
L'amor romàntic es considera una construcció social perquè els mitjans de comunicació i la cultura popular han creat una imatge idealitzada d’aquest amor com una experiència única i perfecta. Pel·lícules, llibres i cançons presenten l'amor com un vincle que mai es pot trencar entre dues persones, creant l’expectativa que ha de ser apassionat, exclusiu i fonamental per a la felicitat. Aquesta visió dificulta veure altres formes de relació emocional com a vàlides o satisfactoris.
Segons integradores socials, l'amor romàntic no existeix com una realitat, sinó que és una construcció social. La imatge que es transmet a través de les xarxes socials i la cultura popular crea expectatives irreals, fent que molts joves creguin que l'amor ha de ser intens i únic. Aquesta visió sovint genera frustració, ja que les relacions reals són més complexes. Així, l'amor romàntic es converteix en un mite que dificulta la creació de relacions saludables i equilibrades.
En conclusió, l'amor romàntic no és un sentiment natural o universal, sinó una construcció social que ha estat creada i alimentada per la cultura popular i els mitjans de comunicació. Aquest model ha establert un conjunt d'expectatives i estereotips que influencien les relacions personals de manera negativa.
Biel Alsina & Dídac Gimenez