L'amor romàntic tal com el coneixem avui té els seus orígens al segle XII, en l'amor cortès de les corts feudals d'Europa. Aquest amor, idealitzat i platònic, va ser vist en les obres de cavallers i trobadors i va establir les bases per al desenvolupament de l'amor romàntic fins a la visió actual.

L'amor romàntic es considera una construcció social perquè els mitjans de comunicació i la cultura popular han creat una imatge idealitzada d’aquest amor com una experiència única i perfecta. Pel·lícules, llibres i cançons presenten l'amor com un vincle que mai es pot trencar entre dues persones, creant l’expectativa que ha de ser apassionat, exclusiu i fonamental per a la felicitat. Aquesta visió dificulta veure altres formes de relació emocional com a vàlides o satisfactoris.

Segons integradores socials, l'amor romàntic no existeix com una realitat, sinó que és una construcció social. La imatge que es transmet a través de les xarxes socials i la cultura popular crea expectatives irreals, fent que molts joves creguin que l'amor ha de ser intens i únic. Aquesta visió sovint genera frustració, ja que les relacions reals són més complexes. Així, l'amor romàntic es converteix en un mite que dificulta la creació de relacions saludables i equilibrades.

En conclusió, l'amor romàntic no és un sentiment natural o universal, sinó una construcció social que ha estat creada i alimentada per la cultura popular i els mitjans de comunicació. Aquest model ha establert un conjunt d'expectatives i estereotips que influencien les relacions personals de manera negativa.

Biel Alsina & Dídac Gimenez