Mai més se'ls va tornar a veure vius.
El cos de Wegener va ser trobat sota la neu el 8 de maig de l'any següent, després del desglaç, embolicat en el seu sac de dormir i amb una pell de ren. Les seves mans no mostraven signes de congelació, la qual cosa indica que no va morir durant el camí a causa del fred, sinó probablement dins la seva tenda de campanya a causa d'una aturada cardíaca produïda per un esforç físic extrem.
El cos de Villumsen mai es va recuperar.
L
'esposa de Wegener, Else, va rebre l'oferiment del govern alemany per enviar un cuirassat pel cos i honorar-lo amb un funeral públic, no obstant això, ella va declinar insistint que el seu cos es deixés intacte dins de la capa de gel. Allí continua encara, descendint lentament dins d'una enorme glacera, que algun dia es desprendrà i quedarà surant com a iceberg.
La teoria de la Deriva Continental d'Alfred Wegener representa una de les teories més importants del segle XX. La importància actual de la teoria de la Tectònica de Plaques és indiscutible i ha estat peça fonamental per poder explicar la formació de les grans serralades i l'activitat sísmica i volcànica. També ha proveït una eina central a la biogeografia històrica per reconstruir la distribució passada i entendre la distribució actual dels organismes.
La fama de Wegener descansa avui en el seu intens treball com a explorador i meteoròleg així com per haver desenvolupat una teoria coherent sobre la deriva continental. De fet, l'alçada de Wegener com a científic continua creixent i és molt més conegut avui que a cap moment de la seva vida. És possible dir que, a diferència de molts dels seus contemporanis pels qui l'audaç idea del moviment dels continents els resultava simplement inimaginable, a Wegener, el caminant incansable, no li va produir el menor vertigen.
FONT: https://naukas.com/2012/01/06/sobre-alfred-wegener-en-el-centenario-de-la-teoria-de-la-deriva-continental/