LES LLEIS DE MENDEL
LES LLEIS DE MENDEL
Embedded Files
Gregor Mendel
Gregor Mendel
(Johann Gregor Mendel; Heizendorf, avui Hyncice, actual República Checa, 1822 - Brünn, avui Brno, 1884) era un monjo i botànic austríac que va formular les lleis de l’herència biològica que porten el seu nom; els seus experiments sobre els fenòmens de l’herència amb pèsols constitueixen el punt de partida de la genètica moderna.
(Johann Gregor Mendel; Heizendorf, avui Hyncice, actual República Checa, 1822 - Brünn, avui Brno, 1884) era un monjo i botànic austríac que va formular les lleis de l’herència biològica que porten el seu nom; els seus experiments sobre els fenòmens de l’herència amb pèsols constitueixen el punt de partida de la genètica moderna.
El nucli del seu treball (que va començar l’any 1856 a partir d’experiments amb creuaments amb pèsols efectuats al jardí del monestir) li va permetre descobrir les tres lleis de l’herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible descriure els mecanismes de l’herència.
El nucli del seu treball (que va començar l’any 1856 a partir d’experiments amb creuaments amb pèsols efectuats al jardí del monestir) li va permetre descobrir les tres lleis de l’herència o lleis de Mendel, gràcies a les quals és possible descriure els mecanismes de l’herència.
Lleis de Mendel:
Lleis de Mendel:
Primera llei de Mendel (Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació):
Primera llei de Mendel (Llei de la uniformitat dels híbrids de la primera generació):
Quan s’encreuen dues races pures per un caràcter determinat, tots els descendents són iguals entre si per aquest caràcter.
Quan s’encreuen dues races pures per un caràcter determinat, tots els descendents són iguals entre si per aquest caràcter.
Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de pèsols de llavor groga i amb una varietat amb llavors verdes. Al fer un creuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavor groga.
Mendel va arribar a aquesta conclusió treballant amb una varietat pura de pèsols de llavor groga i amb una varietat amb llavors verdes. Al fer un creuament entre aquestes plantes, obtenia sempre plantes amb llavor groga.
Segona llei de Mendel (Llei de la segregació):
Segona llei de Mendel (Llei de la segregació):
Els dos factors que té cada individu responsables d’un caràcter (avui dia els hi diem al·lels, però en temps de <mendel aquest terme encara no existia) se separen en els gàmetes per tornar-se a aparellar lliurement i a l’atzar en successives generacions.
Els dos factors que té cada individu responsables d’un caràcter (avui dia els hi diem al·lels, però en temps de <mendel aquest terme encara no existia) se separen en els gàmetes per tornar-se a aparellar lliurement i a l’atzar en successives generacions.
Mendel va treballar amb les plantes del primer experiment i de l’encreuament de les plantes grogues de la F1 va obtenir, a la F2, plantes de llavor groga i plantes de llavor verda, en una proporció de 75% i 25% respectivament. Així, l’al·lel verd que semblava haver desaparegut en la F1 tornava a manifestar-se en l'F2.
Mendel va treballar amb les plantes del primer experiment i de l’encreuament de les plantes grogues de la F1 va obtenir, a la F2, plantes de llavor groga i plantes de llavor verda, en una proporció de 75% i 25% respectivament. Així, l’al·lel verd que semblava haver desaparegut en la F1 tornava a manifestar-se en l'F2.
Tercera llei de Mendel (Llei de la herència independent dels caràcters hereditaris).
Tercera llei de Mendel (Llei de la herència independent dels caràcters hereditaris).
Els caràcters hereditaris diferents es transmeten de forma independent de la presència de l’altre caràcter (mantenen la independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents).
Els caràcters hereditaris diferents es transmeten de forma independent de la presència de l’altre caràcter (mantenen la independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents).
Mendel es va plantejar estudiar com s’heretaven les manifestacions de dos caràcters diferents, per exemple el caràcter forma de la llavor i el caràcter color de la llavor. Va escollir dues races pures, una que era de llavors de superfície llisa i de color groc, i una altra que era de llavors rugoses i de color verd.
Mendel es va plantejar estudiar com s’heretaven les manifestacions de dos caràcters diferents, per exemple el caràcter forma de la llavor i el caràcter color de la llavor. Va escollir dues races pures, una que era de llavors de superfície llisa i de color groc, i una altra que era de llavors rugoses i de color verd.
Va obtenir una F1, tota ella igual, uniforme, de llavors de forma llisa i de color groc. Quan va encreuar aquestes plantes entre si, va veure que les proporcions de la descendència de la F2 era: 9:3:3:1. És a dir, 9 grogues i llises. 3 grogues i rugoses, 3 verdes i llises 1 verda i rugosa.
Va obtenir una F1, tota ella igual, uniforme, de llavors de forma llisa i de color groc. Quan va encreuar aquestes plantes entre si, va veure que les proporcions de la descendència de la F2 era: 9:3:3:1. És a dir, 9 grogues i llises. 3 grogues i rugoses, 3 verdes i llises 1 verda i rugosa.
Mendel va deduir d’aquest experiment que els factors per a un caràcter s’hereten independentment dels factors per a un altre, és a dir, que per exemple el factor hereditari que informa sobre la forma llisa no implica res sobre si a més ha de ser groga o verda.
Mendel va deduir d’aquest experiment que els factors per a un caràcter s’hereten independentment dels factors per a un altre, és a dir, que per exemple el factor hereditari que informa sobre la forma llisa no implica res sobre si a més ha de ser groga o verda.
Page updated
Report abuse