EL RATOLÍ DE CAMP.

Un ratolí que vivia al camp va convidar a sopar el seu cosí, que vivia a ciutat. El ratolí de camp es va passar tot el dia preparant el sopar: va arreplegar uns quants pèsols, una tija d’ordi i un crostó de pa, i va omplir una fulla verda d'aigua fresca. Quan va arribar el ratolí de ciutat, l’humil ratolí de camp va oferir el millor menjar que tenia al seu convidat. El ratolí de ciutat, que era molt ben educat, va menjar uns quants pèsols i va fer una mossegada al pa; però, en acabat, es va tombar cap al seu cosí i li va dir:

-Com pots viure d`aquesta manera? Les formigues i els cucs mengen millor que tu! Vine a ciutat i t’ensenyaré com ha de viure un ratolí.

L’endemà, el ratolí de camp va acompanyar el seu cosí a la gran mansió del cor de la ciutat en què vivia. Els dos ratolíns van entrar amb molta cautela al menjador i s`adonaren que, a la taula, encara hi havia escampades les sobralles d`un banquet.

-Mira quines delícies tenim, aquí!-va dir el ratolí de ciutat amb orgull- Unta't el pa amb una mica de mel!! Menja una mica d`aquest formatge, és boníssim!!.

El ratolí de camp mirava al seu voltant meravellat. Però, quan encara no havia tingut temps de clavar la primera queixalada al menjar, es va sentir un esbufec i un miol, i tot seguit un gat va saltar damunt la taula. Els dos ratolins van fugir cames ajudeu-me i van sentir el temps just de refugiar-se en un forat de la paret.

-No pateixis- va dir el cosí que vivia a la ciutat-. El gat no s`hi està gaire estona. De seguida ens acabarem el sopar sense córrer cap mena de perill. Sempre que no vingui el gos, és clar.

-Un gat i un gos !!!- va exclamar el ratolí de camp, atònit- Saps que et dic, cosinet? Ja te’l pots acabar tu, el tiberi. Jo me’n torno a casa a menjar tranquil·lament el meu crostó de pa.

L’OCA DELS OUS D’OR

Una vegada hi havia un granger molt pobre que acollia a totes les criatures que anaven a parar a les seves terres. Un dia va veure que, entre les seves aus, havia aparegut  una oca nova i estranya. L’endemà al matí, quan ell i la seva dona li van anar a donar menjar, es van quedar glaçats en descobrir un ou daurat i lluent al seu niu de palla.

Durant mesos, l’oca va pondre un ou d’or cada dia, i el granger i la seva dona beneïen la sort que havien tingut amb aquella oca. La parella va començar a viure al dia i a mandrejar. Menjaven allò que els venia de gust i es concedien tots els capricis que els passava pel cap. Però, tot i que eren més rics del que mai havien somiat, no acabaven d’estar satisfets.

-Amb un ou d’or al dia no n’hi ha prou –es queixaven.

-Ja ho tinc! –va exclamar -. Si obrim l’oca en canal, aconseguirem tots els ous alhora!

Enlluernats amb aquesta possibilitat, van agafar un ganivet de cuina i se n’anaren corrent al corral a buscar l’oca. Però quan la van matar i la van obrir pel mig, van veure que no tenia cap ou a la panxa.

-Déu del cel, què hem fet? –es va lamentar la dona del granger.

Des d’aquell dia s’acabaren els vestits de seda i de vellut i els coberts de plata. I com que havien malgastat tots els diners que tenien, els grangers van tornar a passar gana. Cada matí, quan es llevaven, feien un sospir i deien:

-Ai..., si no haguéssim matat l’oca dels ous d’or!

Audios Fábulas

En el siguiente enlace tienes uns cuantas fàbulas cortas y a continuació un formulario sobre la primera de ellas: La liebre y la tortuga.

Cuento corto del adivino

Instalado en la plaza pública, un adivino se entregaba a su oficio. De repente se le acercó un vecino, anunciándole que las puertas de su casa estaban abiertas y que habían robado todo lo que había en su interior.

El adivino se levantó de un salto y salió corriendo hacia su casa, desencajado y suspirando, para ver lo que había sucedido.

Uno de los que allí se encontraban, viéndole correr le dijo:  

-Oye, amigo, tú que te vanaglorias de prever lo que ocurrirá a los otros, ¿por qué no has previsto lo que te sucedería a ti?

El adivino no supo qué responder.

Moraleja: no hay que fiarse de aquellos que dicen que pueden adivinar el futuro de los demás. Tan sólo pretenden estafarnos y quitarnos nuestro dinero. 

Fábula corta para niños: El congreso de los ratones

Había una vez una familia de ratones que vivía en la despensa de una casa, pero temiendo siempre los ataques de un enorme gato, los ratones no querían salir. Ya fuera de día o de noche este terrible enemigo los tenía vigilados.

Un buen día decidieron poner fin al problema, por lo que celebraron una asamblea a petición del jefe de los ratones, que era el más viejo de todos.

El jefe de los ratones dijo a los presentes:

- Os he mandado reunir para que entre todos encontremos una solución. ¡No podemos vivir así!

- ¡Pido la palabra! - Dijo un ratoncillo muy atento-Atemos un cascabel al gato, y así sabremos en todo momento por dónde anda. El sonido nos pondrá en alerta y podremos escapar a tiempo.

Tan interesante propuesta fue aceptada por todos los roedores entre grandes aplausos y felicidad. Con el cascabel estarían salvados, porque su campanilleo avisaría de la llegada del enemigo con el tiempo para ponerse a salvo.

- ¡Silencio! – Gritó el ratón jefe, para luego decir: Queda pendiente una cuestión importante: ¿Quien de todos le pondrá el cascabel al gato?

Al oír esto, los ratoncitos se quedaron repentinamente callados, muy callados, porque no podían contestar a aquella pregunta. De pronto todos comenzaron a sentir miedo. Y todos, absolutamente todos, corrieron de nuevo a sus cuevas, hambrientos y tristes.

Moraleja: Es más fácil proponer ideas que llevarlas a cabo

COMPRENSIÓN LECTORA

ACTIVITAT:

Ara que ja saps com és una faula i quines són les seves característiques principals, et toca posar imaginació i fer-ne una inventada. L'hauràs de fer com una presentació de google,  has de posar imatges perquè quedi més xula. Les faules més originals formaran part de la nostra revista!

I recorda una faula és un relat breu fantàstic, protagonitzat per animals o plantes que té una moralina.