JOCS FLORALS
Introducció
BENVINGUTS,
Sigueu benvinguts a la publicació dels Jocs Florals de Vedruna Escorial Vic en una nova versió digital.
La tradició de celebrar els Jocs Florals a l’Escorial es remunta a mitjan dècada de 1970 del segle passat i va néixer amb la voluntat de renovar, cada any, l’estima per la cultura i la llengua catalanes. A la dècada dels anys 70, sortint del franquisme calia estimular i normalitzar l'ús de la nsotra llengua. Han passat gairebé 50 anys i l'objectiu dels Jocs Florals segueix vigent. Ens cal seguir estimulant l'ús del català en la segona dècada del segle XXI.
Cada any, l’escola recorda la llarga tradició de país de celebrar una competició literària que es remunta a l’edat mitjana i que va prendre nova volada en el segle XIX: Estimar la llengua i afavorir-ne l’expressió a través de contes, rondalles, poemes o textos.
Ens agrada, també, emmarcar aquests Jocs Florals en el conjunt de propostes i d’activitats que l’escola fa al llarg de l’any entorn del treball de llengua. Són moltes les iniciatives (grups de lectura, concursos de lectura en veu alta, participació en mitjans de comunicació…) a totes les edats escolars que volen promoure la capacitat de llegir, de comunicar i d’expressar les idees i els pensaments. Aquest és el gran objectiu del treball de la llengua a l’escola: fer alumnes competents en les habilitats de parlar, llegir i expressar-se per escrit.
Història
Els Jocs Florals de l'escola han combinat, en les darreres centúries, alguns elements que han esdevingut tradició. D'una banda, els Gegants de l'escola, de nom TEO i QUIMA, instaurats en els anys 90 del segle XX. Els gegants van ser construïts per en Manel Ricart, professor de l'escola. Amb el pas dels anys, es van construir uns capgrossos. El mestre Àngel Marginedas, va ser l'mpulsor de la creació d'un ball propi de l'escola, que habitualment dansaven els alumnes de primer de secundària.
Habitualment, els Jocs Florals van acompanyat d'una altra tradició popuiar a l'escola: els Balls de Bastons, que van ser instaurats pel professor Xavier Martí. La tradició s'ha mantingut fins a l'actualitat en el curs de cinquè de primària. Avui, són ensenyats i dirigits per la mestra Roser Pugès. Són moltes les generacions d'alumnes que avui recorden aquesta activitat i que, sovint, és recordada (i a vegades dansada) pels alumnes de 2n de Batxillerat que deixen l'escola.
