L'Escola

La imatge permet veure tres espais que s’han transformat dins l’escola: l’edifici de l’hortolà, les pistes d’esports i l’espai d’horts que ara ocupa l’actual pavelló i que abans era utilitzat per a la Casa Mare.

Entorn de l’any 1973, va néixer la primera AMPA (llavors APA) de l’escola. Una de les primeres iniciatives va ser construir una primera pista poliesportiva que va durar fins a la dècada del 1990.

Durant anys i anys, les actuals pistes poliesportives havien estat espais de conreu amb hortes, Mentre això va ser així, l’escola disposava d’una bassa (situada a l’actual placeta i posteriorment al pati d’Infantil) que s’utilitzava pel reg. Els camps d’horta eren conreuats per uns masovers. D’aquí neix que un dels edificis de l’escola s’anomeni, avui, Edifici de l’Hortolà.

Malgrat el nom oficial sempre ha estat Carrer de Joaquima de Vedruna, de forma popular s’ha anomenat “Carrer de l’Escorial”. A la imatge podem veure la fesonomia del carrer abans de l’actual urbanització, amb adoquins i voreres altes. La imatge pertany a la dècada dels anys 60 del segle XX.

El curs 2009-2010 es va inaugurar un nou espai de l’escola, conegut de forma popular com “la placeta”. La placeta és punt de trobada pels alumnes d’infantil i espai de joc per a l’etapa de primària. També, en acabar l’escola, moltes famílies s’asseuen als graons per berenar.

L’antic parvulari de l’escola, acollia alumnes a partir dels dos anys. Va estar en funcionament fins l’any 1999, moment en què va començar la construcció del nou edifici. Era una edifici de planta baixa, amb tres aules i una sala gran de psicomotricitat.

La Biblioteca de l’escola es va fer nova el curs 2001-2002. Substituïa l’antiga biblioteca que avui està ocupada com a sala de professors de secundària (12.18). El nou espai de la biblioteca es va crear dalt de l’edifici de la Casa Mare, després d’ocupar antigues habitacions del noviciat.

Un dels espais més emblemàtics de l’Escorial són els claustres que donen a la Casa Mare. Sota aquestes columnes hi han passejat i jugat centenars i centenars d’alumnes. Els claustres són, encara avui, punt de trobada pels alumnes i donen a l’escola un aire de tradició i d’història viscuda.

Un dels espais més coneguts pels alumnes són els patis de pedretes: dos espais grans que s’utilitzen a les hores d’esbarjo dels petits (pati i havent dinat) i pels alumnes que ocupen les aules de sota dels claustres, entre hores de classe.

Un dels espais renovats entorn del curs 2013-2014 és l’Oratori de l’escola, entès com un espai dedicat a la interiorització i al desenvolupament de propostes de l’Equip de Pastoral.

Un dels espais més emblemàtics de l'Escorial és el pati central. Durant molts anys, el punt de trobada i el lloc on s'han celebrat les festes de l'escola. La fotografia és dels inicis de l'any 2000, en una gran nevada.

A finals de la dècada de 1990 es va construir l'actual Biblioteca, que substituïa l'anterior, molt més petita. La nova biblioteca es va fer dalt de tot de l'edifici de la Casa Mare, aprofitant antigues habitacions d'alumnes internes.

L'escola, des del 1863, ha anat variant els seus espais.

Us oferim la imatge d'unes alumnes fent classe d'Educació Física.

Per la forma de vestir, situem la fotografia en el període 1910-1920.

L'actual edifici d'Infantil es va començar a construir a finals de la dècada del 1990.

Actualment, acull les aules de P3, P4 i P5, així com la sala d'actes. També havia acollit als alumnes de Cicle Inicial dins l'any 2010.

Un dels espais més emblemàtics per a les alumnes de l'Escorial d'abans del 1978 era el tobogan. Un element de joc que feia la delícia de les alumnes i que es va treure quan la normativa de risc ho va prohibir.