El festival de final de curs és molt més que una representació. És el resultat d'un procés de creació compartit que es desenvolupa al llarg de tot el tercer trimestre des de l'àrea de Tallers Artístics. Cada curs, els infants són els veritables protagonistes del projecte: parteixen de les seves inquietuds, aporten idees, experimenten, creen i donen forma a un espectacle contemporani que neix íntegrament de les seves propostes.

Enguany, sota el títol "Un món connectat", hem volgut reflexionar sobre una necessitat que ens acompanya des del primer instant de vida: la comunicació.

El festival ens convida a fer un recorregut per totes les maneres que tenim de comunicar-nos. Comença amb el primer plor d'un nadó, la nostra primera forma d'expressar-nos, i ens mostra com, des de ben petits, ens relacionem amb els altres a través del joc, les emocions, els gestos i la mirada. El joc esdevé el primer llenguatge compartit: juguem sols, juguem al costat dels altres i, a poc a poc, aprenem a jugar en grup, a cooperar i a comunicar-nos.

A partir d'aquí, l'espectacle viatja per la història de la comunicació, descobrint com les persones hem anat creant eines per apropar-nos els uns als altres. Des dels senyals de fum, el codi Morse, el braille, les cartes i les postals, fins al telèfon, la ràdio, la televisió i els dispositius mòbils actuals, cada avenç ens parla del desig constant de connectar amb els altres.

També posem la mirada en la diversitat i en la importància d'una comunicació inclusiva. A través de diferents escenes, els alumnes representen com les persones amb ceguesa o sordesa troben altres maneres de comunicar-se i ens recorden que, quan hi ha voluntat d'entendre's, sempre existeixen alternatives. De la mateixa manera, l'obra ens mostra situacions en què persones que parlen idiomes diferents busquen recursos per superar les barreres lingüístiques, demostrant que el respecte, l'empatia i la col·laboració sempre obren camins per entendre'ns.

El recorregut continua reflexionant sobre les diferències entre generacions i com la manera de comunicar-nos evoluciona amb el temps: canvia el vocabulari, la manera de parlar i les eines que utilitzem, però la necessitat de relacionar-nos continua sent la mateixa. També reflexiona sobre la responsabilitat amb què compartim la informació i sobre com els rumors o les fake news poden transformar la realitat quan la comunicació perd la seva intencionalitat.

"Un món connectat" , una invitació a mirar la comunicació des de moltes perspectives diferents i a valorar-la com una eina imprescindible per construir relacions, entendre la diversitat i conviure en societat. És una proposta que convida a reflexionar sobre la importància de comunicar-nos, escoltar-nos i trobar sempre la manera de connectar amb els altres. Ens convida a pensar sobre el paper de la tecnologia en el nostre dia a dia. Ens mostra com pot ser una gran aliada per comunicar-nos i apropar persones, però també com, si no en fem un ús conscient, pot allunyar-nos de les persones que tenim al costat i del nostre entorn.

Volem felicitar tots els alumnes per la seva creativitat, implicació i compromís durant tot el procés de creació, així com l'equip de Comissió de festes, tutors i tutores dels tallers artístics, l'escola de música Microsons i l'assesor Aaron, que han acompanyat i fet possible que les seves idees es transformessin en aquest magnífic espectacle. Un any més, el festival és el reflex del talent, la sensibilitat i la capacitat de crear col·lectivament, fets que caracteritzen la nostra escola.

Aquest any, el nostre festival de final de curs ha tornat a néixer des del projecte interdisciplinari Fem sonar l’art, un projecte que combina música, moviment, arts visuals i expressió creativa per portar els infants a explorar i a aprendre a través de totes les arts. El resultat ha estat un espectacle col·lectiu ple de sensibilitat, imaginació i música: “La Càpsula del Temps”.

L’escenari es va convertir en un viatge a través de les estacions, del pas del temps, del passat, del present i del futur, amb totes les etapes educatives de l’escola implicades i col·laborant entre elles.

INFANTIL: Les Estacions

Els més petits van iniciar el festival donant vida a les quatre estacions de l’any.
La primavera va obrir amb sons d’ocells i papallones que omplien l’escenari; a l’estiu, els infants van pintar onades, jugar a la sorra i nedar darrere del plafó; a la tardor, van rodolar pel terra com fulles que el vent s’endú; i a l’hivern, entre neu, cançons i un ninot de neu que anava prenent forma, van tancar el cicle estacional.

Tot plegat amb música en directe dels grups de Minimúsics, que van donar un ambient sonor propi a cada estació.

Cicle Superior: El Pas al Passat

Els alumnes grans van obrir una finestra al passat, entrant a la Prehistòria. Amb percussió, pintura rupestre, foc de campament i escenes de caça, van transformar l’escenari en una cova viva.
Tot seguit, el mateix espai va evolucionar fins al present, on grafiters, futbolistes i ballarins ens van transportar al nostre món actual ple de moviment, color i ritme.

Cicle Inicial: El Temps i el Rellotge

Els nens i nenes de Cicle Inicial van explorar el temps a través del tempo musical. El rellotge s’accelerava, s’aturava i s’alentia mentre els grups representaven moments d’avorriment o d’alegria, com si la música governés el ritme de la vida. Una escena quotidiana que va saber transmetre emocions amb senzillesa i molta expressivitat.

Cicle Mitjà: El Calendari, les Ombres i l’Arbre

El temps va continuar avançant amb el calendari gegant, que va viatjar per diferents anys fins arribar al 2005.
Simultàniament, dues accions artístiques omplien l’escenari: unes ombres xineses que representaven el cicle de la vida humana, i un arbre que creixia des de ser una llavor fins que era talat. Ambdues representacions van culminar amb l’arribada simbòlica de la “mort”, just abans de donar pas a una sorprenent màquina del temps construïda pels propis alumnes.

Cicle Superior: El Futur

Un cop la màquina del temps va ser activada, vam saltar al futur. Des d’una teletransportació fins a la realitat virtual, passant per robots i un cotxe volador, l’escenari es va omplir d’habitants futuristes.
Però fins i tot en aquest món tecnològic, una fallada del sistema va fer que tots els personatges quedessin desconnectats, provocant un “apagon” general que donava peu a tornar al punt d’inici.

El Retorn a la Primavera i Final del Festival

El cicle es va tancar tornant a la primavera, amb la mateixa acció inicial de tambor i papallona, com un recordatori que el temps sempre torna a començar.

Finalment, tots els cursos van pujar a l’escenari per cantar junts l’Himne de l’Escola Vallgorguina, un moment emocionant que simbolitza la unió, l’esforç i el talent de tots els infants i mestres que formen part de la nostra comunitat.

“La Càpsula del Temps” ha estat un viatge compartit, una manera d'aprendre fent art i de fer art aprenent.
Gràcies a totes les famílies per acompanyar-nos i a tots els infants per la seva energia inesgotable. Ens sentim molt orgullosos de la feina feta!

Al blog de "Fem sonar l'Art", el projecte que fa possible que aquest espectacle fos possible, hi podreu trobar tota la informació restant respecte l'espectacle i la seva preparació.