Embedded Files
LES RESISTÈNCIES
Les resistències són un dels components més essencials dels circuits elèctrics. Aquestes regulen la intensitat de corrent de manera que al final del recorregut, sigui equivalent a zero per així no fondre cap de les peces del circuit com ara un Led.
CODI DE COLORS
Com es pot veure en aquesta imatge, les resistències tenen una sèrie de colors. Depenent del color, la resistència serà més o menys resistent.
Funcionament DEL CODI DE COLORS
Cada resistència té quatre franges de colors. La primera i la segona indiquen el valor. Per exemple, si la primera és vermella i la segona taronja el valor seria de 23. Seguidament, la tercera franja és el multiplicador, de manera que si és de color marró, tenint el valor anterior (23) resultaria en 23 · 10, és a dir 230 Ω. L'última franja indica la tolerància, que és el marge de volts de variació que pot resistir, és a dir, si té una resistència de 230 Ω i una tolerància del 5% (una franja daurada) el que podrà resistir podrà variar en ±5%.
En aquesta taula hi ha totes les equivalències entre valors i colors
ELS LEDS
Els LEDs (light-emmiting diode) són uns emissors de llum formats, principalment i com el seu nom indica, per un díode, un dispositiu electrònic semiconductor que permet la conducció d'electricitat en una sola direcció, i en el cas dels LEDs, en passar l'electricitat, aquesta emet llum.
CIRCUIT PER ENCENDRE UN LED (ARDUINO)
Per encendre un LED amb l'Arduino, utilitzarem aquest circuit. Aquest consta d'un voltatge de 5 V de manera que per no fondre el LED, caldrà aplicar una resistència de 160 Ω amb una tolerància de 5%. Com es pot veure en la imatge, l'entrada haurà d'estar connectada al pin 13 i en la mateixa fila també haurem de connectar la resistència i el LED.
PRÀCTICA 1: VÍDEO DEL CIRCUIT FENT QUE EL LED FACI LLUM INTERMITENT PRÀCTICA 1
PRÀCTICA 1: VÍDEO FENT QUE EL LED FACI LLUM ESTÀTICA PRÀCTICA 1:
CODI DE L'ARDUINO
LLUM INTERMITENT:
Primerament, declarem una variable integer i li assignem el nom ledPin i li assignem el pin 13.
Seguidament, després dins la funció void setup (){ , li asignarem un mode a la variable ledPin, és a dir, si haurà de donar o treure electricitat. En el nostre cas, haurà de treure, de manera que escriurem la següent instrucció: pinMode (ledPin, OUTPUT); i per últim, tancarem el claudàtor que havíem obert amb la instrucció void setup.
Ja per acabar, sota la funció void loop (){, que com bé diu el seu nom (loop > bucle) s'anira repetint fins que s'aturi el programa, amb la instrucció digitalWrite, li direm a la variable ledpin la quantitat de volts que ha de donar pel pin que tingui assignat (HIGH [molts], LOW [pocs]) que en aquest cas és el 13 i amb la instrucció delay el nombre de mil·lisegons que s'ha d'esperar. En el cas d'aquest codi, primerament dona electricitat ( digitalWrite (ledPin, HIGH); , s'espera mil mil·lisegons (delay (100); ), treu electricitat (digitalWrite (ledPin, LOW); ) i es torna a esperar mil mil·lisegons (delay (1000); ) i tanca amb claudàtor la funció i com aquesta funció repeteix les instruccions que hi té a dins fins que s'aturi el programa, és d'aquesta manera que el LED fa la llum intermitent.
LLUM ESTÀTICA:
En cas de voler fer que el LED il·luminés estàticament el codi seria el mateix que amb la llum intermitent, però sense les instruccions delay i sense el digitalWrite (ledPin, LOW); perquè l'únic que volem és que la variable ledPin, associada al pin 13 doni volts per fer la llum de manera que no necessitem treure'ls amb la darrera instrucció.
VARIABLES i els seus tipus
Una variable, en programació, és un espai dins del codi que emmagatzema una sèrie de dades que, com bé indica el seu nom, poden variar al llarg del programa. Segons la quantitat de dades emmagatzemades (bits), les variables seran de diferent tipus. Si les dades equivalen a un bit la variable serà un boolean o si equival a 32 bits a un integer (int).
En aquesta taula hi ha totes les equivalències entre variables i bits
Page updated
Report abuse