Des de l’entitat s’observa una societat on...
Sovint l’individualisme, l’egoisme sobre un mateix i els prejudicis envers els altres provoquen una segregació social fruit d’un sistema que discrimina segons el gènere, l’ètnia i les creences, la classe social i la sexualitat.
Portem vides accelerades en què es premia la immediatesa, i l’esforç no es valora si aquest no produeix resultats en un espai curt de temps, i això degenera en una manca de compromís i de paciència.
La rapidesa del dia a dia també ens afecta a nivell emocional, on ens manquen espais concrets per tal de poder plantejar-nos aspectes més rellevants de la nostra existència en una recerca frustrada de sentit.
Ens trobem dins d’una era digital en què existeix un abús de les noves tecnologies, que pot desembocar en una desconnexió tant de la pròpia persona com de l’entorn.
Existeix una manca d’espais i eines de gestió emocional pròpia i col·lectiva, cosa que dificulta, també, la comunicació interpersonal.
Cada vegada pren més importància el consumisme i el materialisme, i això resta importància i dedicació a tot allò que es troba en l’àmbit més espiritual, de connexió amb un mateix, amb la natura i tot allò que ens envolta.
Observem un retrocés i un desprestigi notori en l’ús del català en la societat i especialment, entre els joves.
Hi ha tendència cap a un estil de vida sedentari, molts cops acompanyat de mals hàbits alimentaris.
Veiem que els joves viuen la situació d’emergència climàtica en què es troba el món amb impotència i desesperança, que es pot traduir en inacció.
Ens trobem envoltats d’opinions sovint polaritzades i irreflexives on és fàcil deixar-se portar per les corrents socials sense massa reflexió ni esperit crític.