La feina d’un dissenyador és donar un toc estètic a un espai. Per a fer-ho, investiga formes, colors, materials... I això va fer la Pao Hui Kao.

Investigant es va fer la pregunta “què hem de fer amb el paper, un dels materials més comuns a la nostra vida comuna?”

Aleshores va començar el joc amb el material.  Va observar que,  un cop humit es podia modelar i que, un cop sec, oferia una nova forma molt forta i d’una bellesa extraordinària.  Per això, la dissenyadora va optar per humitejar el paper per construir la seva col·lecció de mobles "Let's get wrinkled", formada per seients, taules i prestatgeries. Una idea sorprenent que, a més, és eco-responsable perquè només és paper i aquarel·la, un material natural.

Si voleu saber més sobre l’obra d’aquesta artista podeu visitar la seva pàgina web. 

I vosaltres, us atreviu a jugar i crear obres a partir del paper?

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Mireu el que es pot fer cosint robes. La Maria A. Guzmán n’és una veritable artista.

A les seves obres combina teixits i pintures cosits a mà per modelar formes corporals amb varietat de patrons i colors cridaners.

Guzmán fa servir les figures per a explicar les jerarquies: la gradació, el que està per sobre i el que està per sota.

Per exemple ho fa amb els materials que utilitza, contrastant fibres comunes com el cotó amb altres més luxoses com la seda. També juga amb els personatges que presenta, segons pertanyin a la base social o a la capa social alta.

Si vols saber més sobre aquesta artista pots entrar a la següent pàgina web.

 I tu? Havies pensat mai que els materials tenen consideracions diferents segons siguin comuns o de luxe? Imagina una escultura feta de fang i la mateixa feta d’or. La mirem amb els mateixos ulls?

Elena Gual és una artista espanyola, que actualment viu i treballa a Londres, amb un enfocament sorprenent.

Mireu aquests retrats! L’artista retrata dones que ha anat trobant al llarg dels seus viatges.  Com veureu es tracta d’uns retrats totalment contemporanis.

Gual fa una gran atenció a la llum, al color i a la composició a les seves pintures.

Però el més important és l’ànima de les obres, on destaca el tema de la igualtat i de la bellesa tant estètica, com espiritual i emocional.

“El meu objectiu és ressaltar la bellesa y la personalitat de tantes dones que sovint han estat o són tractades amb molta desigualtat al seus països”.

Si fem atenció a la tècnica, l’Elena comença observant una fotografia. Seguidament fa un esbós amb un carbonet. I finalment aplica traços grans d’empastament amb una espàtula sobre el llenç. Aquesta tècnica dona un efecte de textura de manera que l’obra sembla que agafa vida.

Si vols saber més sobre aquesta artista, pots visitar la Grove Gallery.

Aquí el repte és més gran: insinuar un retrat amb pegots de pasta. Potser ho podem intentar primer amb plastilina. Recorda, primer mirem una fotografia, fem un esbós amb carbonet i finalment enganxem els pegots de plastilina.

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Avui observem l’obra de Şakir Gökçebağ. Aquest artista alemany mostra les seves obres en forma d’instal·lacions.

En elles utilitza objectes quotidians que reordena, combina, alinea i, per tant, elimina la seva funció original.

Observeu la instal·lació “Col·lecció de sabates”.  Quina sensació ens dona? Penses que pot considerar una obra d’art?  Per què?

Si vols saber més sobre aquest artista pots visitar la seva pàgina web.

Ara ens toca a nosaltres?

Sabries fer una obra d’art amb les sabates de tots els companys i companyes de l’aula? Caldrà pensar una idea original, una manera de combinar-les, ordenar-les... perquè deixin de fer la funció que fan, protegir els peus i mantenir-los calents per a poder caminar, i passin a ser una obra d’art.

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Mireu aquests retrats de l’artista anglès Mark Powell. Estan fets només amb un bolígraf sobre mapes, sobres estampats, pàgines de llibres d’època... superposant les seves cares amb els ulls i el front arrugats.

Powell compara les històries i experiències amagades en un rostre amb les que s’emmarquen dins d’una carta o una nota de temps passats.

Si vols saber més sobre aquest artista, pots accedir a la seva web.

També pots consultar el següent blog.

I tu, has provat de fer un dibuix amb un bolígraf? No cal que sigui un retrat. Pots començar per dibuixar un objecte més senzill. Recorda que el bolígraf no es pot esborrar. Caldrà dissimular cada línia que no sigui la definitiva. Som-hi!

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Aquesta setmana mirem l’obra de la fotògrafa kenyana Thandiwe Muriu.

Les noves imatges de la col·lecció Camo inclouen una selecció de retrats que camuflen el seu cos entre teixits de cera d’Ankara, habituals a l’Àfrica central i occidental, de fons viu i calidoscòpics.  Les fotos posen el focus en les extremitats, els cabells i les ulleres fetes amb objectes quotidians que es troben a les llars africanes: taps d’ampolles, bobines... Sovint no són apreciats però són bells a la seva manera.

Cada obra reimagina les tradicions del retrat i el que significa ser una dona moderna.

A la seva pàgina d’Instagram, Muriu reivindica el paper de la dona a cada obra, tot partint d’un proverbi africà: "Si no hi ha enemic a dins, l'enemic de fora no ens pot fer cap mal".

“És un fet que cada dona ha de lluitar en una batalla interna per estimar-se a si mateixa i veure's bella contra els estàndards de bellesa sempre canviants definits pel món”. Thandiwe Muriu

Si vols saber més sobre aquesta artista, pots mirar la seva pàgina web.

Ara ens toca a nosaltres. Pensem en una roba o paper de fons que pugui formar part d’un vestit i pensa com crear un retrat d’un company o companya amb aquell fons. Podem fer servir la tècnica mixta de collage i dibuix.

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Mireu! S’escapen del quadre o trenca el vidre.

I és que l’artista Andrew Scott ha aconseguit mostra personatges que sembla que tinguin vida ja que interactuen amb el marc de fotos.

Cada dibuix de l’Andrew explica una història quotidiana. Com el cas de l’infant que llença la pedra amb el tirador i el vidre va i es trenca en el punt exacte on el personatge donaria el cop.

Si vols saber més sobre aquest artista pots mirar la seva web.

I tu? Pensa un personatge que realitza una acció i pensa com podria interactuar amb el marc. Pots fer un esbós dibuixat.

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Avui mirem l'obra de Diango Hernández, un pintor i escultor cubà.

Les seves obre juguen amb com mirem l'obra, que sembla que es difumina, com si la miréssim a través d'un vidre que deforma la realitat, perquè només captem la part sensible, el que ens vol transmetre, com si d'un poema es tractés. 

Si vols saber més sobre les pintures d'aquest artista, mira aquesta web.

I tu? Mira una imatge a través d'un vidre que difumini la imatge i després prova de dibuixar-la i pintar-la. Potser pintar amb aquarel·les et pot servir. 

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

KangHee Kim és una fotògrafa i artista de Corea del Sud que actualment viu a Nova York. A causa de la restricció del seu estat de visat, Kim no ha pogut sortir dels Estats Units durant els darrers 10 anys per a tornar al seu país natal.

Kim fotografia el món al seu abast, la geografia dels 50 estats. A continuació uneix diverses imatges digitalment per crear un paisatge surrealista del món al qual somia que podria accedir.

Si vols saber més sobre la KangHee Kim, mira aquesta web.

I tu? En quin món somies? Pots fer un collage amb diferents imatges de revista o fotografies.

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

Aquesta setmana fem atenció a l'ofici de terrissaire. 

Mirem l'obra de la ceramista Lalese Stamps. Concretament el seu projecte "100 day project". Lalese es va proposar dissenyar una tassa diferent cada dia, al llarg de 100 dies. 

La creativitat no té límit. De ben segur que entre tots podem trobar noves idees. 

Al següent vídeo podreu veure el seu procés de creació. 

I vosaltres, us animeu a fer el disseny d'una nova tassa? 

Els més agosarats podeu intentar crear-la amb qualsevol mena de material: argila, plastilina, tubs de cartró, pasta de paper, objectes que reutilitzeu de casa... 

Si t'animes i fas una fotografia del teu disseny o composició, ens la pots fer arribar a labarts@escolapaucasalsrubi.cat

En una instal·lació titulada Tails (‘Cues’) de 2006, Tatiana Blass va presentar diverses cadires de fusta i altres objectes escultòrics que sembla que es fonen.

I és que aquesta artista brasilera ha creat tot tipus d’escultures que es fusionen amb el terra. Algunes de les seves obres les podem veure exposades a la Galeria Millan de Sao Paulo, al Brasil.

I tu, t’atreveixes a fer una escultura que es comença a desfer? El més senzill és fer-la de plastilina. Quina sensació et dona?

Han Cao és una artista autodidacta especialitzada en brodats a mà. El seu amor pels mercats de segona mà, on troba la majoria de les seves fotografies i postals d'època, va obrir el camí als seus esforços artístics, ja que pretenia trobar una manera de donar-hi una nova vida. D’aquesta manera pretén crear noves històries moderes per les fotos trobades, connectant les persones del passat amb les del present. Quan crea una nova obra, analitza les relacions, els rols socials... de les fotos i hi posa una bona dosi de sentit de l’humor.

Actualment viu a Dallas, als Estats Units. La seva obra d'art es troba en col·leccions privades d'arreu del món.

Si vols saber més sobre aquesta artista, pots consultar la seva pàgina web. 

T’atreveixes a brodar sobre una fotografia?  Primer de tot, busca una fotografia antiga que no tingui valor per la persona que te l’ha regalat. Busca un motiu senzill que es podria brodar. Primer el pots dibuixar en un paper vegetal transparent per tal de veure com quedaria sobre la imatge. Després pots fer els forats per on brodaràs amb un punxó. Finalment, posa fil de brodar en una agulla i ja pots iniciar la teva obra d’art.

Comencem de nou la descoberta de nous artistes. Avui ens fixem en l’obra de la Mònica Rohan, una artista australiana, que ens sorprèn amb una col·lecció de quadres a l’oli on es mostren paisatges amenaçats pel canvi climàtic, una mica amagats per les robes de colors “vintage” que estan esteses.

Semblaria com una obra de teatre on el teló és a punt d’obrir-se.

Si fem molta atenció detectarem les mans que apareixen entre les robes. Són mans sense cos, provocant una certa tensió.

Com diu el títol de la seva col·lecció “L’espectacle és a punt de començar”

Si voleu saber més sobre aquesta artista podeu consultar el seu Instagram i també aquest article.

I tu? Series capaç de crear una obra i amagar-la darrera d’una cortina? Primer pots dibuixar un paisatge que valoris molt o que pensis que pot estar en perill. Després en un altre paper pots dibuixar la cortina o roba estesa. Un cop dibuixat i pintat retalles la roba o teló i el sobreposes. Què et fa sentir l’obra sense cortina i amb cortina?

L’art és un espai per a compartir noves sensacions.

Bona feina!

Gio Swaby és una artista visual interdisciplinària de les Bahames (illes de l’Amèrica Central) És coneguda pels seus retrats tèxtils que exploren i celebren la feminitat negra.

La Gio domina moltes tècniques: la tèxtil, la instal·lació, el collage, la performance i el vídeo. Swaby ha exposat a galeries importants de Nova York, Alemanya i les Bahames.

Actualment viu i treballa a Toronto, Canadà.

Com a artista, parteix de l'exploració del pensament feminista negre a través del retrat basat en tèxtils. El retrat com a eina de resistència de dones que sovint se senten vulnerables.

Per a fer les obres, la Gio, visita dones negres que amablement participen en el procés com a models. Fer l’obra suposa treballar la connexió amb elles i això és una part molt important ja que es tracta de plasmar la seva manera de ser.

L’obra és una expressió de l’amor cap a aquest col·lectiu, per tal que siguin representades amb honor i reverència.

Si vols saber més sobre aquesta artista mira la seva pàgina web.

Imagina que has de fer un retrat dels teus companys de classe amb diferents robes d’estampats i colors variats. Caldrà conèixer molt bé la persona que tenim davant per tal de veure quines robes la identifiquen, caldrà veure quina idea volem transmetre d’ell o d’ella i també caldrà veure com volem plasmar aquesta idea. També es pot fer la composició amb papers amb diferents estampats fent un collage. Primer caldrà intentar fer un esbós amb llapis del retrat de la persona. Recorda que el més important és l’estona de conversa amb el o la model.

Andrew Mayers és l’inventor de l’Screw Art: fa ús de milers de cargols, col·locats en diferents profunditats, per a crear un relleu escultòric tridimensional. Un cop creada la base, només cal pintar.

De lluny l’ull gairebé ni ho aprecia.

Si voleu saber més sobre la seva obra mireu la seva pàgina web.

Ja fa temps que mirem diferents autors que fan obres d’art a partir d’objectes petits. Penseu entre tota la classe, quin objecte proper us podria servir per a fer una composició a l’estil de l’Andrew.

Avui mirem les escultures de l’artista Elisa Arimany, una persona molt propera doncs va treballar a Cerdanyola i tenim escultures gegants seves a Terrassa, Cerdanyola, Manresa... i fins i tot a Nova York.

L’ofici d’escultora d’avantguarda és un ofici difícil i per a una dona encara ho ha estat més. Elisa, va treballar molt fins arribar a ser molt reconeguda.

Avui mirem escultures fetes de materials refractaris, argiles que es tornen molt i molt resistents perquè aguanten altes temperatures al forn. En elles també hi veure paper fet a mà. La rigidesa del refractari contrasta amb la flexibilitat del paper. Què et suggereixen? Què ens vol transmetre l’Elisa amb aquestes escultures?

Si vols saber més només cal miris aquesta notícia.

I tu? Imagina’t que has de fer una escultura amb títol “La força d’una idea”.  Primer pots mirar de fer un esbós en paper de la teva proposta. Després pots provar de fer la teva escultura amb plastilina, fang o altres materials reciclats. T’atreveixes?

Avui l’artista xinès Ai Weiwei ens sorprèn amb l’obra “Lliris d’aigua # 1”, una peça monumental de gairebé 50 peus d’ample.

Algú pot dir que li és del tot familiar, ja que Weiwei ha fet una recreació dels famosos nenúfars de Claude Monet. I és que sovint els artistes troben la inspiració en d’altres artistes.

Si vols saber com va ser feta, amb quins materials i com era l’original mira la següent pàgina web.

T’ho esperaves?

Amb aquesta tècnica, l’Ai integra la pintura impressionista de Monet i alhora recorda experiències d’infantesa. Els maons de Lego de joguina li recorden la solidesa del maó i també la possibilitat de construir i deconstruir, propis de la nostra era de ràpid desenvolupament on sovint tot es divideix.

Quan els artistes fan una reproducció sovint personalitzen l’obra, com és la porta que apareix que comunica amb la infantesa.

I tu? Has pensat mai com fer un paisatge o fotografia amb peces de Lego? Els quadres impressionistes són ideals ja que estan fets a partir de pinzellades. Cada pinzellada una peça. Si tens opció de disposar de peces de Lego, pots fer una prova.

Com a artista inspirador d'Indonèsia, Budi Satria Kwan ha fet imprimir el seu treball en samarretes d'arreu del món per a marques com Yahoo, Tiger Beer i Urban Outfitters. L'obra de Budi té un sentit de l'humor genial, conceptes únics i normalment un missatge important. La seva capacitat per transmetre missatges i idees visualment el posa cap i espatlles per sobre de molts altres dissenyadors.

També el trobareu sota el pseudònim Picomodi. 

Si vols conèixer una col·lecció d’aquest dissenyador, clika aquí. 

Potser el que més destaca és la combinació de colors. Sembla que aconsegueixi un paleta pròpia.

I tu? Ets capaç de crear els teus propis colors. Amb pintura de colors primaris, pots provar de fer barreges fins aconseguir els colors que t’identifiquen. Després fes un dibuix molt simple i acoloreix-lo amb aquestes barreges. Què tal? Potser t’ha quedat tant bé que seria un disseny ideal per a una samarreta d’estiu...

Avui mirem l’obra de l’artista noruec Rune Guneriussen.

La seva feina oscil·la entre la fotografia i la instal·lació.

La bellesa de l’obra resideix en les formes escultòriques dels objectes que, un cop posats allà, activen el paisatge.

Noruega, el seu lloc de naixença i residència, és també el lloc d’exposició.

Si vols saber més, pots mirar la seva pàgina web. 

Imaginat que fem una escultura semblant en un dels espais naturals dels voltants de Rubí. Per exemple a ca n’Oriol. Potser podem pensar en fer una fotografia i enganxar-hi, tipus collage, algun dels elements que formarien la teva escultura. Després podem fer una exposició al passadís de l’escola. T’atreveixes?

Linda Lopez és una artista ceràmica que viu i treballa a Fayetteville, Arkansas. Els seus objectes extraordinaris semblen criatures capritxoses. No pots evitar somriure, sorprendre’t i voler abraçar-les.

I com ha arribat a aquestes obres?

La Linda explica que mira la silueta dels objectes que l'envolten per trobar inspiració. A continuació, fa molts esbossos i gargots per esbrinar per on començar. Pel que fa al color, això requereix moltes proves i ajustos per trobar els percentatges correctes de taques per obtenir la tonalitat adequada i l'escala de valors per a una transició suau en una barreja de colors.

Moltes hores de feina fins arribar aquest resultat.

Si vols saber més sobre aquesta artista mira la seva pàgina web. 

I tu? Mira un objecte, i prova de transformar-lo mitjançant un dibuix en petits fragments de gotes que van degradant de color. Serà interessant, quan mostris el teu esbós, demanar al públic que intenti endevinar quin era l’objecte inicial en el qual et vas inspirar. Mans a l’obra, artista!

L’Araceli Plata forma part del col·lectiu C.I.R.C. Un grup d'il·lustradors i il·lustradores de Rubí nascut amb l'objectiu de generar una xarxa interna entre aquests autors i autores que els permeti compartir coneixements i experiències. 

Gairebé la totalitat de les seves il·lustracions s'adrecen al públic infantil. Treballa habitualment amb aquarel·la, acrílic i digital.

Avui mirem algunes de les seves obres fetes amb gouache i/o aquarel·la. Clika aquí per conèixer més de la seva obra.

I tu? T’animes a il·lustrar una història? Els il·lustradors tenen molta cura dels detalls. Escolliu o inventeu una història senzilla. Tanca els ulls i pensa en quina imatge et ve al cap quan escoltes la història. Ara només cal dibuixar aquesta imatge.

Mira l’obra original i l’obra de Mapes?

Sembla que Michael hagi “deconstruit” l’obra original per a tornar a construir la seva representació com una col·lecció de centenars de parts individuals.

Ara apropa’t a la peça. Què hi veus? Bijuteria, fragments de roba, mostres de tela, radiografies dentals, empremtes dactilars, mostres de cabell, mostres de pintura, fotos addicionals de subjectes humans.

Tot plegat és que que Mapes anomena 'ADN biogràfic' es converteix en una reinterpretació única del subjecte pintat original.

Si vols saber més sobre la seva obra mira el seu compte d’Instagram.  

Ara pensa quins elements faries servir per a fer el teu propi retrat. Han de ser objectes petits: joguines, cromos, trocets de roba, estris de l’estoig... Pots fer un llista o directament anar a trobar els elements i provar de fer una composició. Som-hi, artistes!

 Mira la nova sèries de quadres de Liz Flores. Aquesta pintora, de mare cubana i pare mexicà, viu a Chicago i ha volgut explorar les arrels familiars i la comunitat a través de retrats minimalistes en una paleta de colors càlids.

Quan un autor fa una sèrie d’obres sovint li posa un títol que resum la idea del conjunt de les obres. En aquesta ocasió la sèrie ha estat anomenada “Ni d’aquí, ni d’allà”.

Segons Flores, aquesta obra busca situar-se: Què ets?

“Als Estats Units no sempre et sents prou nord-americana. Però, al mateix temps, potser no sempre et sentis prou llatina”. 

Liz intenta connectar amb les arrels i alhora expressar els seus sentiments.

Si vols saber més sobre la seva obra mira la seva web.

Has pensat com pots dibuixar la teva família? L’important no és tant el dibuix com allò que us identifica i parla de les vostres arrels: els colors, els vestits, els costums, el menjar... Només imatge, sense explicacions. Un cop facis la teva producció serà interessant veure què interpreten les persones que vegin la teva obra.

 No ho llencis! Potser podem fer una escultura.

Aquesta és la filosofia de l’artista que aquesta setmana presentem: la Lynn Aldrich.

Nascuda a Texas, Estats Unitats, la Lynn ha viatjat per tot el món exhibint creacions a partir d’objectes quotidians.

I és que si cada mes llencem a les escombraries fregalls i d’altres estris de neteja, l’ecosistema marí es pot ben col·lapsar.

Amb la idea de no llençar res que contamini el medi, va començar a fer escultures i a jugar amb la composició plàstica que formen. Els colors, les formes... donen peu a obres molt belles.

Si vols saber més sobre l'obra d'Aldrich clika aquí. 

I tu? Pensa en diferents estris que llenceu un cop els heu fet servir cada mes. En podries fer una escultura. Potser, d’entrada, pots fer un dibuix de com seria aquesta escultura.

 Mirem avui les fotografies de l’artista Ben Zank. Històries divertides, estranyes, on sovint són una lluita davant un conflicte inusual. Sembla més aviat que els personatges tinguin un problema personal. Fotografies surrealistes i alhora, valentes i decidides.

Tot i l’adversitat, a cada fotografia és difícil no riure de l’absurd problema. L’autor vol que l’humor hi estigui constantment present.

Amb aquesta obra Zank vol recordar-nos que a vegades cal fer un pas enrere i simplement riure del que és ridícul en aquest mon.

Si vols saber més sobre les fotografies d’en Ben Zank, mira aquí.

Fem de fotògrafs? Escull un element que vulguis fer ressaltar. Pensa com podries fer una fotografia aprofitant part de la seva forma. Potser una línia recta o un color que hi destaqui. Què et suggereix? Què vols que l’espectador senti o s’imagini? Després prova de fer una fotografia.

 Es pot fer art amb sal? Avui mirem l’obra gegant de la Luna Bengoechea anomenada “Projecte salines”.

Aquesta artista canària busca reivindicar la defensa de les salines de les illes Canàries, un espai natural on es conrea la sal mitjançant un mètode artesanal.

L’enginy i la creativitat es posen al servei del

Si vols saber més sobre aquest projecte, mira aquí.

I un cop el vent o la pluja desfà l’obra, que queda? Doncs en aquest cas les fotografies captades han estat motiu d’una exposició.

El artistes contemporanis, sovint, no pensen en obres que durin per sempre. Això sí, busquen sistemes per a poder guardar en la memòria el procés de creació i l’obra final.

I tu? Què seràs capaç de dibuixar amb sal? Potser només cal una cartolina fosca de fons, una mica de cola blanca per a dibuixar i un bon grapat de sal i imaginació, per començar. 

Aquests dies sentim molt a parlar de Turquia. Doncs avui, dediquem aquests apartat a l’artista turca Deniz Sağdıç.

Avui ens fixem en dies de les peces que composen la seva exposició de retrats anomenada “Punt Cero 0” a l’aeroport d’Istanbul (gener 2022).

De fet, potser seria més interessant mirar primer cada retrat de molt a prop. Deniz sorprèn pel realisme aconseguit a partir de materials reciclats.

Perquè aquest material? Perquè vol conscienciar als visitants de l’aeroport, mentre esperen, sobre la sostenibilitat i el reciclatge.

Segons Sağdıç, cal cridar l’atenció sobre l’excessiu consumisme ja que s’està esdevenint un problema comú per a tota l’humanitat.

Si vols mirar de més a prop aquests retrats mira aquí.

També pots veure el vídeo que ens descobreix els materials fets servir.

Nosaltres també podem fer una obra d’art col·lectiva reivindicativa. Pensem en algun objecte que sovint consumim (llapis de colors molt partits, taps de plàstic...) i que podríem reaprofitar per a fer la nostra composició. Els colors i les formes d’aquest element ens poden inspirar la imatge que volem realitzar.

Brooke Didonato és periodista als Estats Units. Un dia va decidir decantar-se per explicar històries amb imatges abans que amb les paraules.

Les seves fotografies aconsegueixen composicions poètiques plenes de significats amagats que barregen el cotidià amb la fantasia. Són imatges que ens pregunten, que ens qüestionen el que sempre fem.

Si vols saber més sobre l’obre de Didonato, mira aquí.

I tu? Pensa en alguna situació quotidiana que et plantegi alguna pregunta, algun tema que et qüestiona. Ara pensa, com podries formular la pregunta amb una única imatge. Primer pots fer un esbós i després proves de fer la fotografia. Mira la fotografia resultant i pregunta als companyes/es quina pregunta o tema planteja la teva obra d’art.

Avui us presentem la dissenyadora francesa Emmanuelle Moureaux: l’autora d’aquestes instal·lacions per a esdeveniments de París i Tokio anomenats Wood Furniture Japan Award (Premi de Japó de mobles de fusta)

Series capaç de comptar quantes peces inclou?

L’obra desafia a la industrialització de moltes obres artesanals. Són més de 20.000 peces individuals amb més de 100 colors.

Aquesta instal·lació i d’altres que l’artista ha fet, exploren la intensitat del color que va experimentar durant la seva primera visita a Tokio.

També trobareu imatges d’una instal·lació anterior anomenada “Color of time” on l’espectador podia percebre el pas del temps a través d’un túnel de color. L’Emmanuelle va escollir el paper com a material, ordenant els més de 100.000 trossets de paper en forma de número. Des de la sortida del sol cap a les 6.30h fins a les 19.49 els números agafen més de 100 tonalitats diferents, acabant en el negre de la nit.

Si vols saber més sobre l’obra d’aquesta artista, mira la seva web.

T’has fixat mai en com varien els colors al llarg del dia? Podeu fer la prova. Mireu de fer una composició amb diferents papers de colors. Feu fotografies al llarg del dia i després les compareu. Millor si poseu un trípode fixe en el mateix lloc. Si dona directament el sol o queda a contrallum potser us farà variar fins i tot la claredat de la imatge i tot quedarà encara més distorsionat. No hi ha res millor que començar a investigar!

Su Blackwell és una artista anglesa que transforma les pàgines del llibre vells en escultures.

Quan mirem una de les seves obres, sembla que la història surti del llibre que la narra.

Blackwell compra llibres de segona mà i sempre els llegeix abans de començar a esculpir en ells.

La seva darrera sèrie és diu “Estatges” i està inspirat en les històries tradicionals on apareixen cabanes, cases de l’arbre.... que s’il·luminen si estan habitades.

L’artista va voler fer aquesta sèrie en un moment on estava intentant vendre casa seva, deixar Londres, i anar a viure a un lloc més tranquil a prop del mar. Canviar d’estatge ens remou emocionalment i aquesta és la manera de Su de comunicar-ho.

Si vols saber més sobre la seva obra aquí pots accedir a la seva web. 

I tu? T’ atreveixes a fer escultures a amb paper de diari?

Anastasia Parmson és una artista nascuda a Estònia. Té arrels siberianes, una educació francesa i actualment viu i treballa a Sydney, Austràlia.

L’Anastasia realitza instal·lacions d’art immersiu on el dibuix n`és el protagonista.

Amb línies negres senzilles dibuixa objectes domèstics trencant la bidimensionalitat del dibuix i convertint-la en una realitat en tres dimensions on l’espectador pugui caminar i interactuar. 

Tot es redueix a la línia, eliminant qualsevol implicació pesada. L’artista et convida a llegir les teves històries entre línies.

Si vols saber més mira el seu portfoli (la carperta on els artistes publiquen les seves obres).

Si voleu entrar en el món del dibuix de Parmson, mireu el següent vídeo anomenat “I drew a line and called it home”

I tu, t’atreveixes a mirar entre línies de llapis? Fes una fotografia d’un espai quotidià. Pot ser un lloc de l’escola. Observa atentament la imatge i intenta fer un dibuix amb línies negres senzilles que evoqui aquell espai. Amb les vostres propostes podríem fer una instal·lació.

Avui presentem l’obra de l’Adam Hillman, un artista amant del menjar, els seus colors, les seves formes... i un obsessiu de l’ordre, les estructures, els patrons.

Això el porta a presentar aquestes creacions molt calculades i ben magnètiques.

Encara que no ho sembli, les obres de Hillman no tenen retoc digital. Juga amb els embolcalls, els colors.

Clicka aquí si vols saber més sobre les seves obres.

I tu? Series capaç de fer una composició semblant amb algun element quotidià? Pensa molt bé la disposició, la combinació de colors... i fes una foto en acabar.

Pots compartir el teu disseny al nostre correu: labart@escolapaucasalsrubi.cat 

Soledad Sevilla Portillo és una artista valenciana. Ha treballat pintura, escultura, fotografia i instal·lacions. 

Saps què és una instal·lació artística?  L’artista vol representar una idea en un espai i durant un temps concret. Per a transmetre aquesta idea (pot ser una sensació, una idea abstracta...) fa un muntatge amb diferents elements artístics. Quan s’acaba el temps de l’exposició, la instal·lació es desmunta. Com que no perdura en el temps li diem Art efímer. 

Observa la instal·lació de la Soledad anomenada “El temps vola”. 

Si vols saber més sobre aquesta artista, clicka aquí. 

Vols provar de transmetre una idea mitjançant art?  Aquí tens algunes idees a partir de frases fetes:  “Anem a pams”, “Anar de bòlid”, “A cau d’orella”...

Si no en saps el significat, pots mirar en aquesta pàgina. 

Dissenya la teva instal·lació amb algun d’aquests conceptes. Imagina que la féssim al passadís. Dibuixa quins elements formarien part d’aquesta instal·lació (dibuixos, escultures, pintures...). 

Pots compartir el teu disseny al nostre correu: labart@escolapaucasalsrubi.cat 

L’Ariel és una dissenyadora de roba que destaca pels seus originals dissenys inspirats en obres d’art destacades de la història.

Les seves obres es confonen amb el llenç original. Si vols saber més, mira aquí.

I això vol dir que s'ha copiat? No...

Tot va començar amb la idea de fer un homenatge a la seva mare artista. I és que al llarg de la història, els artístes són inspiració d'altres artístes. 

Seràs capaç de fer el teu disseny de moda?

Busca una quadre d’un artista que t’agradi (Kandinsky, Miró...). Ara fes un dibuix d’un noi o noia i dibuixa-li la roba estampada a l’estil del quadre que havies escollit.

Si t’animes a fer la proposta, fes una fotografia i ens la comparteixes a labart@escolapaucasalsrubi.cat  

El dissenyador pakistanès Omar Aqil ens presenta avui aquestes obres creades digitalment en 3D.

Omar ha creat un estil propi que ha fet que marques famoses com Adidas, Lamborghini, ASICS o Adobe, escullin el seu disseny per a les seves publicitats.

Com a molts altres artistes, Aqil, s’ha interessat per les obres de Picasso i la seva capacitat per a crear el seu propi llenguatge abstracte i visual. 

Els artistes acostumen a mirar obres d’arts d’altres artistes del passat i contemporanis, per a descobrir idees i tècniques que després inspiraran les seves noves idees.

Clicka en l'enllaç per veure com Omar reimagina obres figuratives de Picasso com a gràfics 3D. Per a fer-ho, utilitza diferents programes d’ordinador com el 4D-ray, Photoshop i il·lustrador.

Si  voleu conèixer més sobre les obres d’aquest artística podeu mirar el seu compte d’Instagram. 

I vosaltres? Us atreviu a reimaginar un quadre que us agradi molt? Busqueu a internet una obra d’art i després penseu com la podríeu reimaginar modificant alguns dels elements o tècniques.  Ens agradarà molt que ens feu arribar les vostres composicions a labarts@escolapaucasalsrubi.cat 

Iniciem un nou curs de descobrir l’artista. Aquesta setmana mirem l’obra de Javier Pérez Estrella, conegut com a Cintascotch.

Es tracta d’un artista digital d’stop motion i il·lustracions minimalistes.  Nascut a Guayaquil, Equador, aconsegueix trobar l’encant que hi ha darrere de tot, donant una nova visió als objectes quotidians.

Moltes de les seves produccions les trobareu al seu instagram o a Facebook. Us mostrem a continuació, una presentació d’una formació que imparteix com a dissenyador anomenada “Anima les teves idees: del dibuix a l’stop motion” on podreu veure el seu estil.

Si voleu saber més sobre l’artista, podeu consultar el seu compte d’Instagram.

I vosaltres? Mireu un objecte quotidià i demaneu  a un adult que us faci una fotografia i una fotocòpia o feu directament el dibuix de la imatge real. Podeu retallar l’objecte i enganxar-ho a un full blanc. Ara, imaginació al poder per a trobar una nova vida a aquell objecte. Si us animeu a fer aquesta pràctica, ens agradarà que ens feu arribar les vostres obres d’art a labarts@escolapaucasalsrubi.cat