Embedded Files
NOM de l’ INDRET O EDIFICI: L’escorxador Municipal
NOM de l’ INDRET O EDIFICI: L’escorxador Municipal
UBICACIÓ: Avinguda Pau Casals, 28
FONT ORAL i/o ESCRITA: Joan Borralleras i Fuster (Carnisser de Cal Janet que hi havia portat porcs des del 17 de setembre de 1967 fins que van tancar, Llibres ”Prats de Lluçanès, 905-2005” d’Anna Gorchs, Montse Rovira i Plaromaní, La Rella del 7 de desembre de 2001, Catàleg de la ruta modernista a Prats de Lluçanès.
ANY I ÈPOCA HISTÒRICA: Any 1908 Segle XX Edat Contemporània
BREU EXPLICACIÓ:
El servei d’escorxador a Prats de Lluçanès va començar el 1894, de manera provisional, al molí de l’Horta, a demanda dels veïns.
No va ser fins a principis de segle, el mes de maig del 1908, quan arriba a l’ajuntament de Prats l’autorització de l’enginyer i s’inicien les obres. L’obertura de l’escorxador públic l’1 de gener del 1909, va suposar una millora per al sacrifici del bestiar.
Es tracta d’un edifici modernista, d’obra, de forma rectangular, d’una sola planta. A sobre de la porta principal hi ha escrit “ Matadero Publich” i hi ha un gran ull de bou amb un vitral on encara s’hi pot veure l’antic escut municipal.
El 29 de novembre del 2001 s’hi mata per darrera vegada i es tanca com a conseqüència de no complir l’edifici amb la normativa del moment i no poder fer-hi les reformes pertinents mínimes degut a un elevat cost.
A l’escorxador hi treballava un veterinari, un matador principal i tres ajudants. Cada dia es mataven animals diferents. Al començament portaven els animals a peu, a vegades lligats o no, i més tard amb furgonetes o altres vehicles.Hi portaven porcs, vedelles, cabrits i xais de la comarca. Els animals els deixaven unes hores abans sense menjar a unes corts que hi havia a la part de darrere.
Anècdotes i records de les persones entrevistades:
La Montse Rovira explica que quan passava pel carrer de darrere a la nit, per anar a casa seva, feia por perquè hi havia vedells estacats i tiraven coces i cridaven. A vegades també veia els animals morts i sentia els brams dels xais quan els mataven. Recorda també la bona olor de quan socarraven els pèls del bestiar.
En Joan Borralleres explica que un cop els de Cal Palilla portaven els porcs a peu des del Molí, i per la festa Major de Sant Vicenç els porcs es van escapar i alguns van entrar dins de l’església abans de missa i la feina que varen tenir per treure’ls. Un altre dia, ell va portar els porcs a dins de la furgoneta, no va tancar bé les portes i se li van escapar i va coincidir, a les nou del matí, quan els treballadors sortien de Cal Puigneró i tothom es va posar empaitar els porcs cap a l’escorxador.
Report abuse