Unitat 01_Comencem

Així doncs, les característiques i altres informacions de suport les podem seguir llegint als enllaços:

https://microbit.org/es/guide/features/

https://support.microbit.org/support/home

No del tot traduït, però podem entendre que el projecte micro:bit mereix una oportunitat. Programable en Python, és un trampolí perfecte cap a la Raspberry Pi, ja que és més robusta si volem treballar amb els pins.

Per exemple, la imatge anterior ens indica que els pins 3,4,6,7,9 i 10 no són dedicats (terme que s'usa per a indicar que només es fan servir per a una sola cosa), ans són compartits. Això vol dir que si els volem fer servir com a pins de sortida hem de desactivar la pantalla de leds (activar leds falso), de la llibreria led.

3. Micro:bit o Arduino?

És una pregunta esperada que hem de comentar. Unes indicacions:

• El fet que micro:bit inclogui perifèrics i leds integrats a la mateixa targeta és un punt a favor seu. Arduino necessita shiels per fer el mateix, tipus Echidna, per exemple, o Basic IO. Si considerem que el preu d’Arduino i d’una micro:bit són semblants, doncs en aquest cas micro:bit ens convé més.

• Micro:bit és una targeta pensada per a entorns educatius. Arduino també s’usa molt en entorns industrials. Començar amb micro:bit i després seguir amb Arduino pot estar bé.

• Hi ha molts exemples per a Arduino. Micro:bit és una comunitat més nova. Si algun muntatge/sensor us falla, mireu si amb Arduino funciona, ja sabeu que el problema és el programa, o el kit micro:bit, però no el sensor. Ho he hagut de fer bastants cops. Això sí, tot el que tingueu amb Arduino ho podeu anar passant a micro:bit.

• Arduino és més veterà. Hi ha moltes targetes i shields per a ell; en canvi micro:bit no disposa de tanta gamma. De tota manera, en poc temps hi haurà tanta gamma al mercat que aviat el problema serà triar… bé.

• La programació gràfica amb micro:bit és molt senzilla i pot ser online i offline, amb makecode. Arduino té entorns per a blocs, però no són tan amens perquè són més antics, tot i que també en podem trobar de més actuals. Les dues plataformes tenen la possibilitat de simular, usant entorns gràfics, però amb micro:bit aquesta possibilitat és més immediata. Per a un entorn de primària/secundària el simulador de makecode és força bo. Val a dir que aquesta plataforma la van millorant. A més, com veurem, amb makecode no només podem programar la micro:bit; també robots de Lego, Neopixel, etc.

• El codi és imprescindible per a fer projectes més grans. Fins i tot alguns programes fets amb makecode usant arrays, per exemple, no acaben de rutllar. Cal fer-los usant el codi: JavaScript o Python. Insisteixo: la programació de micro:bit en Python és important, ja que ens apropa al món Raspberry Pi, que també es programa en Python. Rpi és molt sensible si treballem amb electrònica, només dóna 5mA en els seus pins, en front dels 40 mA d’Arduino, i té el problema que amb un curtcircuit en els pins farem malbé la Rpi. Això no passa ni amb Arduino ni amb micro:bit. El llenguatge d’Arduino està basat en C; és molt potent, però la sintaxi és més complexa, si més no més normativa, més feixuga. Micro:bit suporta entre 90 i 100 mA de corrent màxim. Els perifèrics que incorpora consumeixin 30 mA.

• Micro:bit es pot connectar a Scratch. No oblidem Scratch… Li cal una actualització al Windows perquè funcioni: https://www.microsoft.com/es-es/software-download/windows10

Per concloure, igual que Rpi i Arduino no són incompatibles, ans es complementen, micro:bit i Arduino també. Es poden treballar les dues però millor primer micro:bit. En tot cas, el que cal és provar i escollir. L’important és que a l’alumnat li arribi una de les dues targetes.

4. Consells de seguretat

• Guardar la micro:bit a la bossa antiestàtica abans de fer-la servir

• Agafar la micro:bit per les vores, per tal de protegir-la de descàrregues electrostàtiques

• El cable USB a microUSB per a alimentar la micro:bit és molt curt si només comprem la targeta. Millor comprar-ne uns quants d’1m. Les connexions Bluetooth són una opció, però poden fallar molt més que el cable. També va bé carregar el programa i connectar micro:bit amb l'alimentació externa que inclou. Per a fer això cal desconnectar-la prèviament de l'ordinador

• No superar els 90 mA en els pins. A partir d'aquí, la tarjeta disposa d'un limitador d'intensitat que la protegeix

• No usar la micro:bit en aigua o amb les mans molles

• Vigilar de no curtcircuitar la placa amb objectes metàl·lics

• NO manipular amb tensió

• NO deixar-la a alumnat més petit de 8 anys

• Treballar amb una ventilació adequada i evitar temperatures extremes

• Treure el cable de la bateria pessigant el connector, NO estirar els cables

• Usar bateries de zinc o alcalines, insertar-les amb la polaritat correcta

• No curtcircuitar els terminals de subministrament

• NO usar piles recarregables

5. Inici ràpid

1. Si la connectem amb el cable USB a micro USB, l’ordinador l’ha de detectar
2. Anem a la unitat micro:bit i llegim l’arxiu details.txt
3. Si la versió és inferior a la 0241, heu d’actualitzar el firmware
4. Millor no desconnectar-la bruscament. Polsant el botó de la dreta a la unitat de micro:bit, triem l’opció Expulsar.

Seguiu les indicacions: https://microbit.org/guide/firmware/

També per a fer-vos una idea ràpida de micro:bit, us podeu descarregar un manual:

http://microes.org/descargas/manual-de-programacion-microbit.pdf

Aquí us deixo també un enllaç al drive:

https://drive.google.com/open?id=18FxJ5AR1SV6qXhAZxviDoHisoilFcSnn

El manual és gratuït. L’autor és José Francisco Muñoz Fernández. Gràcies!!!

Hi ha molta documentació a la xarxa, tot i tractar-se d’una placa novella. Hi podem col·laborar afegint alguns programes, penjar una site… No cal reinventar la roda, el que cal, en tot cas, és fer-la més grossa i millorar-la. Som-hi!!!