ÍNDEX

1 DEFINICIÓ DE RISC

Risc és la possibilitat que passi alguna cosa capaç de produir un dany.

Perquè hi hagi risc han de donar-se alhora dues condicions:

• ha de ser possible que existeixi un accident

• i que aquest accident suposi un dany

1.1 Prevenció de riscos

Tota activitat, per senzilla que sigui, comporta un risc. Tots sabem analitzar el risc que hi pot haver davant d’un fet determinat?

Com podem determinar el grau de risc?

El grau de risc es pot determinar de diferents maneres, però la més fiable és l’estadística. Ara bé, no sempre tenim dades estadístiques, sobretot dels accidents petits.

Treballar en equip

Està comprovat que no tothom veu el mateix perill en una activitat. Hi ha molts factors de cada persona (de preparació, emocionals, etc.) que ens influeixen i ens fan veure les coses de diferent manera els uns i els altres. Si parlant posem en comú tots els punts de vista, la decisió final serà sempre una decisió equilibrada. La decisió presa per una sola persona pot ser equivocada, en els temes de prevenció també s’ha de treballar en equip.

El grau d’acceptació d’un risc ve determinat pels coneixements que tenim de l’activitat que genera el risc i pels avantatges que implica la seva existència. Si acceptem activitats que per elles mateixes impliquin un risc excessiu cal valorar l’acceptació del risc, ponderant el benefici que ens podem endur i la pèrdua a la quals estem exposats, i després decidim.

Podem introduir activitats de risc en la nostra programació?

Quan participen menors d’edat, recomanem no introduir activitats que puguin generar un risc innecessari, tenint en compte les característiques dels infants o joves que hi participin. Cal preveure l’edat i també les circumstàncies dels participants/es als quals van adreçades aquestes, intentant prioritzar sempre la qualitat pedagògica per sobre de la demanda social d’accions de risc que hi puguin haver. Si finalment optem per introduir alguna activitat que es consideri de risc, com poden ser les pràctiques d’esports no vinculats tradicionalment a l’escoltisme o al lleure, caldrà tenir en compte que s’haurà d’aplicar la normativa vigent sobre activitats fisicoesportives en el medi natural.

Finalment doncs, quan podem dir que una activitat és segura?

Una activitat és segura quan després d’analitzar els 4 factors que intervenen podem garantir la integritat física i psíquica dels participants. És a dir podem preveure tots els riscos previsibles.

Alguns dels factors que intervenen:

Medi: Previsió meteorològica, Risc d’incendi, Elaboració d’un pla d’emergència: Informació / avís / evacuació, Adequar l’activitat a l’entorn, Delimitar entorns, Notificació activitat (legal i de seguretat), Disseny de l’activitat amb un bon coneixement del medi, Control dels animals, Disseny de rutes i activitats tenint en compte les cobertures dels telèfons mòbils, Prevenció del cop de calor...

Equip de dirigents: Capacitat d’avaluar riscos per part del director i de prendre decisions, Treball d’equip en l’avaluació de riscos, Motivació i interès dels membres de l’equip de dirigents, Preparació i coneixement tècnic del director, Preparació i coneixement tècnic de l’equip de dirigents, Coneixement del lloc per part de l’equip de dirigents, Vigilància, Nombre adequat i suficient de dirigents...

Mitjans tècnics: Material adequat, Coneixement tècnic del material, Assignació d’un responsable logístic que supervisa amb el director tot el material, Previ a l’activitat revisió altra cop del material, Cobertura de telèfons mòbils...

Participants: Edat dels participants, Preparació dels participants, Coneixement del lloc per part dels participants, Motivació i interès dels participants, Descans dels participants...

Per això hem de tenir clar que tota activitat de lleure educatiu sempre respon a uns objectius i que per a obtenir aquests objectius sempre s’ha de buscar l’activitat més segura. Per això diem que la prevenció de riscos comença en un mateix, amb la prudència i el sentit comú (Veure 66UD6-2

1.2 Les activitats de més risc, minimització de riscos i aplicació de mesures de prevenció d'accidents en diverses activitats i entorn

Només associem risc amb els esports d'aventura i això no és veritat

Moltes vegades només associem risc amb els esports d'aventura i això no és veritat, totes les activitats per senzilles que siguin suposen un risc que els les monitors hem d'avaluar i preveure. Normalment la creació de risc en activitats de lleure per a menors d'edat no es produeix intencionadament. Moltes vegades el disseny d'activitats que per a nosaltres aparentment son normals, poden en un moment determinat deixar de ser-ho a causa de diferents factors que no s'han previst prou bé, com per exemple la nostra preparació i coneixements tècnics, la meteorologia, la ubicació, la resistència física, l'edat dels participants, els materials emprats, el nombre de monitors responsables de la realització, la vigilància o el control, etc.

Les activitats de més risc

S'ha de tenir en compte que cal sempre actuar amb previsió i prudència i conèixer les mesures de prevenció d'accidents en diverses activitats i entorn. Per exemple sabem estadísticament diferents aspectes que ens poden servir molt per evitar accidents en activitats de lleure:

• Els petits accidents es produeixen principalment en els moments de no activitat (temps lliure, pànxing)

• A l'últim matí o la última tarda, solen haver-hi també petits accidents, principalment en colònies i campament. Normalment els monitors, cansats de tots els dies, baixen la guàrdia i els nens estan nerviosos perquè tornen a casa. L'experiència ens diu que cal programar activitats fins a últim moment. Les últimes activitats han de ser tranquil·les

• Entre les activitats que realitzarem habitualment en una activitat d’educació en el lleure, em de tenir en compte que les de més risc són les de bany i les de mobilitat.

2 LES EMERGÈNCIES

2.1 Tipologia de les emergències

Considerem tres grans tipologies de risc que poden portar a situacions d’emergència:

2.1.1 Riscos naturals

El seu desencadenament no està directament provocat per la presència o l'activitat de l'home i són, generalment, derivats de situacions meteorològiques: pluges, nevades, sismes, incendis forestals, calor... però també sanitàries

2.1.2 Riscos tecnològics

Tots els que poden derivar de l'aplicació i ús significatiu de tecnologies: accidents amb matèries perilloses (en instal·lacions o en transport), radiològics i nuclears.

2.1.3 Altres riscos

Sorgeixen de la interacció de l’home amb elements naturals o manipulats: seguretat en platges, piscines, rius i llacs; grans concentracions de persones, revetlles, desorientacions en zones de muntanya...

2.2 Mesures preventives i accions davant de situacions d’emergència

2.2.1 Evacuació

Conjunt d'accions encaminades a abandonar o fer desallotjar la població de les zones de risc. Es pot diferenciar una evacuació espontània i una programada:

Una evacuació espontània és aquella que es du a terme de forma impulsiva i natural per part de les persones que perceben estar en perill.

Cal evitar-la i controlar-la en la mesura que sigui possible però en cas de produir-se cal comunicar-la a Protecció Civil.

Una evacuació programada és aquella en què alguna autoritat n'ha ordenat l'evacuació després de valorar que es compleixen les garanties de seguretat per a les persones i que, per tant, es pot procedir a la seva evacuació de manera segura.

Tenint en compte el temps necessari per una evacuació segura i la quan- titat de mitjans que s’han d’implicar, únicament és recomanable procedir a l’evacuació de la població en aquells casos en què el confinament no sigui eficaç.

2.2.2 Confinament

El confinament és una mesura de protecció de les persones, que consisteix en què la població romangui tancada en un local totalment aïllat de l’exterior, preferentment sense finestres o en habitacions interiors, obturant les aportacions d’aire exterior i tancant els sistemes de climatització i ventilació.

El confinament es mantindrà fins que les condicions a l’exterior siguin segures.

2.2.3 Allunyament

Una altra opció és l’allunyament, en què la població abandona de manera preventiva, amb els seus propis mitjans, la zona de risc per situar-se en llocs segurs, normalment poc distants i per poc temps, com podria ser allunyar-se de les proximitats de les lleres dels rius o guals en el cas que es tingui coneixement de pluges intenses i/o increments de cabals de rius i rieres.

Una altra mesura de seguretat possible és la restricció a la mobilitat, que és una mesura de protecció de les persones que consisteix en què la població resti dins d’una àrea determinada que es considera segura (per exemple, dins del nucli de població).

No és necessari romandre dins dels edificis.

L’article setè relatiu a les acampades infantils i juvenils en el punt d) diu textualment:

El protocol d'actuació en emergències, elaborat pel propietari del terreny on es fa l'acampada o, si no és possible, per la pròpia entitat que organitza l'activitat, que inclogui, com a mínim, el sistema d'obtenció d'informació sobre situacions de risc, el sistema d'avís, el pla d'evacuació i altres mesures de protecció a aplicar, d'acord amb el lloc, els dies i el nombre d'assistents.

Cal tenir en compte que els centres escolars i la major part dels edificis municipals tenen el seu propi pla d’evacuació que haurem de demanar, igual que a les cases de colònies.

Les cases de colònies i els equipaments juvenils ja han de tenir establert un pla d’evacuació que heu de demanar i que us han d’explicar.

2.3 En què consisteix un pla d’emergència?

El Pla d’Emergència ha de definir la seqüència d’accions a desenvolupar per al control inicial de les emergències que es puguin produir, responent a les preguntes:

• Què es farà?

• Qui ho farà?

• Quan?

• Com?

• On es farà?

2.3.1 Classificació de les emergències en un casal o casa de colònies

• Principi d’emergència. És l’incident que pot ser controlat i dominat de forma senzilla i ràpida pel personal i mitjans de protecció del propi casal o casa de colònies

• Emergència parcial. És l’incident que per a ser dominat requereix l’ac- tuació dels mitjans humans previstos en el propi pla d’emergència, quins efectes queden limitats al sector que contempla el pla d’emergència i no afecta a altres instal·lacions o tercers.

• Emergència general. És l’incident que cal de l’actuació de tots els equips i mitjans de protecció previstos en el pla d’emergència i l’ajut de mitjans desocor i salvament exteriors. L’emergència general comporta sempre l’evacuació.

2.3.2 Guió general per a l’elaboració de plans d’emergència en un casal

• Fitxa d’identificació del centre: casal, casa de colònies, campament...

• Descripció del casal

• Emplaçament i aspectes geogràfics

• Construccions i instal·lacions de l’entorn

• Xarxa viària

• Accessos al casal

• Mitjans exteriors de protecció contraincendis

• Serveis públics propers

• Característiques del casal

• Instal·lacions i serveis del casal

• Nombre màxim de persones a evacuar

• Mitjans de protecció

• Extintors

• Boques d’incendi

• Polsadors

• Detectors

• Altres

• Guió general per a l’elaboració de plans d’emergència en un casal

• Pla d’emergència

• Classificació d’emergències

• Mitjans Humans

• Definició i planificació d’accions

• Esquemes operacionals

• Fitxes resum per als diferents membres de l’organització

• Plànols

• Plànol de situació

• Plànol d’emplaçament

• Plànol general del casal

• Plànol de l’edifici per plantes

• Instruccions per a la realització de simulacres d’evacuació

Cal tenir en compte que un exercici pràctic d’evacuació no coincidirà mai amb les condicions d’un cas real d’emergència (foc, explosió, etc.) que seran les qui determinarien l’estratègia d’evacuació a adoptar

Amb un simulacre d’evacuació el que es pretén es comprovar la viabilitat del pla d’emergència dissenyat per al casal. Els resultats ajudaran a detectar carències i a definir les mesures correctives corresponents, a efectes d’evacuació

Cal tenir en compte també que els simulacres d’evacuació tenen com objectiu donar a conèixer el pla d’evacuació als usuaris, i mecanitzar-ne la seva conducta al davant d’una emergència real amb la qual cosa s’aconsegueix minimitzar la possibilitat de que sorgeixin situacions de pànic i s’optimitzi el temps d’evacuació.

Tinguem en compte que tots els usuaris haurien de conèixer quin és el punt de reunió especificat en pla d’evacuació en el cas d’una possible emergència general.

3 ALERTAR EN CAS DE NECESSITAT

3. 1 El telèfon d'emergències 112

El telèfon d'emergències 112 és un servei únic per a tot l'àmbit europeu, en funcionament a Catalunya des del 9 desembre de 1998.

Aquest telèfon, que a Catalunya gestiona la Generalitat per Acord de Govern de 17 d'octubre de 1997, cobreix tot el territori català i és gratuït per a tots els ciutadans des de qualsevol tipus de telèfon, fix o mòbil, durant les 24 hores del dia.

El 112 centralitza totes les trucades d'urgència, amb la qual cosa serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència.

L'organisme encarregat de prestar aquest servei d'atenció de trucades d'urgència és el Departament d'Interior, per mitjà del Centre d'Atenció i Gestió de Trucades d'Urgència 112 Catalunya.

La persona que truqui a aquest telèfon haurà de donar informació del seu nom, adreça, municipi, telèfon i tipus de sinistre.

3.1.1 Protocol de trucada per a sol·licitar assistència sanitària

• Demanar assistència sanitària

• Informar

• Nom de qui truca

• Adreça exacta: carrer i municipi

• Donar referències per a localitzar el lloc: tipus de local, nom del local, al costat de...

• Tipus d'accident

• Nombre de persones involucrades

• Tipus de víctimes o malalts

• Característiques de les víctimes

• Perills que puguin empitjorar la situació

• Comprovació

• Fer que la persona que ha rebut el missatge el repeteixi

• No penjar el telèfon sense estar segur que la informació ha estat entesa correctament

3. 2 El 061 CatSalut Respon:

• Informa, ofereix atenció sanitària no presencial, resol problemes de salut i realitza tràmits administratius.

• Fa promoció de la salut, prevenció i cura de la malaltia.

• Activa a Emergències Mèdiques si és necessari.

3.3 112 o 061?

Dos números de telèfon al nostre servei les 24 hores del dia, els 365 dies l'any. Però... a quin és més adient trucar en cas d'urgència mèdica?

El primer que cal tenir en compte és que una urgència és una necessitat mèdica immediata i una emergència és una situació que posa en risc la vida de la persona.

El 112 és el número de referència per resoldre situacions d'emergència que requereixen intervenció immediata de bombers, policies i professionals sanitaris. Quan una persona marca aquest número, el Centre de Coordinació d'Emergències rep la trucada i gestiona la demanda d'assistència de la manera més adequada en cada cas. El 112, és per tant, l'opció més adient davant de situacions com ara robatoris, accidents, agressions, incendis i també emergències mèdiques. És, a més, un número únic per a tot Europa, per decisió del Consell de la Unió Europea, per tal d'evitar que les persones que s'hi desplacen hagin de conèixer tots els números d'emergències locals.

El 061 CatSalut Respon, en canvi, està més orientat a resoldre dubtes, consultes o problemes de salut que no siguin una emergència, o d'adreçar la persona al centre sanitari més adient en cas que la seva situació no requereixi atenció immediata, amb l'objectiu d'evitar desplaçaments i temps d'espera innecessaris i evitar, així, la sobrecàrrega del sistema sanitari. Ara bé, davant d'una urgència mèdica, té també capacitat per activar un metge a domicili o, en cas que sigui necessari, una ambulància o helicòpter medicalitzat.

És, a més, important tenir en compte que els dos serveis estan connectats i treballen de forma coordinada, el que significa que trucar a un o altre número no ha de suposar més o menys temps d'espera.