ÍNDEX

Abans d'entrar a parlar de risc i prevenció hem de parlar de les responsabilitats legals i prèviament cal entendre aquests conceptes que expliquem a continuació.

En les activitats d’educació en el lleure tenim certes diferències amb les activitats escolars, per això fem aquesta petita introducció amb tot un seguit de conceptes importants.

Tot i que algun d’aquests conceptes ja els haureu estudiat en altres unitats didàctiques d’aquest curs degut a la gran transversalitat i importància.

1.1 L’equip de dirigents

Es considera "Equip de dirigents" l'equip format per la persona responsable de l'activitat i les persones que porten a terme directament les activitats amb els participants. Segons el Decret 267/2016, de 5 de juliol, de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys:

a) Responsable de l'activitat: persona que assumeix la responsabilitat de la realització de l'activitat d'acord amb el seu programa, durant el temps i el lloc en què es du a terme, sens perjudici que la responsabilitat final recaigui sobre l'entitat organitzadora o l'entitat promotora.

b) Persona dirigent: persona que porta a terme directament les activitats amb els participants.

c) Equip de dirigents: equip format per la persona responsable de l'activitat i per les persones dirigents. Tots els membres de l'equip de dirigents han de ser majors d'edat.

d) Personal de suport logístic: persones que, sense estar directament a càrrec dels menors d'edat participants, col·laboren en el bon funcionament de l'activitat atenent aspectes de tipus logístic o infraestructural. El personal de suport logístic ha de ser major d'edat, si bé s'admet la possibilitat que part del personal de suport logístic tingui entre 16 i 18 anys (Ajudants de monitora i monitor)

1.2 El temps escolar i el temps de lleure

El TEMPS LECTIU és un concepte molt més reduït que el TEMPS ESCOLAR, sent-ne només una part, i que les activitats realitzades més enllà del temps lectiu poden comprendre activitats dintre i fora de l’horari escolar. De vegades no es fila tan prim a l’hora de precisar aquests dos conceptes.

En aquest sentit, resulta aclaridora la definició que fa de l’horari escolar l’actual reglament regulador de l’ús social dels edificis dels centres públics, que és aquesta:

S’entén per horari escolar a efectes del que s’estableix en aquesta disposició el període temporal que comprèn l’horari lectiu i interlectiu del migdia, així com el període anterior i posterior a l’horari lectiu en què es desenvolupen activitats extraescolars o complementàries aprovades pel consell escolar del centre i previstes en la seva programació anual.

El TEMPS DE LLEURE és un concepte molt ampli que comprèn tot l’horari de les activitats d’educació en el lleure.. Des de que els infants i joves arriben a l’activitat fins que marxen o els venen a buscar, incloent també tot l’horari del quotidià que comprèn tot aquell temps que fem activitats quotidianes com dormir, descansar, menjar…

Tot i que dins l’horari escolar també es porten a terme activitats de lleure, no hem de confondre el TEMPS ESCOLAR amb el TEMPS DE LLEURE, regulat per unes normatives ben diferents.

1.3 Els menors d'edat

Amb caràcter general es fa servir el concepte de menors o menors d’edat per referir-nos a tots els nens i nenes que participen en les activitats que formen part de la programació general dels centres i que excedeixen les activitats ordinàries del seu horari lectiu, inclosos els serveis de menjador i transport, siguin quins siguin els seus organitzadors, així com tots els altres nens i nenes que participen en qualsevol altra activitat educativa o socioeducativa promoguda i/o realitzada per les diverses iniciatives públiques i socials, dintre i fora de les escoles.

En tot cas s’entendrà per menors d’edat aquells que ho són des del punt de vista del dret civil –és a dir nens i nenes fins als divuit anys–, però es distingeixen, tal com fa la doctrina jurisprudencial més recent, els diferents graus de maduresa en funció de l’edat a l’hora de determinar eventuals responsabilitats. En aquest sentit es pot avançar que els tribunals solen entendre que:

-Els menors de set anys no tenen prou capacitat de discerniment

-A partir dels 7 anys comencen a poder valorar situacions de risc

-A partir dels catorze anys ja són conscients del que és actuar amb negligència o imprudència

-Quan s’acosten als divuit, se’ls pot exigir, en general, la diligència dels majors d’edat.

1.4 Els centres docents

És comú entendre que l’expressió centre docent no s’ha d’interpretar de forma restrictiva i, per tant, s’han d’incloure en aquest concepte, a més dels col·legis i instituts, escoles bressol, entitats organitzadores de campaments, granges-escola, escoles-taller, i demés activitats educatives, sempre i quan no siguin un centre d’ensenyament superior.

En tot cas, a efectes de responsabilitats és important la diferència dels centres en funció de la seva titularitat pública o privada en la mesura que el nostre ordenament jurídic tracta també diferencia ambdós supòsits.

2) RESPONSABILITAT CIVIL

2.1 La responsabilitat civil

Podem dir que la responsabilitat civil és l'obligació que tota persona o entitat té d’indemnitzar per danys o perjudicis causats a una altra. Aquest concepte aplicat al món de l’educació en el lleure, suposaria que els agents que actuen en aquest àmbit han de respondre, en principi, de tots aquells danys i perjudicis que els menors d'edat puguin patir o ocasionar. En tot moment s’ha de poder demostrar que el dany o perjudici sofert no ve motivat per una actuació negligent o de creació de risc per part del monitor o el director de l’activitat.

2.1.1 La responsabilitat contractual i extracontractual

El nostre ordenament jurídic comprèn dues modalitats de responsabilitat civil, la contractual i l'extracontractual.

La responsabilitat extracontractual civil neix de la premissa que qui ocasiona un dany a una persona o al seu patrimoni de forma injustificada està obligat a reparar-lo o a indemnitzar-la víctima per aquest dany.

La responsabilitat contractual civil neix com a conseqüència de l’incompliment de les obligacions prèviament establertes i consentides de forma voluntària per les parts, mitjançant un contracte.

Perquè s’entengui millor:

-Contractual neix per l’incompliment del contracte,

-Extracontractual no neix de cap contracte sinó en el mateix moment de produir-se el dany.

Aquesta distinció, però, important per a l’estudi i compressió de la responsabilitat civil i que convé conèixer, perd transcendència quan parlem de “responsabilitat civil en l’àmbit educatiu, més enllà del temps lectiu”, donat que, en general, no ens trobem davant d’una activitat pròpiament contractual, sinó d’un servei integrat en l’àmbit educatiu, en el qual s’aplica amb caràcter general la culpa extracontractual prevista en els articles 1902 i 1903 del Codi civil.

2.1.2 La responsabilitat Extracontractual

La norma bàsica de la responsabilitat extracontractual establerta en el Codi civil és que qui per acció o omissió produeixi un dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat.

En l’àmbit educatiu o del lleure, qui ha de respondre pels danys ocasionats pels menors d'edats són les persones o entitats titulars dels centres, a qui correspon adoptar les corresponents mesures d’organització per evitar que les criatures puguin patir qualsevol dany, i no les persones individuals que en tenen la cura directa. El mandat de l’actual article 1903 al respecte és ben precís: són les persones o entitats titulars les que han de respondre pels danys i perjudicis que causin els seus alumnes menors d’edat durant els períodes de temps en què es trobin sota el seu control i vigilància.

2.1.3 Els danys

Es fa referència a dany, tant en relació amb els dany físics objectivables per unes lesions físiques (ferides, traumatismes, contusions, etc.) o psicològiques (casos de bullying o assetjament escolar) com per altres danys morals, sempre difícils d’avaluar, que afecten les esferes més sensibles de les persones, el seu crèdit, la seva dignitat personal.

2.2 Revelació de dades privades

La Llei estableix que es considerarà intromissió il·legítima a la intimitat i, per tant, originadora de responsabilitat, en tot cas civil, la revelació de dades privades d’una persona o família que s’hagin conegut a través de l’activitat professional de qui les reveli. Hom pensa sobretot en sacerdots o en professionals de l’advocacia o la psicologia, però aquesta obligació és extensible a tots els professionals, també els del món de l’educació en el lleure, que tenen també accés en raó de la seva feina a parcel·les privatives dels menors d'edat i de les seves famílies.

L’ús d’imatges d’alumnes, publicació de dades de caràcter personal i material elaborat per l’alumnat són actuacions que afecten esferes molt personals dels menors d'edat, cosa que ha estat motiu de preocupació especial en l’àmbit escolar, sobretot com a conseqüència de la generalització de la reproducció de les imatges i de la recollida de dades.

D’aquí que el Departament d’Educació, en totes les instruccions d’inici de curs, tant si afecten alumnes de l’escola pública com de la privada, s’esmerci a proporcionar criteris que puguin ser útils pels centres i que també ho poden ser per altres organitzacions que treballin amb menors d'edat. En aquest sentit, a les instruccions es diu:

“En relació amb la publicació d’imatges, dades personals o materials la propietat intel·lectual dels quals recau en l’alumnat menor d’edat, cal tenir present que cal disposar de la corresponent autorització signada per aquelles persones que n’exerceixen la pàtria potestat amb especificació el més concisa possible de la finalitat a què es destinaran i la durada de l’autorització. (...) Per facilitar l’obtenció d’aquest consentiment de manera genèrica, el centre lliurarà als pares, mares o tutors legals de l’alumnat un model d’autorització i els informarà de la possibilitat de publicar a la web del centre imatges on hi hagi els seus fills o filles en activitats escolars lectives, complementàries o extraescolars, i en què es demanarà autorització per a la publicació d’aquestes imatges.”

Hem de tenir en compte que això es fa extensiu també en totes les activitats d’educació en el lleure.

2.3 La diligència d’un bon pare de família

En tot cas, l’article 1903 del Codi civil estableix la responsabilitat extracontractual per actes o omissions de les persones de les quals s’ha de respondre, tret que es demostri haver actuat amb tota la diligència d’un bon pare de família per prevenir el dany. La diligència del bon pare de família esdevé la pauta de comportament clau en matèria de responsabilitats.

El bon pare de família (bonus paterfamilias) és un concepte jurídic indeterminat, parent del seny, que admet una coincidència social en els seus grans trets i que, per això, ha resistit el pas del temps com un concepte útil per mesurar diligències.

El Tribunal Suprem, a l’hora de determinar en cada cas si s’ha actuat amb la diligència deguda, té bàsicament en compte aquests criteris:

• L’edat de la víctima, exigint una major cura dels alumnes de més curta edat que dels majors d'edat que ja tenen més capacitats de preveure els perills i de ser conscients dels seus propis actes.

• L’activitat en la qual s’ha produït el dany, si era una activitat ordinària dintre de l’àmbit escolar o bé era una activitat perillosa que necessitava una major vigilància.

• L’adequació de les instal·lacions

• L’absència de professorat que presti atenció a les activitats, i...

• Si la conducta danyosa era previsible.

2.4 La responsabilitat dels centres, durant el temps escolar o de lleure depenent del tipus d’activitat

La responsabilitat dels centres té el seu origen en la culpa in vigilando, en no haver complert el deure de vigilància i control que tenen sobre els menors d'edat durant el període en què les famílies els ho han encomanat.

La responsabilitat in vigilando la tenen els pares sobre els fills que es troben sota la seva guarda i que aquesta responsabilitat legal no es delega al personal dels centres quan els menors d'edat hi són, sinó als centres.

La responsabilitat civil dels titulars de centres docents, i també d’establiments o empreses, no elimina totalment l’eventual responsabilitat de professorat i de personal que en depengui en el cas que hagin estat ells amb la seva conducta els causants del dany, i el centre, empresa o entitat els reclami la indemnització que hagin hagut de satisfer per aquesta conducta.

No cal dir que la responsabilitat del professorat i altres professionals pot ser directa si la seva actuació es realitza fora del paraigües de l’empresa i/o organització en què treballa.

2.4.1 Quan el dany és causat per un menor d'edat

• Quan el dany a tercers és causat amb la intervenció culposa o negligent de menors d'edat, és també el centre docent o de lleure qui en respon quan els danys s’hagin produït en l’espai temporal en què els menors d'edat es trobin sota la vigilància i custodia del centre.

• L’alumnat que intencionadament o per negligència causi danys a les instal·lacions del centre educatiu o al seu material o el sostregui, ha de reparar els danys o restituir el que hagi sostret. En tot cas la responsabilitat civil correspon als pares i mares en els termes previstos en la legislació vigent.

• Quan un menor d'edat es lesiona ell mateix per una conducta negligent o quan amb aquesta conducta lesiona terceres persones. Si en aquell moment el menor d'edat es troba sota la vigilància i control del centre, es pot donar una culpa in vigilando, de la qual seria responsable el centre, però, en la mesura que el comportament censurable del menor d'edat ha contribuït a la producció del dany, es pot donar també una culpa in educando, de la qual serien responsables els pares del menor d'edat com a responsables primers de la seva bona educació.

2.4.2 Culpa in vigilando i culpa in educando

La jurisprudència més recent, a més de la culpa in vigilando, que poden tenir els pares o els centres segons qui tingui cura dels menors d'edat en aquell moment, considera també la culpa in educando, que correspon essencialment a pares o tutors, podent-se donar la concurrència d’una i altra culpa.

Tanmateix, com a criteri general, els tribunals solen establir la responsabilitat del centre quan el fet es produeix en el període en què l'infant està sota la seva vigilància i control, i no dels pares. Tot i així, hi ha pronunciaments en què es recull la responsabilitat dels pares per no haver educat prou bé els fills.

Perquè s'entengui el cas de la Sentència de la Secció 14 de l’Audiència Provincial de Barcelona, de 23 de març de 2006, referida a un supòsit en què uns nens que van d’excursió comencen una baralla i, en intervenir el professor, és colpejat pel menor d'edat i resulta lesionat. L’Audiència de Barcelona dóna per acreditat que el professor va actuar amb la diligència deguda i condemna els pares del menor d'edat sobre la base de l’article 1903.2, per culpa in educando dels pares que haurien d’haver instruït el seu fill amb relació a l’obligació de respectar i complir les ordres donades pels seus cuidadors, i no respondre a aquestes indicacions mitjançant una agressió.

La negligència és la manca d'un comportament adequat en una situació concreta. És la manca de cura i de diligència. Una persona negligent és aquella en què en una situació concreta s'espera que tingui un comportament determinat o que tingui una cura específica i no en té

La negligència infantil pot abastar negligència física (no proveir aliments, vestit o habitatge i altres necessitats físiques), negligència emocional (no proveir amor, comoditat o afecte) o negligència mèdica (no proveir atenció mèdica necessària)

Les característiques principals són:

• Pot causar un risc per a ell mateix o per a tercers.

• No té en compte les conseqüències de la seva inactivitat davant d'un risc.

• La negligència està penada.

• Quan es comet una negligència i ocasiona danys a tercers, neix el dret a aquests tercers a la indemnització .

3 RESPONSABILITAT PENAL

3.1 La responsabilitat penal

La responsabilitat penal (no queda coberta per cap assegurança), pot comportar penes de privació de llibertat i neix com a resultat de cometre una de les infraccions previstes en el Codi penal. Es pot donar en tots els àmbits, també l’educatiu

No es tracta tampoc aquí d’aprofundir en el Codi penal ni d’entrar en els tipus d’infraccions més greus o menys greus

La responsabilitat penal és la exigida a aquelles persones que incorren en conductes, que per la seva especial gravetat, son considerades com delicte (delicte o falta segons la gravetat) Són les conductes que mereixen major reprovació social i per això tenen sancions més gravoses: son castigades amb multes, presó i altres com la inhabilitació

Hi ha dos supòsits perquè la responsabilitat pugui arribar a ser penal:

Quan intervé dol

Quan intervé imprudència.

Dol: Existeix dol quan es comet el delicte o la falta de forma voluntària i amb ple coneixement de causa.

Imprudència: Existeix imprudència quan sense actuar dolosament (amb voluntat expressa de produir un dany), hi ha diferència entre el comportament realitzat i la conducta que hagués estat exigible a l'autor.

És important veure que depenent del GRAU DE RISC la imprudència serà més greu o més lleu.

Distintes classes d'imprudència, en funció del grau de risc.

• Imprudència greu: El que determinarà que ens trobem davant un supòsit d'imprudència greu l'absència de la més elemental cautela davant la possibilitat d'un resultat que la seva previsibilitat és notòria per qualsevol adult normal.

• Imprudència lleu: Serà qualificada com imprudència lleu quan el que s'acusa sigui l'omissió de l'atenció normal o deguda en relació amb els factors circumstancials concurrents.

Tampoc és sempre fàcil saber quan una conducta imprudent o negligent té prou entitat per ser considerada també infracció penal. Reconduir els casos d’imprudència o negligència a la via civil o contenciosa-administrativa, o situar-los en termes penals, depèn sovint més de raons d’oportunitat que no pas de fons. La frontera, en tot cas, no és sempre clara.

3.2 La responsabilitat civil derivada d'una infracció penal

El Codi penal diu que qui és responsable d’un delicte o falta està també obligat a reparar el dany causat.

Quant a la responsabilitat civil derivada d’un delicte o falta comesa per personal del centre, professors, monitors i altres persones que poden tenir qualsevol participació en l’àmbit educatiu, amb independència que es tracti d’un centre educatiu públic o privat strictu sensu, o de qualsevol altra entitat socioeducativa, s’aplicaran les regles generals de la responsabilitat penal pròpia i responsabilitat civil directa.

3.3 La responsabilitat penal dels menors d'edat

En relació a les edats dels menors d'edat, el Codi penal ens ofereix la distinció següent:

• Menors de catorze anys, als quals no es poden imputar responsabilitats penals.

• Majors de catorze anys i menors de divuit anys, pròpiament anomenats “menors” a efectes penals.

4.1 El principal deure bàsic dels monitors i organitzadors d’activitats infantils i juvenils

El principal deure bàsic dels monitors i organitzadors d’activitats infantils i juvenils és el de vetllar per la seguretat de les persones que es troben sota la nostra direcció, especialment si tenim en compte que aquestes persones solen ser menors d’edat.

Aquest deure implica que l’equip de monitors ens fem responsables, és a dir, assumim personalment la càrrega d’evitar qualsevol dany que puguin patir els participants en l’activitat, així com d’evitar que causin danys a altres persones o coses mentre estiguin sota la nostra direcció.

Aquest deure d’atenció, vigilància i cura dels participants i de les seves accions deriva del fet que l’equip de dirigents ocupa una posició de garantia o condició de garant, ja que som, a més qui dirigim l’activitat, qui coneixem el mitjà en el qual es desenvolupa, així com els riscos que es poden presentar.

Si programeu activitats que per si mateixes impliquin un risc excessiu valoreu l'acceptació del risc: ponderant el benefici educatiu que poden comportar i el risc als quals estaran exposats els participants, i desprès decidiu.

El grau d'acceptació d'un risc ve determinat pels coneixements que tenim de l'activitat que genera el risc i pels avantatges (objectius) que implica fer l'activitat tot i l'existència del risc

El disseny d'activitats que per a nosaltres aparentment són normals, poden en un moment determinat deixar de ser-ho a causa de diferents factors Una activitat és segura quan després d’analitzar tots els FACTORS que intervenen podem garantir la seguretat dels participants. És a dir podem preveure tots els riscos previsibles.

L’activitat sempre respon a uns objectius. Per obtenir aquests objectius sempre s’ha de buscar l’activitat més segura.

Si com hem vist en la responsabilitat penal, depenent del GRAU DE RISC, la imprudència pot ser més o menys greu, com determinem el grau de risc?

5.1 Avaluar el grau de risc d’una activitat

Per tal de determinar els FACTORS QUE INTERVENEN EN LA SEGURETAT DE LES ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EN EL LLEURE INFANTIL I JUVENIL, hem de tenir clar el grau de risc de l'activitat que volem programar.

Primer hem de tenir clar: Perquè hi hagi risc, han de donar-se alhora dues condicions variables:

• Possibilitat que existeixi un accident

• Possibilitat que aquest accident suposi un dany.

Per això diem que el risc és l’eventualitat que succeeixi un fet capaç de produir un dany

5.1.1 El benefici educatiu en front al grau de risc

Si programem activitats que per si mateixes impliquin un risc excessiu hem de valorar l’acceptació del risc, ponderant el benefici educatiu que poden comportar i el risc als quals estaran exposats els participants, i després decidim si es tracta d’una activitat segura.

5.1.2 Quina és la millor manera d’avaluar el risc d’una activitat?

La millor manera per determinar el grau de risc d’una activitat és sens dubte el treball d’equip. El problema principal és que el risc és una percepció i no tots percebem el risc de la mateixa manera. Ara amb la pendèmia ho hem pogut comprobar

El nostre sentit comú i coneixements tècnics d’una activitat serà molt útil per determinar el grau de risc d’aquesta. Però la decisió presa per una sola persona pot ser equivocada. Per això cal sempre posar en comú el nostre punt de vista amb el de la resta de l’equip de dirigents. Està comprovat que no tothom percep el mateix risc de la mateixa manera.

Hi ha molts factors personals, de preparació, emocionals, etc que ens influeixen en moments determinats i ens fan veure les coses de diferent manera els uns que els altres. Per això si en una reunió d’equip posem en comú tots els punts de vista, la decisió final serà sempre una decisió equilibrada.

5.2 Quines són les activitats de més risc?

Moltes vegades només associem risc amb els esports d’aventura i això no és veritat, totes les activitats per senzilles que siguin suposen un risc que els les monitors hem d’avaluar i preveure.

Normalment la creació de risc en activitats de lleure per a menors d’edat no es produeix intencionadament. S’ha de tenir en compte que cal sempre actuar amb previsió i prudència.

Moltes vegades el disseny d’activitats que per a nosaltres aparentment son normals, poden en un moment determinat deixar de ser-ho a causa de diferents FACTORS que no s’han previst prou bé, com per exemple la nostra preparació i coneixements tècnics, la meteorologia, la ubicació, la resistència física, l’edat dels participants, els materials emprats, el nombre de monitors responsables de la realització, la vigilància o el control, etc.

Hem de tenir molt en compte que deixant a part les activitats considerades de risc com els esports d'aventura, les dos activitats amb més risc que habitualment portem a terme a les nostres activitats són:

• ACTIVITATS AMB BANY

• ACTIVITATS AMB MOBILITAT

Per això hem de tenir molt en compte quan realitzem aquestes activitats, especialment les de bany.

5.3 Quan podem dir que una activitat és segura?

Una activitat és segura quan després d’analitzar tots els factors que intervenen podem garantir la integritat física i psíquica dels participants. És a dir podem preveure tots els riscos previsibles.

Per això hem de tenir clar que tota activitat de lleure educatiu sempre respon a uns objectius i que per a obtenir aquests objectius sempre s’ha de buscar l’activitat més segura. Mai farem una activitat pel sol fet de fer-la, sempre obeirà a uns objectius.

Per això també diem que la prevenció de riscos comença en un mateix, amb la prudència i el sentit comú.

5.4 Els factors que determinen el risc d’una activitat

A l’hora de valorar amb el nostre equip si una activitat la podem fer o no, caldrà estudiar factor a factor i veure que podem superar tots i cadascun dels 6 factors determinants del risc d’una activitat concreta.

Si no superem algun d’aquests factors no podem fer l’activitat i haurem de MINIMITZAR EL RISC d’aquell factor determinat si volem portar a terme l’activitat.

FACTOR: ASPECTES LEGALS DE L'ACTIVITAT

Quines exigències legals preveu la llei per l'activitat que volem fer?

La llei ens permet fer aquesta activitat? Amb quines condicions? A partir de quina edat? Quants monitors i monitores ens exigeix la llei i quants d'ells amb una titulació especialitzada?

FACTOR: L’EQUIP DE DIRIGENTS

S’ha fet una avaluació de riscos amb tot l’equip?

Està motivat i interessat l’equip de dirigents?

Preparació i coneixement tècnic del director/a?

Preparació i coneixement tècnic de l’equip de dirigents?

Coneixement previ del lloc per part de l’equip de dirigents

Organització i vigilància

Nombre adequat i suficient de dirigents

FACTOR: ELS PARTICIPANTS

Quina edat tenen els participants?

L’activitat és adequada per aquests participants?

Coneixem als participants? (esplai, cau o estiu)

Els participants coneixen l’espai

Estan motivats i interessats els participants?

Tenim en compte el descans dels participants?

FACTOR: EL MEDI, L’ENTORN

On farem l’activitat?

L’activitat s’ha dissenyat amb un bon coneixement del medi? Hi hem estat prèviament?

Quina previsió meteorològica?

Prevenció del cop de calor

Quin grau de risc d’incendi hi ha?

Ens cal tenir un pla d’emergència?

Hem d’adaptar l'activitat a l’entorn?

Ens cal delimitar l’entorn?

Hem de notificar l’activitat? (legal i de seguretat)

FACTOR: ELS MITJANS TÈCNICS

Quin material necessitarem?

El material que disposarem és l’adequat?

Quin coneixement tècnics del material tenim?

Som experts?

Tindrem un responsable logístic que supervisarà amb el director tot el material, previ a l'activitat i durant l'activitat?

FACTOR: IDONEÏTAT DE L'ACTIVITAT

Quins objectius volem assolir fent aquesta activitat?

Per quin motiu fem aquesta activitat?

És assumible el risc que comporta fer aquesta activitat?

Decidiu després de ponderar el benefici educatiu que poden comportar i el risc als quals estaran exposats els participants?