Qui ens ho havia de dir?

En ple segle XXI, quan ens estem menjant el món i els avenços de la societat semblen imparables, apareix un virus microscòpic que ens capgira la vida completament...

Una bona part del curs passat la vam haver de passar tancats a casa, sense poder estar junts, sense abraçar-nos, sense riure, jugar o celebrar les festes plegats.

Tampoc no hi va haver revista.

Ens vam retrobar al setembre, amb moltes pors i sense poder recuperar moltes de les activitats escolars que tant ens agraden...

Hem hagut de prescindir d’una de les principals filosofies de la nostra petita escola: fer moltes coses grans i petits conjuntament, convivint estretament tots amb tots...

Però, a empentes i rodolons, gairebé ja hem travessat un altre curs i, tot mirant enrere, veiem que ens n’hem sortit prou bé.

Estem esperançats en poder anar recuperant, de mica en mica, la nostra vida d’abans...

Potser el fet d’haver viscut aquesta situació ens podrà servir per fer-nos més humils i per adonar-nos de com en som de vulnerables... La vida és una batalla constant.

De moment, torna la nostra revista. Original, renovada, moderna, adaptada als temps actuals però amb la mateixa il·lusió de sempre, tan antiga com el món...

Esperem que us agradi molt.