Constància

LA HISTÒRIA DE LA CONSTÀNCIA

Aquesta és la història de dues granotes que van saltar dins d'una galleda de nata en una lleteria.

-Més val que ens donem per vençuts (va raucar una d'elles mentre s'esforçava en va per sortir). Estem perdudes.

- Segueix nedant -va dir l'altra-. Sortirem d'alguna manera.

-És inútil -va cridar la primera-. És massa espès per nedar; massa tou per saltar; massa relliscós per arrossegar-se. Com, de totes maneres, hem de morir algun dia, millor que sigui aquesta nit.

Aquella mateixa nit es va deixar caure i va morir ofegada. La seva amiga va seguir nedant i nedant sense rendir-se ... I a l'alba, es va trobar sobre un munt de mantega que ella mateixa havia batut. I allà estava, somrient, menjant-se les mosques que acudien en bandades de totes les direccions. Aquella granota va descobrir el que molts passen per alt. Si som constants en la nostra tasca el temps suficient, a la llarga sortirem triomfants.