Diagnosi

3. Què creus que podem fer per disminuir les desigualtats dels ciutadans/es?

Que els polítics no diguin tantes mentides i que els polítics siguem honestos. Educació per a tothom. Accessibilitat a la cultura. Distribuir bé la riquesa.x2. Invertir en l’educació. Que els polítics no siguin lladres. Millorar les polítiques. Pujar el salari a gent amb discapacitats. Promocionar l’educació i l'accés a la cultura. Conscienciar a la gent x2. Posar més campanyes. Veure'ls iguals x4. Tothom té dret a una feina x2. Més beques. Posar més educació x2. Més impostos als rics. Potenciar l’educació pública x2. Exigir als polítics. Valorar més els treballs de les dones. Explicar a les escoles com respectar. Donar més oportunitats als immigrants. Mes oportunitats a tothom. Igualar el salari x3

Anàlisi dels resultats

El partit polític SSE (Sabadell sempre endavant) ha enquestat presencialment a 46 persones amb l'objectiu de saber com es troba la ciutat de Sabadell en l'àmbit de la pobresa. 

En general, els ciutadans pensen que en l'àmbit de la pobresa s’hi està treballant bastant bé, però es pot millorar. Quasi la meitat de gent a Sabadell creu que hi ha bastantes desigualtats socials i només un 2% creu que a sabadell no n’hi ha. Un 75%  creu que si els polítics fan bones accions per millorar les desigualtats socials, Sabadell serà un ciutat més justa econòmicament, i l’altra gent no confia suficient amb els polítics que hi ha a Sabadell.

En aquest cas la gent creu que per millorar les desigualtats socials de Sabadell s’han de posar més impostos als rics i menys als pobres, més beques,  exigir en els polítics, pisos de vivenda pública, tenir un treball digne…

Això és el que la gent opina sobre Sabadell pel que fa a les desigualtats socials. Per això necessitem que voteu el partit polític SSE.

2. ELABORACIÓ D’INFORMES

Punts forts

Un sabadellenc mitjà té una renda de 12.171 euros anuals (1.014 euros al mes), segons el darrer estudi de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És una bona xifra: entre les ciutats de les seves dimensions, Sabadell despunta. A tall d’exemple, la renda mitjana d’un terrassenc (11.170 euros anuals) queda un 8,2% per sota de la d’un sabadellenc. La diferència és encara superior si es compara amb les ciutats. Metropolitanes: Badalona queda un 8,6% per sota; i l’Hospitalet del Llobregat, amb un 13,7% menys d’ingressos.

La progressió econòmica de la ciutat també destaca. Entre 2015 i 2016 –les darreres dades disponibles–, la renda mitjana sabadellenca va créixer un 3,3%. És un ritme superior al de Terrassa i al de Barcelona capital (ambdues, amb una pujada del 2,9% en un any). 

Punts dèbils

• Un 15% de la població sabadellenca es troba en risc de pobresa i un 8,8% dels habitants viuen en situació de pobresa severa. És a dir,  tenen uns ingressos anuals de 7.500 euros (625 euros al mes). Hi ha 180 persones sense llar a Sabadell en aquests moments, segons el cens que ha fet durant mesos la Taula Sensellarisme, formada per diverses entitats de la ciutat.

• Un 25 per cent dels sabadellencs menors de 18 anys es troben en situació de risc de pobresa; una xifra un 5% més alta que al conjunt de la comarca. És una de les dades que assenyala l'informe Infància i Adolescència en risc d'exclusió social del Vallès Occidental,

• Més d’un terç dels nouvinguts (36%) es troba en situació de pobresa.

• Sabadell és el tercer municipi de Catalunya amb més segregació escolar a l’etapa primària, segons un informe del Síndic de Greuges del 2016. Els barris cèntrics concentren la majoria de l’oferta educativa –i també de la demanda– de Sabadell. Segons les dades de l’Ajuntament, quatre de cada deu places educatives (37%) es troben en el districte 1. Aquesta concentració suposa que molts joves s’hagin de desplaçar des de diferents punts de la ciutat al centre per poder estudiar. 20 de les 61 escoles d’infantil i primària de la ciutat són al Centre, que també disposa del 60% de les places d’ensenyament concertat. 

• Un informe de la Fundació Bosch i Cardellach, que analitza la realitat social de Sabadell, determina que a la ciutat existeix una gran desigualtat interna, que s'accentua en funció del barri on es visqui. En els dos extrems hi ha Can Puiggener i el Centre, amb una major i menor concentració de la pobresa, respectivament, segons l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST) de l'Idescat. La zona més benestant (situada al Centre, amb 23.635 euros de renda mitjana anual) i la més humil (6.075 euros, dins de Can Puiggener) estan separades per poc més d’un quilòmetre. Un resident a la zona més benestant té quatre vegades més ingressos que un resident a la zona més modesta. Un altre exemple: d'un estudi municipal de l’any 2019 va constatar diferències a l’hora de marxar de vacances. Més de la meitat de residents al districte 7 no van desconnectar de la ciutat ni una setmana a l’any. Tres de cada quatre veïns dels districte 1 i 4 sí que ho feien. 

Altres dades: