Eva Martínez Pardo, en el més que recomanable llibre Sota la pell del llop afirma: 

"Els infants absorbeixen el conte, l'engoleixen, es col·loquen sense prejudicis en la pell dels personatges, el deixen entrar per tots els racons de la seva ànima, sense passar-lo pel sedàs racional com solem fer els adults."

Nosaltres ens separarem de les nostres famílies i això, inevitabllement, fa por. La Pippí ens ha ajudat a anar de colònies. 

 Les bones històries ofereixen un mirall de moments vitals pels que podem estar transitant (en aquest cas, la separació) a través d’imatges, metàfores amb les que ens podem identificar, veure’ns reflectits, ressonar amb elles. És una connexió inconscient. 

La Pippi viu sola a Vila Kunterbunt (la seva mare va morir i el seu pare és un pirata que viu lluny). Ella demostra que s'espavila molt bé, i això ens dona confiança de què nosaltres també en serem capaços. El joc també ha estat un recurs per entrenar-nos per la nova aventura!