Hàbits i rutines

L’adquisició d’hàbits i rutines en aquesta edat està directament relacionada amb l’inici del desenvolupament de la pròpia autonomia. S’ha de tenir en compte que són molt petits i que no se’ls pot exigir que facin les coses tot sols, però si que se’ls pot demanar una certa col·laboració.

Per tractar aquest tema correctament és indispensable la col·laboració de les famílies.

  Els diferents hàbits són:

• vestir

• alimentació

• higiene personal

• ordre

• responsabilitat

• relació amb els iguals i adults

Emmi Pikler

Emmi Pikler, va ser una pediatra hongaresa que va treballar durant molts anys en un orfenat de Budapest i va demostrar que els infants lliures de moviment aprenen per ells mateixos a asseure's, a posar-se drets i a caminar. 

L'infant que pot moure's en llibertat ho fa amb prudència i seguretat, en funció de la seva maduració orgànica i nerviosa. En una relació càlida, estreta i segura amb l'adult, l'activitat autònoma es converteix en una font de plaer per la qual l'infant es mostra actiu, interessat, seriós, destre i precís. Els trets principals d'aquesta metodologia són: 

La llibertat de moviment

L'adult acompanya a l'infant en el seu desenvolupament motriu sense intervenir de manera directa. És l'infant qui de forma autònoma és capaç d'assolir totes les fites del desenvolupament psicomotor (girar-se, gatejar, seure, caminar...).

Un entorn de bona qualitat

Pikler tenia molta cura en l'ambient que envoltava els infants, proporcionant estímuls adequats al nivell del seu desenvolupament i al seu interès. A més a més, sempre partit de la idea que l'infant havia de tenir cobertes les seves necessitats bàsiques d'alimentació i higiene. 

El valor d'una relació afectiva amb l'adult

El fet de col·locar a l'infant en una posició imposada no tan sols el priva del plaer del moviment lliure, sinó que, ens privem a nosaltres mateixos d'observar les seves conquestes.  A més a més, observar els seus avanços ens permetrà crear espais que facin despertar en l'infant l'interès per avançar, compartint així l'alegria de les conquestes i gaudint observant allò que l'infant ha descobert per ell mateix.

Maria Montessori

Montessori (1870 - 1952) va ser una pedagoga italiana que va renovar l'ensenyament desenvolupant el seu propi mètode, el qual es basa a fomentar la iniciativa i la capacitat de resposta de l'infant a través de l'ús de materials didàctics dissenyats específicament. Va proposar una forma de treballar on l'infant tingués la llibertat d'aprendre de forma autònoma i al seu ritme. 

Una de les vessants del seu mètode al qual li donem molta importància és la VIDA PRÀCTICA, el qual consisteix a fer partícips als infants de les activitats quotidianes, amb l'objectiu d'ajudar-los a desenvolupar les habilitats socials i a ser cada vegada més independents. 

Bernard Acouturier

A l'aula de psicomotricitat ens basem en la pràctica psicomotriu de Bernard Acouturier, amb la finalitat de contribuir al desenvolupament integral de l'infant tenint en compte les seves capacitats motrius, intel·lectuals, afectives i socials. Durant les sessions, es proposaran una seqüència de cinc fases: 

• Ritual d'entrada, on es recorden les normes de la sala i s'explica el que passarà durant la sessió. 

• Fase d'impulsivitat. És el moment de fer una petita activitat d'escalfament i de destruir la torre de coixins. 

• Fase d'expressivitat motriu. Aquest és el moment de jugar, saltar, córrer,...

• Fase de representació. Es convida als infants a anar a un altre espai de la sala on es fa una activitat més relaxada que ajuda a tancar la sessió. 

• Ritual de sortida. És el moment de donar per acabada la sessió recollint la sala i agrupant als infants en un espai diferenciat on s'acomiaden de la sala, per exemple, cantant una cançó.