Presentació

La música de Johann Sebastian Bach representa, amb tota probabilitat, un dels punts culminants de la música occidental de tots els temps, en especial per la seva combinació única de bellesa, profunditat, tècnica, expressivitat i adequació a la seva funció, portats al seu nivell màxim. La música de Bach ha representat, tradicionalment, i des del seu enlairament al cim del cànon de la música occidental a la segona meitat del segle XIX, un dels cims de la tècnica compositiva, de l'espiritualitat expressada musicalment i de l'estil barroc, fins al punt que tradicionalment, s'ha considerat que la "música antiga" acabava en el moment de la seva mort, el 1750.

Dins de la seva producció, les passions tenen un pes primordial, al costat de les seves cantates, els concerts o la música per a teclat. De les 5 passions que va compondre, se sap que tres eren basades en els evangelis de Joan (1724), Mateu (1727) i Marc (1731; revisada el 1744). De les altres dues no n'hi ha cap rastre.

Les dues primeres es conserven íntegres, però de la Passió segons Sant Marc sols n'ha arribat el text, obra de Christian Friedrich Henrici, àlies Picander. Diverses recerques han portat a concloure que per a aquesta obra Bach va adaptar obres seves anteriors, quelcom força habitual a l'època, en especial una oda fúnebre composta uns anys abans. Però això no forneix tot el material musical necessari per a tot el text de Picander i l'obra definitivament ha de ser reconstruïda. En aquesta ocasió, la Coral Escriny utilitza la reconstrucció feta per Koolstra fa dos anys, la qual dona especial importància a l'expressió musical, talment com si es tractés d'una òpera, opció que, sens dubte, és la que més escau a la música de Bach.

Josep Maria Vilar, musicòleg