Es produeix per la distensió i el debilitament dels teixits vaginals i del sòl pèlvic després del part, degut a la pressió i les microlesions que pateixen durant la gestació i el pas del nadó pel canal del part.
Això pot traduir-se en una sensació d'amplitud vaginal i, a vegades, en alteracions funcionals o de la satisfacció sexual.
El tractament sempre hauria de començar amb fisioteràpia de sòl pèlvic per recuperar la força i la coordinació muscular.
En casos refractaris, el làser pot complementar aquest treball estimulant la producció de col·lagen i millorant la tensió i la qualitat del teixit, marcant una diferència significativa en els resultats.