Saxo
Instrument / Classe individual
Classes de 45 o 60 min. segons nivell
Ubicació
Té una durada de 10 cursos començant a partir del Nivell Elemental 1 del Pla d'Estudis.
Professors de saxo
Martí Serra / Cap del departament / martiserra@emmbadalona.cat
Marina Vallet
Iñaki Arnal
Carlos Vecino
Horaris 2022-23
Carles Vecino / Dimecres matí i tarda / Dijous Tarda
Martí Serra / Dilluns matí i tarda
Marina Vallet / Dimarts i Dijous Tarda
Iñaki Arnal / Divendres Tarda
Esporàdicament, i en funció de les compatibilitats horàries dels alumnes, es faran classes col·lectives ajuntant les classes individuals per tal de poder preparar, amb la supervisió del professor, la interpretació de repertori basat en duos, trios i altres formacions de cambra integrades pels alumnes.
Presentació de l'assignatura
“El seu so es de una qualitat tan especial que, al meu parer, no existeix actualment cap instrument greu que es pugui comparar al saxòfon. Es ple, càlid, vibrant, extremadament poderós i fàcil de regular en intensitat” (Hèctor Berlioz, compositor francès, 1842)
“Es el so més bonic que he sentit mai” (Gioacchino Rossini, compositor italià, 1844)
“Aquest es, per a mi, l’ideal del so” (Giacomo Meyerbeer, compositor d’òpera alemany,1849)
***
De tots els instruments musicals acústics universalment acceptats i utilitzats, el saxo es l’últim que va ser inventat. Creat al 1841 pel fabricant belga d’instruments de vent Adolphe Sax, l’instrument rep una molt favorable acollida entre alguns dels més importants compositors de l’època. Malgrat això, i degut a diverses decisions ‘polítiques’ i a conflictes d’interessos corporativistes a dins del mon simfònic, el saxo no aconsegueix consolidar-se com a instrument habitual a les orquestres simfòniques, tot i el interès d’alguns compositors per incorporar-lo en algunes de les seves composicions.
L’extraordinaria versatilitat i flexibilitat del saxo, a més del seu so poderós i la seva facilitat d’execució en moviment, el fan molt popular des dels primers moments en el mon de les bandes militars i, posteriorment, de les bandes civils. Integrats en algunes d’aquestes bandes, els primers solistes europeus reconeguts desembarquen en els EEUU en la segona meitat del segle XIX i contribueixen a popularitzar el instrument en el nou continent. A començaments del segle XX el saxo es un instrument insubstituïble en les bandes que acompanyen els espectacles de circ i de vaudeville i a les community bands.
En la dècada dels anys 20 del segle XX es produeix un fenomen de saxo-manía als EEUU, nomes comparable a la popularització de la guitarra elèctrica en la dècada dels anys 60. Els fabricants de saxòfons americans venen en aquesta dècada més d’un milió d’instruments i el saxo es omnipresent en totes les manifestacions de la música popular, les orquestres de ball i els domicilis particulars. En aquesta dècada els saxos s’incorporen també a les orquestres de jazz iniciant-se així el inparable desenvolupament del instrument com a vehicle de expressió musical individual, amb l’aparició dels primers grans solistes com Johnny Hodges, Benny Carter, Coleman Hawkins, Ben Webster i Lester Young entre d’altres.
Als anys 40 del segle XX es produeix el declivi de l’època daurada de les orquestres de swing, el jazz s’allunya progressivament de la seva funció com a música de ball i s’orienta cada cop més cap a l’improvisació. En aquest context, el saxo esdevé el instrument melòdic de referència ja que, degut a la seva flexibilitat i el seu so molt proper a la veu humana, es el vehicle ideal per a que el músic pugui desenvolupar una veu i un llenguatge propis, qualitats que son paradigmàtiques en el jazz de la segona meitat del segle XX i començaments del XXI.
A l’Escola de Música Moderna de Badalona, els estudis de saxo, com a la resta d’especialitats instrumentals que s’hi ensenyen, estan dividits en dos nivells: L’Elemental, de quatre cursos acadèmics de durada i el Professional, de sis cursos. El nostre objectiu es capacitar a l’alumne per a que, al final del pla d’estudis, sigui capaç d’expressar-se musicalment amb el seu instrument en els diferents estils de la Música Moderna, amb una tècnica bàsica sòlida i amb un coneixement dels recursos expressius propis de cada estil. Tot això amb un èmfasis especial en tot el que es refereix a la producció del so com a columna vertebral que sustenta el discurs musical (tècnica i mecanisme, fraseig, expressivitat...).
Programa
RESUM DEL PROGRAMA
Comú a tots els cursos:
Organització de les sessions de pràctica diària del instrument
NIVELL ELEMENTAL
ELEMENTAL 1 (E1)
Producció del so
Conèixer el instrument: les diferents parts, muntatge i desmuntatge, manteniment. La boquilla i la canya.
Posició correcta del cos: el cap. els braços i les mans, les cames.
Fent sonar la boquilla: l’embocadura, la respiració, l’emissió de l’aire. Notes llargues. Articulació: el picat.
Fent sonar el instrument: notes de la ma esquerra i la ma dreta. La segona octava. Notes llargues. Dinàmiques.
Tècnica i mecanisme
Petits exercicis de digitació.
Escales majors de C, F i G. Arpegis tríades majors de C, F i G.
Escala de A menor. Arpegi tríada menor.
Escales pentatòniques majors: C, F i G.
Estudis d’habilitat i destresa en les tonalitats del curs.
Interpretació
La frase musical. La respiració subordinada a la frase.
L’articulació com a recurs expressiu: el picat i el lligat.
L’afinació: el instrument com a prolongació de la pròpia veu; la imaginació tonal (oïda interna)
Lectura i interpretació: petits estudis melòdics i expressius en les tonalitats del curs.
Improvisació
Improvisació bàsica (melòdica i rítmica) amb l’escala pentatònica sobre un patró d’acompanyament osstinato.
Repertori
Cançons populars, tradicionals i del repertori clàssic, amb CD d’acompanyament.
Memorització de melodies.
Preparació de duets (amb el professor o d’altres alumnes del mateix nivell)
ELEMENTAL 2 (E2)
**Nota: El treball amb el instrument es farà en base a continguts relacionats amb les cinc àrees descrites en el primer curs: producció del so, tècnica i mecanisme, interpretació, improvisació i repertori. En endavant, i per tal de simplificar aquest resum de programa, prescindirem de l’encapçalament de cada àrea , fent constar tan sols els nous continguts de cada curs.
El registre agut i el registre greu. Notes llargues amb dinàmiques en tota la tessitura. La respiració: anatomia. Posició del cos i relaxació. Exercicis amb boquilla. Exercicis d’escalfament.
Escales majors i menors fins a dues alteracions a l’armadura. Arpegis i escales pentatòniques corresponents.
Estudis d’habilitat i flexibilitat amb diferents articulacions en les tonalitats del curs.
L’articulació: picat, lligat, staccato, accent.
L’estructura melòdica: el motiu melòdic, la frase, la cançó.
Estudis melòdics i expressius en les tonalitats del curs.
Lectura ritmico-melòdica: la síncopa i el contratemps.
Improvisació amb l’escala pentatònica: el blues. Blues en F i Bb
Repertori: Cançons populars, tradicionals i del repertori clàssic, amb CD d’acompanyament. Memorització de melodies. Preparació de duets, trios etc... amb el professor i/o d’altres alumnes del mateix nivell.
ELEMENTAL 3 (E3)
El control de la columna d’aire: notes llargues crescendo i decrescendo.
La inspiració complerta: fase diafragmàtica, pectoral i clavicular.. La velocitat de l’aire en l’emissió. El diafragma.
Introducció als harmònics sobre les notes greus. L’oïda interna.
Exercicis de mecanisme. Introducció a l’escala cromàtica.
Escales majors i menors fins a tres alteracions a l’armadura. Arpegis triades de tònica corresponents. Arpegis de 7ª de dominant.
Escales pentatòniques corresponents a les tonalitats del curs.
Estudis d’habilitat i flexibilitat amb diferents articulacions en les tonalitats del curs.
L’articulació: la regularitat i la velocitat en el staccato; la flexibilitat i homogeneïtat en el lligat.
Lectura ritmico-melòdica: combinació de sincopes. Les semicorxeres. Fórmules rítmiques.
Estudis melòdics i expressius en les diferents tonalitats del curs. Ornaments: l’appoggiatura i el mordente.
Improvisació amb escales pentatòniques: variació rítmica sobre motius melòdics restringits.
Repertori: Cançons populars, tradicionals i del repertori clàssic. Estàndards senzills de la música pop. Memorització de melodies. Preparació de duets, trios etc... amb el professor i/o d’altres alumnes del mateix nivell
ELEMENTAL 4 (E4)
El control de la columna d’aire: notes llargues crescendo i decrescendo.
Els harmònics sobre les notes greus: exercicis fins al 3er parcial. Oïda interna.
L’homogeneïtzació en timbre i volum dels diferents registres de l’instrument: exercicis.
Tècnica i mecanisme:
Les escales majors i menors fins a tres alteracions a l’armadura amb diferents articulacions. La velocitat. L’ús del metrònom.
L’escala cromàtica.
Arpegis triades M i m i arpegis de 7ª de dominant corresponents a les tonalitats fins a tres alteracions.
Estudis d’habilitat i destresa en les tonalitats fins a tres alteracions.
L’articulació: tenuto, staccato, picat-lligat.
Lectura rítmico-melòdica: Sincopes i contratemps. Combinació de semicorxeres. Formules rítmiques. Introducció al swing.
Estudis melòdics i expressius en les tonalitats fins a tres alteracions a l’armadura. Improvisació amb escales pentatòniques: variació melòdica sobre motius rítmics restringits.
L’escala de blues. Improvisació sobre blues en F i Bb
Repertori: Estàndards senzills del pop, rock , blues i swing. Memorització de melodies. Preparació de duets, trios etc... amb el professor i/o d’altres alumnes del mateix nivell
NIVELL PROFESSIONAL
**Comú a tots els cursos: Organització de les sessions de pràctica diària del instrument
PROFESSIONAL 1 (P1)
Producció del so
La posició del cos. Relaxació.
La respiració. Inspiració. Emissió de la columna de l’aire. El diafragma.
Vocalització: el color del so.
L’afinació: exercicis en quartes, cinquenes i octaves.
Control de la columna d’aire: notes llargues en tot el registre del instrument crescendo—decrescendo.
Exercicis en harmònics sobre les notes greus fins al 3er parcial.
Exercicis per a l’homogeneïtzació dels diferents registres del instrument.
Tècnica i mecanisme
Escales majors i menors fins a quatre alteracions en diferents articulacions. Patrons digitals. L’ús del metrònom.
Cromatismes.
Arpegis triades M i m.
Arpegis de 7º de dominant.
Escales pentatòniques. Patrons digitals.
Estudis d’habilitat i destresa. La subdivisió de la pulsació per aconseguir la precisió i la regularitat en la digitació.
Interpretació
La frase. El motiu melòdic. La respiració en funció de la frase.
Introducció al vibrat. Exercicis.
Els ornaments: appoggiatura, mordent, trino.
Estructura dels ‘temes’ o cançons: Les diferents parts o ‘temes’. Estructuta ABAB, ABAC, AABA. Estructura del Blues.
Lectura melòdica i rítmica. Frases rítmiques.
Estudis de fraseig i estil. El swing. Els estils llatins: bossa nova. La balada. El rock &roll.
Les articulacions: el ‘jazz legato’, el staccato accentuat, el tenuto, l’accent.
Improvisació
Variació rítmica de melodies conegudes
Interpretació de melodies o motius melòdics senzills (cançons populars) en diferents tonalitats, d’oïda. Pensar en graus de l’escala.
Improvisació de frases melòdiques en to major i to menor sobre patrons rítmics restringits.
Improvisació rítmica amb motius melòdics restringits.
Blues en C, F, Eb i Bb. Escales de blues corresponents.
Repertori
Temes de diferents estils: pop, swing, balades, bossa-nova, rock.
Personalització de les interpretacions.
Memorització de les melodies.
Preparació de repertori amb acompanyament d’un instrument harmònic (guitarra o piano)
PROFESSIONAL 2 (P2)
**Nota: El treball amb el instrument es farà en base a continguts relacionats amb les cinc àrees descrites en el primer curs: producció del só, tècnica i mecanisme, interpretació, improvisació i repertori. En endavant, i per tal de simplificar aquest resum de programa, prescindirem de l’encapçalament de cada àrea , fent constar tan sols els nous continguts de cada curs.
Exercicis en harmònics sobre les notes greus fins al 4art parcial.
Vocalització: el color del so. Exercicis per a l’homogeneïtzació del so en els diferents registres del instrument.
L’afinació: quartes, cinquenes i octaves.
El vibrat. Exercicis.
Escales majors i menors en totes les tonalitats. Patrons digitals i combinació d’articulacions.
Cromatismes.
Arpegis triades M i m i de 7ª de dominant en tots els tons. Inversions.
Estudis de destresa i flexibilitat en tots els tons. La velocitat ‘controlada’. L’ús del metrònom. La subdivisió de la pulsació.
Lectura melòdica i rítmica en tots els tons M i m. Patrons rítmics.
Estudis de fraseig en diferents estils i tonalitats.
Improvisació amb variacions melòdiques i rítmiques de la melodia principal.
Improvisació melòdica en diferents tons M i m. La cadència melòdica. La frase.
Improvisació rítmica amb motius melòdics restringits.
L’escala de blues. Blues en G i Ab
Repertori: temes en diferents estils, pop, rock, swing, brasil, llatí. Memorització de melodies. Transposició d’oïda de melodies senzilles a diferents tonalitats.
Preparació de repertori amb acompanyament d’un instrument harmònic (guitarra o piano)
PROFESSIONAL 3 (P3)
Producció del so. Notes llargues, harmònics fins al 4art parcial, homogeneïtzació dels registres, el vibrat, vocalitzacions, afinació, etc...
Cromatismes
Mode dòric i mode mixolidi.
Arpegis quatríades: m7, 7ª de dominant i Maj7. Inversions.
Estudis de destresa i flexibilitat en diferents tons. L’ús del metrònom.
Lectura melòdica i rítmica. Combinacions rítmiques complexes.
Estudis de fraseig en diferents estils. Articulacions adients per a cada estil.
Improvisació melòdica en els modes dòric i mixolidi.
La cadència harmònica II-V-I en to major. La línea de notes guia. Improvisació a partir de la línia de notes guia. Patrons melòdics II-V-I.
Improvisació amb les notes de l’acord, sobre progressions harmòniques de temes coneguts. Connexió d’acords
Improvisació: restricció melòdica i ampliació rítmica i viceversa. Els contrastos.
Repertori: temes en diferents estils. Memorització de melodies. Transposició d’oïda a diferents tonalitats.
Preparació de repertori amb acompanyament d’un instrument harmònic (guitarra o piano)
PROFESSIONAL 4 (P4)
Producció del so. Perfeccionament en les diferents àrees.
Cromatismes
Escala menor harmònica. Escala mixolidia b9 b13. Mode locri.
Arpegis m7b5. Arpegis disminuïts. Arpegis mMaj7 i m6. Arpegis sus 4. Inversions.
Aproximacions superior i inferior a les notes de l’acord.
Estudis de destresa i flexibilitat. Articulacions. La velocitat.
Lectura melòdica i rítmica. Combinacions rítmiques complexes.
Estudis de fraseig en diferents estils. Articulacions.
Els ornaments; grupet, glissando, portamento, growl.
Improvisació en el mode mixolidi b9 b13. La cadència V7b9-Im.
La cadència IIm7b5-V7b9-Im. Patrons melòdics.
Improvisació sobre progressions harmòniques a partir de la línia de notes guia, amb notes de l’acord. Relació escala/acord. Connexió d’acords.
Improvisació: restricció rítmica i ampliació melòdica i viceversa. Els contrastos.
Conceptes de construcció de solos. Pacing.
El blues i la forma rhythm& changes. Ampliació de tonalitats.
Transcripció de frases i solos senzills.
Ampliació del repertori en diferents estils. Memorització de melodies. Transposició d’oïda de melodies a diferents tonalitats,.
Preparació de repertori amb acompanyament d’un instrument harmònic (guitarra o piano)
NIVELL SUPERIOR
Aquest és l'últim cicle dels estudis de saxo a l'EMMB. Està dirigit als alumnes que vulguin aprofondir en el domini del instrument i la improvisació.
SUPERIOR 1 (S1)
Producció del so
Notes llargues en tot el registre amb diferents dinàmiques.
Harmònics sobre les notes greus fins al 5è i 6è parcial.
Introducció al registre altissimo.
Afinació i homogeneïtzació tímbrica.
Efectes i ornaments: El vibrat, el bending, les notes ‘fantasmes’, el portamento, els glissandi, el growl. El subtone.
Tècnica i mecanisme
Cromatismes
Recapitulació d’escales M i m harmòniques. Patrons digitals.
Els dominants secundaris. L’escala frigia espanyola. Patrons melòdics.
La substitució del tritó. L’escala lidia b7. Patrons melòdics.
Escales pentatòniques. Patrons digitals. Estudis.
Arpegis amb tensions: 9, 11, #11,13). Tensions disponibles segons la qualitat de l’acord.
Les escales bebop.
Estudis d’habilitat i flexibilitat. Selecció d’estudis a partir del repertori barroc (Bach, Telemann)
Interpretació
Lectura melòdica i rítmica. Combinacions rítmiques complexes.
Estudis de fraseig en diferents estils: brasiler (chorinhos, bossa nova), funk, bebop, hardbop, modal, fussió.
Estudi estilístic de reconeguts solistes del saxo. Interpretació de solos transcrits. Transcripció de solos: línies melòdiques, articulació i recursos expressius. Desenvolupament de l’estil propi.
L’ús dels ornaments i els efectes especials per crear interès en la interpretació. Embelliment de melodies.
Estudis atonals.
La relació amb la pulsació. Tocar per davant, per darrera o estrictament a sobre de la pulsació.
Improvisació
Recapitulació dels conceptes dels cursos anteriors.
Utilització de l’escala lidia b7. El substitut del tritó.
Utilització de les escales bebop.
Utilització de les escales pentatòniques segons la qualitat de l’acord. Allunyament progressiu de la sonoritat bàsica de l’acord. Improvisació modal.
Aproximacions superiors i inferiors a les notes de l’acord.
El blues i la forma rhythm& changes. Ampliació de tonalitats.
Desenvolupament i transformació de motius melòdic-rítmics. Desplaçament rítmic.
Improvisació sobre un tema en diferents tonalitats.
Repertori
Ampliació de repertori en diferents estils: swing, bebop, harbop, bossa-nova, funk, rock, fussió, balades, jazz contemporani...
Memorització de melodies Transposició de melodies a diferents tonalitats.
Memorització de les progressions harmòniques dels temes a través de les línies de notes guia.
Aprenent a crear un repertori propi.
Preparació de repertori amb acompanyament d’una secció rítmica (guitarra o piano, baix i bateria). Composicions pròpies.
SUPERIOR 2 (S2)
Producció del so
Harmònics sobre les notes greus fins al 7è parcial
El registre altissimo., ampliació. Connexió amb el registre estàndard.
Afinació i homogeneïtat tímbrica.
Perfeccionament dels efectes especials: vibrat, growl, subtone, ghost notes, bisbigliando etc...
Tècnica i mecanisme
Cromatismes
L’escala menor melòdica. Patrons digitals.
Les escales simètriques disminuïdes (1/2 to 1 to). Patrons digitals. Patrons utilitzats freqüentment en el jazz. Estudis.
L’escala alterada. Patrons digitals. Patrons melòdics.
Arpegis amb tensions ( b9, #9, #11, b13)
Construccions sintètiques: parells de triades majors, escala augmentada. Patrons digitals.
Escales pentatòniques. Patrons digitals.
Estudis de destresa i flexibilitat.
Interpretació
Consolidació i ampliació dels continguts del curs anterior.
Improvisació
Recapitulació dels conceptes dels cursos anteriors.
Aplicació de les escales simètriques disminuïdes sobre els acords de dominant en cadències V—I i II—V—I en M i m.
Aplicació de les escales alterades sobre els acords de dominant en cadències V7alt—I i II—V7alt—I en M i m.
Ampliació de l’ús de les escales pentatòniques en la improvisació modal i en altres contexts.
Desenvolupament la velocitat. Patrons melòdics a doble temps.
Els turnarounds. Patrons melòdics sobre progressions harmòniques d’us comú.
Repertori
Ampliació del repertori en diferents estils
Memorització de les progressions harmòniques
Creació d’un repertori propi, amb la incorporació de composicions pròpies
Preparació i supervisió d’un repertori amb acompanyament d’una secció rítmica (guitarra o piano, baix i bateria), amb la finalitat de poder-lo presentar a una audició d’instrument en una prova d’accés al nivell superior.
Assignatures recomanades per complementar els estudis d'aquesta assignatura
Ben aviat sortirà la llista.